Que tingui Grapa!

11 Juny 2019

Més espai per l’anunci de “Sexo es vida” que per l’esport femení

La selecció espanyola femenina absoluta de futbol guanya el seu primer partit de la història dels mundials. Mentre d’un costat el partit el segueixen en directe gairebé un milió d’espectadors, el Diario As no ho fa servir com a notícia principal del diari i la relega a un espai més petit fins i tot que l’anunci publicitari de “Boston Medical Group”.

Portada del Diario As
Anuncis

8 Mai 2019

Quan per ser periodista et podien matar

Wa Lone i Kyaw Soe Oo després de sortir de la presó

Wa Lone i Kyaw Soe Oo eren dos periodistes de Reuters. Eren i ho són ara, després d’haver passat 511 dies en una presó de Myanmar. Els dos reporters que somreien victoriosos a la sortida del centre penitenciari van ser detinguts el 12 de setembre de 2017. La seva condemna, defensada per la líder del país i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi però, no va impedir que es publiqués el seu reportatge sobre el genocidi que s’està fent en aquesta regió del sud-est asiàtic. Un treball que els ha fet guanyar un Premi Pulitzer.

Aquesta notícia ha estat una victòria per la llibertat de premsa i pel col·lectiu de periodistes que es dediquen a la investigació. Però no tot són alegries. Aquest cas no és un fet aïllat; a inicis de febrer es feia públic l’alliberament de tres corresponsals de l’agència EFE a Veneçuela. Són aquests i altres casos els que fan recordar la situació de perill en la qual centenars de professionals viuen pel simple fet de voler fer la seva feina.

Moltes vegades es pensa en aquells temps de guerra quan per ser periodista et podien matar, perquè anaven al front i, entre bales i violència un es pot trobar la mort. Però avui en dia, en ple 2019 i amb tots els avenços que la societat ha viscut, el fet de ser periodista segueix matant. I no només els reporters de guerra, sinó aquells professionals de la investigació que per voler explicar la realitat d’un país acaben morts, segrestats o empresonats com Wa Lone i Kyaw Soe Oo.

El darrer 2018 Afganistan i Síria van ser els països amb més morts, a causa de la situació de conflicte armat en què estan submergits. Això pot arribar a ser comprensible a causa de la realitat violenta en la qual es treballa.  El que comença a ser estrany és quan el 55% dels periodistes assassinats han estat en territoris sense conflicte actiu, en especial Colòmbia, Mèxic (el més mortífer) i els Estats Units. Aquest últim país s’ha definit des de fa temps com a gran defensor de la llibertat d’expressió i del periodisme. Actualment però, aquesta professió no és molt defensada. Potser el seu president i l’odi que aquest professa cap a la premsa han tingut alguna cosa a veure. Perquè si el càrrec més alt i influent del que actualment podríem considerar la potència més gran del món deprecia uns professionals, la gent que se l’escolta també ho acabarà fent.

Però no tot són morts a zones perilloses. La gran i segura Europa ha esdevingut un focus d’atenció després dels homicidis de l’eslolvé Jan Kuciak, la maltesa Daphne Caruana i la búlgara Viktoria Marinova. Aquests dos casos se sumen als 80 periodistes assassinats mentre feien la seva feina que es van donar l’any 2018. En aquell mateix any, 60 professionals van ser segrestats. Molts d’aquests casos però acaben sense càstigs segons afirma la UNESCO. Si aquestes dades ja són per esgarrifar-se i preocupar-se, més ho és el nombre de professionals dels mitjans empresonats, 348. Tots en un any. Entre ells Wa Lone i Kyaw Soe Oo qui han tingut, la sort i, sobretot la justícia de poder tornar a ser lliures.

Les xifres són evidents. Tant, que haurien de ser suficients per arribar a la societat i conscienciar-la del valor periodístic. Perquè tots els ciutadans tenen dret a la veritat i  el deure d’explicar-la és dels periodistes. A canvi, potser la societat hauria de començar a valorar una feina que pel fet d’exercir-la pot portar a la mort i la presó. No fa cent anys, sinó ahir, avui, i si no canvia res, demà.

Andrea Cuesta Díaz

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.