Que tingui Grapa!

7 Juny 2012

Será maravilloso, viajar hasta Mallorca

Filed under: Uncategorized — xvilamala @ 23:55
Tags: , , , ,

Noies rosses amb cossos dignes d’haver estat esculpits pel mateix Miquel Àngel. Jovenets que es passegen dia i nit sense samarreta. Platges de sorra blanca. Matins de pesca. Sopars al carrer. You can’t say no forever, diu la cançó. Però és que realment hi ha algú que diria “no” a unes vacances així? Jo, si m’ho paguessin, faria les maletes ara mateix. I sense dubtar-ho. Aquest és l’estil de vida, tan Mediterrani, del nou anunci d’Estrella Damm. Sí, dic “nou”, perquè l’acaben d’estrenar. El concepte, després d’uns quants anys d’explotació, seria més aviat “vell”. Aquesta vegada, però, es veu que la Serra de Tramuntana és el teló de fons. I, ep, a Mallorca, amb això no s’hi juga! Doncs bé, per una cosa o l’altra, tornarem a viure l’estiu perfecte. Això sí, a través del televisor.

A l’altra banda del charco, potser perquè les cerveses d’Estrella Damm no abunden tant com aquí, un grup de científics asseguren que el “col·lapse planetari és imminent”. A mi, aquest eufemisme em sona a apocalipsi. Creuen que a Mallorca ja han rebut la notícia? Jo penso que no. El cas, però, és que la revista Nature ha publicat un estudi en què assenyala les nefastes conseqüències de l’impacte humà sobre el canvi climàtic. Segons els experts que han participat en la investigació, cal traçar un pla d’emergència. Si no ho fem així, d’aquí 15 anys la humanitat s’haurà quedat sense els recursos necessaris per continuar subsistint. L’article, que no hi entenc, però sembla molt fiable, deixa el futur a les nostres mans. Les solucions que proposa? Reduir la taxa de creixement de la població i el consum de recursos.

I, és clar, com amb tot, hi ha qui sembla que s’està prenent la fórmula al peu de la lletra. A Amèrica, que ja se sap que sempre van un pas per davant d’Europa (almenys fins ara), han trobat resposta al problema. Aquesta setmana, la geografia nord-americana ha vist aflorar tres casos de canibalisme. Primer va ser a Miami, on un home es va menjar part de la cara d’un altre. Després, un universitari de Maryland va confessar haver comès un assassinat i haver-se menjat el cor i el cervell de la víctima. El tercer cas es va registrar a Nova Jersey, on un home es va apunyalar a si mateix 50 vegades i llançava els seus propis intestins contra la policia. No pensin que estic a favor dels zombis i, si us plau, disculpin-me el cinisme, però aquests americans estan posant en pràctica les dues solucions que proposava l’estudi. Redueixen la població mundial alhora que utilitzen “recursos” en què l’ésser humà no pensava des de la prehistòria. Fins i tot en això són eficients! A un lloc hi corre la sang; en un altre, la cervesa.

Evidentment faig broma, però posats a parlar sobre la bogeria col·lectiva que estem vivint, prefereixo fer-ho amb unes quantes dosis d’humor. Tot i això, no sé perquè me’n vaig tan lluny. A Espanya també ens agraden les emocions fortes. La prima de risc per sobre els 500 punts aviat no serà notícia. Les màfies de polítics i empresaris, tampoc. Vivim al límit, sempre sabent que en qualsevol moment podem ser rescats. Uff… Sort dels compatriotes alemanys! Qui m’assegura que d’aquí quatre dies els europeus no estaran imitant, també, els protagonistes de The Walking dead? Rajoy, per exemple, desautoritza el Partit Popular, diu als periodistes que li “preguntin tot a ell”, però després no respon res. Aquí funcionem així. ¡Señoras y señores, this is Spain!

Tot està molt malament. No fa falta que els ho digui. De fet, arribar al canibalisme ja és una prova de pes per il·lustrar que hi ha alguna cosa que no rutlla. Mirin, si tot va com diuen les previsions, el nostre patiment s’allargarà –com a màxim, màxim– 25 anys. Segons l’estudi, aquest és el període al qual aspirem a continuar vivint optimitzant els recursos actuals. Què fer amb el temps que ens queda? No sé vostès, però els diré l’opció que m’agradaria escollir a mi: anar a La Caixa, treure els pocs diners que tinc –si és que em deixen– i agafar el primer avió cap a Mallorca. Ja ho deia als anys setanta una popular cançó de Los Mismos: “Será maravilloso, viajar hasta Mallorca”. I és així. Si he de morir aviat, prefereixo fer-ho a l’estil Estrella Damm, mediterràniament i en una platja de sorra blanca. I, si m’han de devorar per viure, posats a triar, que ho faci un noi ros sense camisa.

Image


Meritxell Vilamala

Espot Estrella Damm estiu 2012: http://www.youtube.com/watch?v=azpxHbUyuOw

Notícia sobre el canvi climàtic (La Vanguardia): http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120607/54305956008/cientificos-aseguran-que-el-colapso-planetario-es-inminente.html

Anuncis

26 Mai 2012

Pla B

Filed under: Uncategorized — mariallobet @ 21:46
Tags: , , , ,

Últimament sento la paraula pla pertot arreu. És curiós com les múltiples accepcions d’aquest mot polisèmic ens condicionen el dia a dia, més del que ens pensem.

Ahir-nit, Guardiola i el seu exèrcit blaugrana tenien un gran pla: tancar l’etapa amb un final feliç. Els hi va sortir d’allò més rodó. Tot i això, el pla focal avui es concentra en Bankia. L’entitat ocupa la majoria de capçaleres, i és que 19.000 milions d’euros de diner públic injectats a qui ens ha portat fins aquí no podien quedar en segon pla. Mentrestant, el nostre President seria un bon protagonista d’un thriller, perquè de personatge pla no en té res. Tan aviat s’alia amb Mas com pacta amb Rubalcaba o es compromet amb Duran per refinançar el deute autonòmic. I en el pla seqüència següent, hi apareixeria la Policia Nacional al complet per aturar xiulets, banderes i pancartes d’uns culers que van al Calderón a buscar brega. El film seria interessant i tot!

La cosa no acaba aquí. Crisi, banca, reformes i zona euro són totes paraules planes d’allò més agudes: és en el que estem profundament submergits, el que ens ho ha provocat, el que ens ajudarà a sortir-hi (o això creuen alguns) i el que patim perdre.

Duran i Ortega han caigut tot plans després de la revelació pública de Mas envers l’alternativa al pacte fiscal, la Hisenda pròpia. Aquest és un dels grans plans B que estan sorgint recentment. I és d’això del que vull parlar.

Perquè de totes les accepcions de la paraula, la que més m’intriga és aquesta última. Esperanza Aguirre tenia un pla B pel partit de la final de Copa –envers les possibles xiulades-, el #novullpagar n’és un davant la impassibilitat de la Generalitat en les queixes pel pagament de peatges, Europa n’està buscant un per si Grècia surt de l’euro, el Govern se l’està preparant per l’impagament de pensions i l’atur, el senyor Adelson en té un pel seu últim projecte, destinat a Espanya: si al final no pot ser Barcelona, serà Madrid (o a la inversa) i quantíssims exemples més que podria citar però que em farien deixar anar un “ara pla!”.

Doncs bé, tenint en compte que s’ha posat més de moda que les maratons de TV3, potser jo també me n’hauré de buscar un, de pla B. I vostès també, els ho asseguro. Aquí qui no en té cap ja està fora de joc. Després de molt reflexionar, crec que el millor seria fer les maletes i marxar ben lluny d’aquí, en algun paradís fiscal. Dubto encara entre Nauru o Niue. Allà ningú em molestaria, pagaria menys impostos, seria rica del cagar –disculpin l’expressió- i a sobre conservaria el morè tot l’any. Mare meva, què més puc demanar? I mentrestant, veuria els nous plans B d’Espanya per la televisió i pensaria… sort que vaig marxar!

Maria Llobet

Sobre el pla B d’Artur Mas: http://www.ara.cat/politica/DURAN-MAS-HISENDA_PROPIA_0_706729550.html

Sobre el rescat de Bankia: http://www.lavanguardia.com/economia/20120526/54300122938/bankia-plan-saneamiento-goirigolzarri.html

http://www.cincodias.com/articulo/opinion/banco-publico-plan-b-gobierno/20120525cdscdiopi_3/

Sobre la reunió de Rajoy amb Duran: http://www.lavanguardia.com/politica/20120525/54299962896/rajoy-compromete-duran-crear-mecanismo-refinanciar-deuda-autonomica.html

Bloc a WordPress.com.