Que tingui Grapa!

7 Mai 2019

Tolerància zero

Filed under: Uncategorized — crisbatlle137 @ 13:30
Tags: , , , ,
L’entrenador de natació i triatló Leo Armentano, situat al centre de la imatge. / David Borrat (https://www.ara.cat)

És increïble la tolerància que hi ha hagut durant tant de temps i la que encara continua havent-hi en relació als abusos sexuals al món de l’esport. Tot i que sembla que hem avançat tant en els últims anys, el nombre de víctimes encara és alarmant i continua essent un tema tabú i silenciat a la societat. A més, el sistema no ajuda que les víctimes se sentin emparades per la llei i s’animin a denunciar. En la majoria de casos, les condemnes, si és que s’arriben a produir, no són suficients.

Diumenge es va saber la notícia que l’entrenador de natació i triatló Leo Armentano haurà de complir una pena d’un any de presó que tenia suspesa des de fa tres anys, després de ser condemnat per un nou delicte d’abusos sexuals. Tot i això, les acusacions i tràmits judicials per qüestions similars no li vénen de lluny. L’any 2003 va ser condemnat per primera vegada a dos anys de presó per abusar de tres nedadores, una de les quals era menor. Tot i això, al cap de poc temps de ser alliberat, l’any 2006, va tornar a ser contractat per fer la mateixa feina, a Sant Feliu de Llobregat.

No havien passat ni deu anys de la primera condemna, que se’l va tornar a acusar pel mateix delicte. Aquest cop a uns campionats d’Espanya que se celebraven a Pontevedra i a una de les seves nedadores que tenia només 13 anys. La sentència es va dictar el març del 2016 i se’l va condemnar a un any de presó només en el cas que tornés a reincidir en els següents 3 anys. No crec que agafi a ningú per sorpresa que Leo Armentano tornés a delinquir. Però aquest cop la denúncia va arribar abans que finalitzés el mateix any, el desembre de l’any 2016.

És important ser conscients que no estem parlant d’un cas aïllat. Com aquest n’hi ha milers en tot el món i en totes les disciplines. Un dels més coneguts és el de Larry Nassar, considerat el major depredador sexual de la histèria de l’esport. Essent el metge de la selecció d’Estats Units de gimàstica, va abusar de 265 gimnastes a Estats Units i va rebre més de 65 denúncies. Un altre exemple és el de la patinadora de Corea del Sud Shim Suk-Hee, que va acusar el exseleccionador nacional Cho Jae-beom d’haver-la violat en repetides ocasions des que tenia 17 anys. També és famós el cas espanyol dels abusos sexuals comesos per l’exprofessor i entrenador d’atletisme Miguel Ángel Millán.

I no cal anar tan lluny, aquí a Catalunya, segons l’informe del Síndic de Greuges sobre l’abús sexual infantil de l’any 2016, el 15% dels menors catalans pateixen abusos i només l’1% dels casos arriba als Mossos d’Esquadra. Està clar que si no es millora el protocol d’actuació, els abusos continuaran. Ara mateix, a Catalunya no hi ha un marc legal específic per prevenir aquesta problemàtica, sinó que es regeix pel marc d’actuacions contra els maltractaments d’infants i adolescents, creat el 2017. Hem de millorar en molts aspectes.

A part d’això, casos com el de Leo Armentano són un perfecte exemple que mostra a qui empara la justícia. Les condemnes gairebé mai són justes. Com sinó, expliquem la contínua reincidència dels acusats quan són posats en llibertat? Sense deixar de banda el gran nombre de denúncies que s’acaben resolent amb una simple multa, cosa que no reconforta ni d’aprop a les víctimes. Crec que ens hem de plantejar seriosament un canvi i una rectificació del sistema judicial, i sobretot en relació als casos d’abusos i agressions sexuals. El nivell de tolerància que hi hauria d’haver és zero.

Cristina Batlle i Lloveras

Anuncis

Bloc a WordPress.com.