Que tingui Grapa!

7 Juny 2018

No tot és periodisme

Filed under: periodisme,Uncategorized — eugniacardona @ 18:51
Tags: , , , , , , ,

Anuncis

18 Mai 2018

Fast and furious

Filed under: Uncategorized — lauraroigblog @ 19:15
Tags: , ,

Quan va sortir el nom de Quim Torra com a candidat a presidir la Generalitat, tots vam córrer. Si, vam córrer a examinar fins a l’última engruna del passat periodístic i cibernètic del blanenc. Un blanc fàcil per l’oposició: “Mirin, mirin els tuits; vostè és un xenòfob!”, exclamaven esfereïts. Just ahir es va difondre una publicació del fotolog d’Elisenda Alemany on afirmava que els espanyols “segueixen follant-nos per darrere i per davant”. Era un post del 2008 i aleshores ella tenia 23 anys. Tant és, ja havia sortit a la llum i teníem titular.

ALAMANY

Elisenda Alamany ha estat criticada per un post que va fer el 2008

Permeteu-me, no defenso ni uns ni altres. Principalment, perquè tots recorren a la mateixa estratègia: busco a l’hemeroteca i amb dos minuts voilà!, tenim un titular fàcil i colpidor. Cal anar ràpid i trobar el punt feble del contrincant. Tan se val el comentari, només cal trobar-lo i l’opinió pública farà la resta.

“Contextualitzar? Analitzar? Perdona, no sé de què em parles”. Així podria resumir la política del clic, totalment lligada amb el fast journalism. Consumim de pressa, volem notícies d’alt voltatge que ens entrin directes com una fiblada. “Has vist això? Corre, llegeix, va, va, va!”. Allò que ens impacta en poques hores ho hem oblidat. Qui parla encara del màster de la Cifuentes? L’actualitat l’ha engolit.

L’espai per excel·lència és Twitter, un lloc on tot polític pot creure’s un megalòman que navega sobre un mar de “m’agrades” i “retuits”. Més que tuits, allò que trobem són mers eslògans incendiaris. Un exemple paradigmàtic és Gabriel Rufián qui, amb més de mig milió de seguidors, deixa anar sentències punyents de forma constant. No li cal un argumentari elaborat per enlluernar a tothom amb un parell d’aforismes.

A tall d’exemple, esmentar el procés independentista. Aquest ha esdevingut un feu del hooliganisme mediàtic. El que diu un bàndol és aplaudit i odiat a parts iguals. Ha desaparegut la reflexió sobre la postura pròpia per a convertir-se en una graderia on la cridòria és el protagonista principal.

La manca de reflexió i contextualització són un perill. Amb la sobrecàrrega d’informació actual acabem engolint com bèsties sense aturar-nos a mirar què consumim. Per aquesta raó, esdevenim reduccionistes i acabem creient que la política no va més enllà del guirigall. Davant d’això han d’existir institucions o mitjans que facin slow journalism i permetin entendre l’actualitat des d’una perspectiva global. Sense aquesta possibilitat, la política no serà més que un espai on guanyarà aquell que es faci escoltar més.

LAURA ROIG

Bloc a WordPress.com.