Que tingui Grapa!

12 Mai 2019

Desobeïm! (però mig mig i amb compte)

Filed under: Política — Mario Güera-i-Duch @ 22:18
Tags: , , , , ,

Van assegurar-nos la independència de Catalunya, i van omplir-se la boca amb un discurs gandhià sobre la desobediència civil, l’única suposada via possible. Un plantejament arriscat, aquest últim, que, sembla, estan complint religiosament. Pero… on queden les promeses?

«Desobeïm» ja és un lloc comú des que es va fer servir el setembre del 2014.

Aquesta setmana els diaris anunciaven que el Tribunal Suprem i companyia ja havien demanat pagar un total 14,2 milions d’euros en fiances i en multes entre les trenta personalitats processades arran del procés d’independència de Catalunya. De tota aquesta barbaritat de diners, fins ara sols 3,7 milions han estat lliurats. Són provinents, principalment, de la «Caixa de la Solidaritat». Són provinents, principalment, dels ciutadans.

No vull ni tan sols considerar quantes coses podríem acomplir amb 3,7 milions d’euros —i menys encara amb 14,2 milions, que encara s’estan intentant atènyer. Si que opinaré, tanmateix, sobre dos aspectes relacionats amb ells: u, qui els demana; dos, qui els dona.

D’una banda, és francament irresponsable castigar amb multes desorbitades a tota una quantitat de ciutadans que dintre del territori espanyol tenen una opinió i la sostenen amb fermesa. No veig pas que multin polítics racistes, homòfobs i sexistes que d’ara endavant ocuparan butaques al Congrés, i ells si que tenen per lema real enfrontar la societat violentament.

És irresponsable, deia, perquè és una forma d’eludir la gran responsabilitat de què l’Estat espanyol tant es vanagloria: mantenir la unitat d’Espanya. És irresponsable perquè crea un escenari de picabaralla entre dues nacions que —independents o unides— haurien de mantenir un vincle fraternal irreparable: el vincle de dues nacions que comparteixen història. I és irresponsable perquè és la forma més matussera i més roïna de sotmetre una nació vers el poder legal de l’altra.

D’altra banda, i talment remarcable, és incomprensible la manera com els polítics catalans independentistes ens han entabanat amb la idea d’un país futur que s’allunya a mesura que ens hi apropem. Van demanar organització i desobediència i el poble va donar-los-ho; van fer-ho una, i dues, i tres vegades; i ara ells i els somnis de ser el nou país independent de la Mediterrània han quedat engabiats per la llei espanyola.

En summa, els polítics van posar-nos unes expectatives que no s’estan assolint, i ara demanen que els paguem les multes com si res, que els socorrem. Poder no s’esperaven la força que el poble va demostrar tenir aquell octubre i tot d’una s’han empegueït.

Els filòsofs diuen que qui es llença a la deriva amb la desobediència civil, una pràctica amb una llarga tradició arreu del món, s’hi ha de llençar fins a l’últim. Nosaltres ja hem vist casos dels qui tiren la pedra i amaguen la mà.

No vull desmerèixer el sacrifici que fan els polítics processats ni els empresonats ni els que han fugit cames ajudeu-me! per evitar un mal major. Però pagar tots els calés que es demanen significa, sens dubte, acotar el cap i actuar a la mercè. I d’això no anava la cosa.

Tal vegada és per aquest motiu que l’eslògan ha canviat de l’estil «Desobeïm» al tipus «Persistim». La política, com sempre, fent de les seves.

Cartell publicitari de Junts per Catalunya – Lliures per Europa per a les properes eleccions.

Mario Güera-i-Duch


Anuncis

Bloc a WordPress.com.