Que tingui Grapa!

17 Mai 2019

Apreciar gratis et amoris (o la importància de preservar les llengües)

Filed under: periodisme,Política,Sociedad,Uncategorized — raquelsanzigomez @ 18:03
Tags: , , , , ,

Escassos són els mitjans que en parlaran. I permeti’m dir-li, apreciat lector, que no es tracta d’un fet banal. Avui 17 de maig és el Dia de les Lletres Gallegues i, si bé podria ser tractat només a caire autonòmic, penso, innocentment, que erroni és no fer-ho a caire nacional.

Vinyeta periodística de Castelao a l’obra de Cousas


En temps on la demagògia regna en un país a bord d’unes eleccions europees i municipals, penso i insisteixo, candida, que parlar de les llengües de la terra és un acte essencial.


Amb l’aparició de partits que neguen la plurinacionalitat de la Península i detesten, menyspreen i neguen altres cultures que no siguin les pròpies de La Gran Pàtria, em sembla insòlita la manca global d’una apreciació per part dels mitjans, a parer meu, encara existent. El partit estrella d’aquestes mesures o formes de pensar és, sense cap sorpresa, Vox.


Estupefacció podria ser la paraula adient per expressar aquesta mancança. I és que, si una cosa cal deixar clara, és que no pots estimar una pàtria sense amar-la en plenitud. Cal doncs, en aquest país en el qual vivim, menys amor a la pàtria èpica espanyola i més estimar el que és únic per regions alhora que col·lectiu, ja que això modela el nostre present.


El gallec és una llengua que cada vegada més, la parla menys gent. No és un fet sorprenent. En societats multilingües, les llengües més parlades s’imposen, però no podem permetre un efecte homogeneïtzador. No podem permetre, lectors, que unes s’imposin sobre les altres i això no està a les mans de ningú més que nosaltres.


Nosaltres com a poble unit som els únics capaços d’enfrontar-nos a la demagògia dels partits que menyspreant part de la nostra cultura ens menyspreen a nosaltres per se. Som, benvolguts lectors, els encarregats de defensar la cultura enfront uns partits que juguen amb ella. Serà la nostra voluntat l’eina per frenar un aspecte de la demagògia actual, que és que Espanya és només allò que diu la dreta.


Espanya és Rosalía de Castro i Emilia Pardo Bazán. Espanya és plurinacional i aquell que no ho negui hauria, sens dubte, de fer-s’ho mirar. No podem permetre que alguns transvalorin allò que la cultura i els idiomes ens aporten, tal com va fer Vox amb una fotografia de Rosalía de Castro dins la seva propaganda política.

Captura on veiem que Rosalía de Castro apareix a la propaganda de Vox

Amb quina legitimitat un partit amb intencions de dissoldre les autonomies i les seves cultures pot usar una imatge com tal? Sense hesitació, això és una falta de respecte. Sense cap mena de dubte, això és prendre el pèl a una població que aprecia i valora la cultura d’allà on és o, si no és pròpiament seva, apreua allò que en pot extreure d’aquesta.

Revoco, lector, al ja dit. Defensar allò que forma part de la nostra cultura és fonamental. En una societat on la significació d’elements culturals va transitant, no tenim cap altra opció que la de plantar-nos enfront una demagògia que no entén de límits.

Nosaltres serem el seu límit. Nosaltres serem els encarregats de tornar la cultura i la diversitat lingüística a un punt d’unió i avantatge social. Nosaltres no perpetrem que això sigui un aspecte que ens deteriori com a país. Nosaltres, com a poble divers, ho farem notar.

Raquel Sanz

16 Mai 2019

Que quedi clar: són persones, no criminals

Filed under: opinió,Sociedad — marionasavi @ 23:18
Tags: , , , ,

El passat 1 d’abril, els diferents partits polítics catalans van firmar un acord en què es comprometien a no utilitzar la immigració com a arma electoral. Un acord contra el racisme que impulsava un debat responsable sobre la immigració en el qual s’insisteix no fer un ús partidista de la qüestió. Però no ha passat ni un mes i sembla que aquest pacte no és de gran importància per alguns partits. Ja va trencar-lo Josep Bou, alcaldable del PP per Barcelona, amb les declaracions que va fer la setmana passada sobre “repatriar els ‘menes’” i ara l’alcaldessa socialista de Rubí recolza les queixes dels seus veïns en contra de l’obertura d’un centre d’acollida de menors estrangers.

Aquesta setmana hi ha hagut diferents mobilitzacions per part d’alguns veïns de Rubí que es mostren contraris a rebre els 80 migrants menors que seran traslladats a un hotel del municipi. Entre els manifestants se sentien frases com: “si no fem alguna cosa, l’acabaran obrint”, “hi ha masies i altres llocs més allunyats”, “és un barri molt tranquil”, etc. Frases de to clarament xenòfob que costen de creure, sobretot si estem parlant de menors que han hagut de marxar de casa seva en cerca d’una vida millor.

Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí, a part de mostrar-se contrària a la rebuda dels joves migrants, ha criticat la gestió que hi ha hagut des de la Generalitat. Critica que no s’hagi avisat a l’ajuntament amb antelació d’aquesta mesura, fet que l’DGAIA ha desmentit, i retrau al govern la decisió presa “de manera unilateral”. No es pot defensar el seu posicionament a favor de les queixes dels veïns, que, com ja s’ha dit, justifiquen el racisme, però cal jutjar, també, el comportament de les institucions.

És evident que aquests joves han de ser acollits en algun lloc, però la mala gestió per part del govern no deixa de mostrar la poca importància que donem com a societat a aquestes problemàtiques de gran alarma humanitària. Ens trobem davant d’un model d’acollida amb una gran manca d’estratègia que només aconsegueix que aquests joves siguin assenyalats, estigmatitzats i criminalitzats des d’un bon inici. No es pot pretendre fer un centre amb aquest gran nombre de migrants i esperar que, tal com estan les coses avui en dia, no es visibilitzin de manera exagerada i generalitzada. Això no afavoreix gens a la integració d’aquestes persones i només s’aconsegueix que sorgeixin encara més comportaments lamentablement racistes i episodis com el de Castelldefels.

D’altra banda, per tal d’aconseguir una responsabilitat social i una bona coordinació, es fa palès que els tràmits necessaris han d’estar basats en la transparència i sincronia entre la Generalitat i els governs municipals. Si es vol aconseguir una societat acollidora i compromesa, com hauria de ser, és molt important tenir unes administracions que es facin responsables i que apostin per un treball conjunt per tal d’evitar que els discursos d’odi i de demagògia xenòfoba vagin en augment.

No pot ser que, com a societat, permetem que es tracti a les persones, siguin d’on siguin, d’aquesta manera. No podem oblidar que són menors amb vides plenes de dificultats i que mereixen una oportunitat igual que nosaltres. Sembla mentida que, a hores d’ara, encara hàgim de reivindicar aquests drets tan bàsics. I això és només la punta d’un iceberg, un iceberg que representa una problemàtica que va molt més enllà i en la que els països occidentals en són els responsables.

Mariona Sales i Vilanova

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.