Que tingui Grapa!

18 Mai 2012

Amb un esclop i una espardenya

Filed under: Política — Glòria Ribugent @ 22:20
Tags: , , , , , ,

Imagino que la Generalitat, amb rigor, ha designat un grup d’experts. Estan asseguts al voltant d’una taula per debatre quin ha de ser el preu del Segon Cicle de Formació Professional per l’any vinent. Estudien quin és la mitjana del nivell adquisitiu d’un alumne d’aquests ensenyaments, estan estudiant, també, quines repercussions negatives i positives tindrà, quin és el preu més adient perquè cap estudiant en surti perjudicat en massa mesura però que el país hi surti guanyant…

Irene Rigau

Avui la consellera Rigau, celebèrrima banyolina, n’ha anunciat el preu. 360 euros. Però quan ha deixat anar la primera declaració he començat a sospitar: “Jo vaig preguntar quin és el preu que gasten amb l’iphone”, deia ella. “Doncs fem-ho equivalent, perquè vegin que si la formació és quelcom de valor que s’ha de primar a la vida, abans de dir això, paguem la matrícula”. Sembla que en lloc de consultar a un grup d’experts deuen haver trucat a una teleoperadora de Movistar.

Jo pensava que les decisions es prenien amb rigor, amb estudis i dades comprovables, però avui me’n he adonat que anem, com es diu, “amb un esclop i una espardenya”. S’agraeix la proximitat de la Consellera en explicar els procediments de la conselleria, però si el preu dels segon cicle d’FP es decideix així, què més també s’hi fa?

Inevitablement he recordat una anècdota d’un cop que vaig anar a Grècia, de com pintaven un pas de vianants: mesuraven la distància entre una ratlla i la següent amb els peus (per estrany que sembli, aquí no es fa així). Potser la comparació és una mica exagerada, però no deixa de ser la mateixa idea, la del poc rigor.

Jo no vull ser d’un país de tercera, on les decisions es prenen “a la babalà”. Quan vaig a votar, pressuposo que aquells que ens trauran de la crisi són tècnics entesos, que les persones que ens governen coneixen el seu camp, i prenen les decisions adequades pel país sense fer-ho a ull, o amb el peu.

Glòria Ribugent

Per les declaracions: Telenotícies migdia 18/05/12 (minut 14:58)

Anuncis

14 Mai 2012

D’indignats a organitzats

Filed under: opinió,Sociedad,Uncategorized — mariallobet @ 23:03
Tags: , ,

Ara gairebé fa un any em passejava per la plaça de Catalunya de Barcelona esperant veure una colla d’”indignats” emprenyats amb el sistema que emprenien un moviment pacífic. Tenien un fi comú: queixar-se per la injustícia social, reivindicar una democràcia real i discutir i coordinar accions comunes per canviar la situació. Ara ja no espero això. Hi espero alguna cosa més. Però em passejo pel centre de la capital catalana i hi trobo el mateix. Això sí, amb menys concentració però més definició.

Demà es celebra el primer aniversari del 15-M i les coses han canviat molt. Evidentment, cap a malament. La situació de crisi s’ha fet més inacceptable i el moviment d’indignats, més fort. Gràcies a l’actuació a través de la xarxa social i dels barris, ara hi ha allò que anomenem consciència social i capacitat de mobilització. Les vagues i les manifestacions ja són gairebé el nostre pa de cada dia. Per això la maduresa del col·lectiu indignat té ara unes eines que abans no tenia: les eines per donar un pas més endavant.

Insinuaria que és el moment d’entrar en política si no fos perquè el president de Justícia i Pau em replicaria un: “entrar en política seria la [seva] mort”. Tot i això, no puc evitar reflexionar sobre la qüestió rebutjada per Arcadi Oliveres. Realment n’hi ha prou en manifestar-se de forma pacífica, en fer assemblees per buscar solucions i en re-acampar de nit per mostrar el desencantament real d’un col·lectiu cada vegada més ampli? Tot això està molt bé, és molt esperançador i digne d’admiració. Però falta alguna cosa més.

Tant a dins com a fora d’Espanya ja ens coneixen. És més: ens respecten i fins i tot ens avalen. Però ara, què? Cap a on anem? Més enllà de la immediatesa al carrer, es consolidarà en alguna cosa més? Fer-ho potser seria la pèrdua de la seva essència primera, un moviment apolític. Però del contrari, quedaria en l’efervescència d’un record més. Queixar-se és fàcil, però ens hauríem de preguntar: podríem fer-ho millor? Si així és, endavant.

Cal crear respostes polítiques alternatives: Refundar completament l’Estat del benestar? Fer una revolució? Sigui com sigui, qualsevol opció requereix organització. Perquè si volem que sigui real el “12M15M. El poble som la solució”, hem de passar a l’acció. Però com provoquem un canvi, si no és des de dins? Entrar a les urnes i al Parlament no ha de fer por: de seguidors, no en faltaran. I serà més útil i efectiu.

Maria Llobet

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/05/05/12m15m-un-any-d%E2%80%99indignacio/

http://www.324.cat/especial/6894/altres/15-M-un-any-despres

http://www.lavanguardia.com/politica/20120514/54293818771/15m-barcelona-plaza-catalunya-indignados.html

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/CDJ/Indignats.%20Articles%20dopinio%20I%20%2817.05.2011%20-%2020.05.2011%29.pdf

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.