Que tingui Grapa!

1 Juny 2012

Ordre a la sala!

Filed under: Uncategorized — Paula Solanas @ 23:29
Tags: , ,
Image

Carlos Dívar durant la roda de premsa

Un cop de maça a la taula, ben ferm i clar. Una veu que s’alci contra el virus de la corrupció en el sistema judicial espanyol. El senyor Carlos Dívar assegut a la banda de l’estrada que li és més desconeguda. I és que la situació comença a ser de jutjat de guàrdia i la sentència s’aplaça de manera exagerada.

En una roda de premsa i sense cap remordiment, el President del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, va negar-se a demanar disculpes pels 20 caps de setmana que va passar a Marbella entre hotels i restaurants de luxe a costa dels contribuents. Dívar, en una magistral bufetada a la ciutadania, va al·legar que aquells viatges eren per qüestions de feina. Un càrrec que, pel que sembla, li dóna carta blanca per gastar milers d’euros de fons públics en una seguretat excessiva, sopars pantagruèlics, suites de cinc estrelles i una estocada definitiva a la imatge del Poder Judicial.

Sense sorpreses, el govern ha decidit instal·lar-se còmodament a l’altra banda d’aquesta polèmica. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va assegurar ahir que Dívar ha fet un “exercici de responsabilitat” amb aquestes declaracions. La mateixa paraula que el magistrat va fer servir per justificar la seva objecció a dimitir. Responsabilitat. Omple la boca i deixa tranquils als que la diuen, però les excuses de Dívar són una burla al seu ofici. Per part del ministeri està clar: cas tancat i arxivat.

El silenci també regna als tribunals. El Consell General del Poder Judicial s’ha posat la bena als ulls i ha oblidat la balança. Segons va declarar la seva portaveu, han deixat la decisió de comparèixer davant el Congrés en mans de Dívar. El justicier impune no tornarà a obrir la boca en un moment on són necessàries explicacions congruents. Espanya parlava d’austeritat i sacrificis necessaris, mentre Carlos Dívar vivia en la ressaca de la malversació i alhora era la cara i ulls del màxim òrgan judicial del país.

És hora d’una remodelació normativa que garanteixi la transparència i bona gestió dels tribunals per evitar conductes irresponsables com aquesta. La justícia ja no és aquella dona jove i segura que manté el pols ferm sense doblegar-se. És una velleta cansada i trepitjada per tots aquells que creuen que en poden treure un benefici propi. Li toca demanar una mica d’ordre.

Paula Solanas

Anuncis

Bloc a WordPress.com.