Que tingui Grapa!

17 Mai 2018

Tots hem sigut agressors masclistes

Filed under: Uncategorized — martiodriozolasaa @ 22:54
Tags: , , , ,
1510943162_247923_1510947998_noticia_fotograma.jpg

Imatge d’una de les manifestacions que es van fer en contra de la sentència del cas de La Manada. | FONT: ATLAS

No hi ha dubte que els homes hem de ser aliats de les reivindicacions feministes. Sense estar al capdavant, sense dirigir, sense manar, però hem de ser-hi. Al costat, a darrere, on sigui, on ens vulguin, però hem de ser-hi. Pensant, reflexionant, desconstruint els nostres privilegis i les nostres actituds masclistes. Perquè en tenim i no ens n’adonem. Tant de privilegis com d’actituds masclistes. I la nostra lluita comença per aquí.

El nucli de la reivindicació, però, és i ha de ser l’apoderament de les dones. Bàsicament, perquè aquesta és la lluita pels seus drets. Una lluita que interpel·la als homes, però que elles han d’encapçalar i conduir. I en els temps que corren, qualsevol eina ha de ser benvinguda per enfortir la lluita. Fins i tot la tecnologia del Twitter.

I és que en els darrers dies, l’ocellet blau i el puny lila s’han agafat de la mà. Situem-nos. El passat 9 de maig el compte @Agressorsmusica va fer el primer tuit d’un nou perfil per compartir casos d’agressions masclistes silenciades. D’entrada, cal lloar l’organització popular per combatre el masclisme i reconèixer la necessitat d’aprofitar cada porció de realitat –inclosa la tecnologia– per a la cruenta disputa contra l’opressió. En una setmana, l’autoanomenat “grup de suport per destapar els agressors de dalt dels escenaris” ha fet públiques quinze denúncies contra set músics acusats d’agressors masclistes. Fins ara, han estat assenyalats Soto Sargantana (Pirats Sound Sistema), Alguer Miquel (Txarango)Titot (Brams), Pau Llonch (At Versaris), Miquel Gironès (Obrint Pas), Carles Caselles (Smoking Souls), Borja Penalba (Ovidi 4) i Arnau Jiménez (ZOO).

L’estupefacció s’ha estès pel planeta música. Ell? Com pot ser? Si semblava… Tant anar de progres i mira… No m’ho esperava… I de la mateixa manera que han aflorat crítiques roents als músics acusats, han aparegut un munt de veus posant en dubte les denúncies i menystenint el que s’hi explica. A un costat i a l’altre de la balança. A favor i en contra. I arribats en aquest punt, entrem en el gran dilema. La víctima no s’ha de qüestionar. Mai. Però la fiabilitat de les denúncies anònimes a la xarxa no és absoluta. Ni de bon tros. Així que ens quedem en punt mort. Què hem de pensar? Com podem agafar-ho tot plegat?

A mi em sorgeixen dues preguntes clau: Qui pot tenir la necessitat de desestabilitzar tants músics perquè sí? Qui construiria un munt de suposades mentides per fer-se veure? No trobo una resposta clara. De la mateixa manera, però, m’és difícil d’assumir totes les denúncies. Deu ser un bany de realitat que no m’esperava. Per tant, considero que el que és indubtable és que Twitter ha permès a moltes noies expressar-se, sortir de la presó interior del silenci i trencar les fronteres. En altres espais, en altres plataformes, potser no haurien gosat, no s’haurien atrevit, però Twitter les ha catapultat.

Sigui com sigui, la moralina que ens hem d’endur d’aquesta experiència –que encara no està tancada—és que masclistes tots n’hem estat alguna vegada. Tots. Siguem qui siguem. I això no ha de servir de justificació per a cap actitud reprovable –”si tothom ho ha estat, no és tan greu…”–. No. Cap justificació. Cap ni una. Però és una realitat. Segurament mai arribarem a saber si les denúncies esmentades són verídiques o no, però almenys haurem vist un munt de situacions en les quals les dones, a vegades sense que els homes en siguem conscients, se senten incòmodes i violentades. Sense mala fe, però les hem molestat. Tots estem contaminats pel patriarcat i és la nostra responsabilitat desintoxicar-nos. Ah! I no ho oblidem: moltes noies han perdut la por a parlar.

MARTÍ ODRIOZOLA

Anuncis

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.