Que tingui Grapa!

27 Mai 2012

Hipocresia al cub

Filed under: Uncategorized — alballucia @ 23:43
Tags: , , , , , ,

La marató de la pobresa de TV3 ha tornat a ser mostra avui de la solidaritat que caracteritza els catalans. Llàstima que la data elegida per l’esdeveniment, el 27 de març, coincideixi amb el primer aniversari del violent desallotjament que es va produir a plaça Catalunya amb l’excusa d’una neteja –extremadament exhaustiva– de la ciutat. Tot i que potser la coincidència no ha estat fruit de la casualitat.

La mateixa Generalitat que l’any passat recolzava les cargues violentes de la policia envers una ciutadania que manifestava pacíficament la seva posició, és ara la principal col·laboradora amb l’esdeveniment solidari d’avui. On queda la solidaritat amb els 56 querellants la demanda dels quals ha quedat arxivada? Està clar, sempre serà més bonic observar com el conseller Boi Ruiz atén trucades al telèfon de la Marató que rememorar les declaracions de Puig defensant la violenta càrrega que molt bé recordaran. Però que millor que un acte com una Marató extraordinària (per la data i la causa, no per les xifres) per ocultar el més mínim ressò de l’opressió que es va viure el darrer 27M? Una data en què els catalans, malgrat la concepció tan elevada que tenim de nosaltres mateixos, ens hauríem d’avergonyir de la imatge que la nostra policia va donar al món, ha estat convertida en gala de la nostra solidaritat. Meravellós!

Sort en té el departament d’Interior de no ser cara més amarga d’aquesta Marató. Els deixo una mostra d’algunes de les hipocresies dels seus col·laboradors: El departament de Benestar, principal impulsor de la recaptació caritativa, ha estat el mateix que fa pocs mesos va retallar el PIRMI, l’ajuda mínima d’inserció, a milers de persones; La Caixa està al darrere de part dels desnonaments que han deixat al carrer les persones que ara recolzen; Gallina Blanca i cerveses Damm han protagonitzat coneguts casos de frau fiscal; i d’altres com Telefonica o Abertis segueixen acomiadant personal malgrat obtenir beneficis milionaris. I parlem de xifres ja que hi som: si s’arribés a assolir la xifra prevista de recaptació, d’uns 9 milions d’euros (a hores d’ara no s’ha arribat encara als 2 milions) no suposaria ni el 0,1% dels guanys nets obtinguts per les empreses que avui llueixen “compromís contra la pobresa”, una suma de 25 milions d’euros diaris, i casi 10.000 milions anuals.

Avui al twitter es podien llegir vàries piulades sota el hashstag #sobrencadires, en referència al contraspot que denuncia la Marató. D’una banda, per que planteja la qüestió eterna que envolta la marató: participar un cop l’any i anar a dormir tranquil és un acte de solidaritat o d’hipocresia? Els deixo amb la reflexió. El que m’ocupa ara mateix és una altra qüestió que planteja el vídeo: les mateixes empreses i govern que han promogut aquesta recaptació solidària han contribuït en la pobresa contra la que lluiten, i acabar amb ella està en les seves mans. Com molt bé representa el curtmetratge, no es tracta de compartir les poques cadires que tenim, sinó de recuperar les cadires que ens han tret.  Perquè es facin una idea: controlant l’evasió fiscal obtindríem 9.000 vegades els ingressos recaptats en una marató de TV3, recuperant l’impost de successions recaptaríem 10 vegades més, la despesa militar diària suposa 5 vegades més que la recaptació, i per no ser redundant, evitaré parlar de Bankia.

Així, aquesta nit milers de catalans aniran a dormir ben tranquils, sabent que han contribuït a l’eradicació de la pobresa. I mentrestant, unes quantes empreses lluiran demà el mèrit d’haver col·laborat amb una campanya solidària contra una realitat que elles mateixes han creat; i més enllà, el nostre govern seguirà presumint de la bondat dels seus ciutadans, mentre segueix retallant benestar, vulnerant drets i amagant l’escarni al que hauria de ser sotmès per l’actuació del 27M.

Però prou de veure la palla en els ulls dels altres. Empreses i govern són dos costats del cub hipòcrita que ha protagonitzat el dia d’avui. Demano també un aplaudiment per tots aquells ciutadans que denuncien l’espoli fiscal i com ens roben des d’Extremadura, però es creuen prou solidaris com per fer un esforç i ajudar als pobres, sempre que siguin catalans. Em diràn que la diferència és que els diners van a organitzacions benèfiques, em diran que la diferència és que han contribuït voluntàriament.

Respondré que la única diferència és que la marató l’ha organitzat TV3.

 

Alba Llucià

Anuncis

24 Mai 2012

Fins que faltin cadires

Filed under: Uncategorized — xvilamala @ 20:13
Tags: , , ,

A les escoles abans es jugava al joc de les cadires. Bé, potser és perquè sóc de poble, però a la meva ho fèiem. Ara ja no sé si els nens hi juguen, però sospito que han canviat les cadires per xboxs i Nintendos 3DS. Feia molts anys que no pensava en aquelles cadires de fusta marró, mig pintades de blau, que van ocupar tantes estones de la meva vida. Em van venir al cap ahir, després de veure el contraespot de la Marató per la pobresa. Sí, pot sonar estrany, però vaig descobrir el vídeo de protesta abans que l’anunci oficial del programa. De fet, em sembla que no sóc l’única. A Youtube, el contraespot ja suma 40.000 visualitzacions en només dos dies; el vídeo autèntic, per contra, ja fa un mes que es va publicar i només n’ha aconseguit 3.000.

Per entendre-ho, però, hem de recapitular. Ja fa unes setmanes, TV3 va anunciar que el 27 de maig farà una Marató excepcional per la pobresa. La notícia va arribar poc després que es retallés la Renda Mínima d’Inserció (el PIRMI), el programa que s’encarrega de la gestió de la pobresa i dóna suport ­econòmic a les famílies que més ho necessiten. Si llegeixen amb atenció, veuran que aquí hi ha una contradicció. Després d’una nova retallada que perjudicava als més febles –econòmicament parlant–, la televisió pública catalana feia una crida a la població perquè participés en una gran col·lecta solidària (o caritativa, com li vulguin dir).

És clar, podem pensar que el Govern de la Generalitat, víctima de la crisi, no va veure més solució que retallar, a més de tantes altres coses, el PIRMI. En aquest cas, els polítics, en un intent desesperat de donar ajut a aquells que més ho necessiten, van decidir passar el testimoni a la ciutadania, reclamant la seva solidaritat. Seria bonic creure en tan bones intencions, però segurament també seria un error. Diguin que sóc desconfiada, si volen!

En el fons, la Marató per la pobresa només servirà per netejar la cara de les empreses que hi col·laboraran. Entre elles, Abertis, que l’any passat va augmentar els seus beneficis un 8% i, alhora, va acomiadar 400 treballadors; o La Caixa, que va fer fora 3.500 persones en el seu procés de fusió. No ens enganyem: els pobres, que a Catalunya ja s’acosten al 25%, continuaran sent pobres després de la Marató. Això sí, podran sortir a la portada dels diaris ensenyant un paquet d’arròs i una manta de 3×3. La caritat d’un dia és així.

No creuen que seria molt més útil buscar alternatives perquè aquestes persones es poguessin mantenir i viure dignament? El problema són les preposicions. La Marató “per” la pobresa hauria de ser la Marató “contra” la pobresa. Amb el “per”, el programa no es presenta com res més que un pedaç, una solució d’urgència per mantenir un model que ens està esclafant. Sí, sempre podrem dir que és culpa de la crisi, però el capitalisme cada vegada avança més perillosament cap a la injustícia i l’exclusió. Fa falta una Unió Europa més sostenible, en què no calguin 50 planetes per mantenir el ritme de vida. Més enllà de solucions d’un dia, aquesta, i només aquesta, és la marató que hem de córrer. De fet, així ho demostra que un vídeo de paròdia tingui 37.000 visualitzacions més que un espot oficial.

Diumenge sortiran a la llum històries que ens faran entendrir. I, a molts, segur que ens caurà la llagrimeta. No ho critico, és bonic ajudar-se els uns als altres. Això sí, sempre tenint clar que els grans problemes demanen alguna cosa més que solucions d’urgència.

Ja ho veuen, poden continuar jugant al joc de les cadires, esperant a quedar-se sense seient per actuar. Potser aquesta és l’única manera que tots plegats obrim els ulls. A mi almenys, quan em passava a l’escola, l’emprenyada em durava una bona estona.

Meritxell Vilamala


Image


– L’espot original de la Marató per la pobresa:  http://www.youtube.com/watch?v=r9PzokIOUDw

– El contraespot, #sobrencadires:   http://www.youtube.com/watch?v=u4hyHHLtjf4

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.