Que tingui Grapa!

27 Mai 2012

Hipocresia al cub

Filed under: Uncategorized — alballucia @ 23:43
Tags: , , , , , ,

La marató de la pobresa de TV3 ha tornat a ser mostra avui de la solidaritat que caracteritza els catalans. Llàstima que la data elegida per l’esdeveniment, el 27 de març, coincideixi amb el primer aniversari del violent desallotjament que es va produir a plaça Catalunya amb l’excusa d’una neteja –extremadament exhaustiva– de la ciutat. Tot i que potser la coincidència no ha estat fruit de la casualitat.

La mateixa Generalitat que l’any passat recolzava les cargues violentes de la policia envers una ciutadania que manifestava pacíficament la seva posició, és ara la principal col·laboradora amb l’esdeveniment solidari d’avui. On queda la solidaritat amb els 56 querellants la demanda dels quals ha quedat arxivada? Està clar, sempre serà més bonic observar com el conseller Boi Ruiz atén trucades al telèfon de la Marató que rememorar les declaracions de Puig defensant la violenta càrrega que molt bé recordaran. Però que millor que un acte com una Marató extraordinària (per la data i la causa, no per les xifres) per ocultar el més mínim ressò de l’opressió que es va viure el darrer 27M? Una data en què els catalans, malgrat la concepció tan elevada que tenim de nosaltres mateixos, ens hauríem d’avergonyir de la imatge que la nostra policia va donar al món, ha estat convertida en gala de la nostra solidaritat. Meravellós!

Sort en té el departament d’Interior de no ser cara més amarga d’aquesta Marató. Els deixo una mostra d’algunes de les hipocresies dels seus col·laboradors: El departament de Benestar, principal impulsor de la recaptació caritativa, ha estat el mateix que fa pocs mesos va retallar el PIRMI, l’ajuda mínima d’inserció, a milers de persones; La Caixa està al darrere de part dels desnonaments que han deixat al carrer les persones que ara recolzen; Gallina Blanca i cerveses Damm han protagonitzat coneguts casos de frau fiscal; i d’altres com Telefonica o Abertis segueixen acomiadant personal malgrat obtenir beneficis milionaris. I parlem de xifres ja que hi som: si s’arribés a assolir la xifra prevista de recaptació, d’uns 9 milions d’euros (a hores d’ara no s’ha arribat encara als 2 milions) no suposaria ni el 0,1% dels guanys nets obtinguts per les empreses que avui llueixen “compromís contra la pobresa”, una suma de 25 milions d’euros diaris, i casi 10.000 milions anuals.

Avui al twitter es podien llegir vàries piulades sota el hashstag #sobrencadires, en referència al contraspot que denuncia la Marató. D’una banda, per que planteja la qüestió eterna que envolta la marató: participar un cop l’any i anar a dormir tranquil és un acte de solidaritat o d’hipocresia? Els deixo amb la reflexió. El que m’ocupa ara mateix és una altra qüestió que planteja el vídeo: les mateixes empreses i govern que han promogut aquesta recaptació solidària han contribuït en la pobresa contra la que lluiten, i acabar amb ella està en les seves mans. Com molt bé representa el curtmetratge, no es tracta de compartir les poques cadires que tenim, sinó de recuperar les cadires que ens han tret.  Perquè es facin una idea: controlant l’evasió fiscal obtindríem 9.000 vegades els ingressos recaptats en una marató de TV3, recuperant l’impost de successions recaptaríem 10 vegades més, la despesa militar diària suposa 5 vegades més que la recaptació, i per no ser redundant, evitaré parlar de Bankia.

Així, aquesta nit milers de catalans aniran a dormir ben tranquils, sabent que han contribuït a l’eradicació de la pobresa. I mentrestant, unes quantes empreses lluiran demà el mèrit d’haver col·laborat amb una campanya solidària contra una realitat que elles mateixes han creat; i més enllà, el nostre govern seguirà presumint de la bondat dels seus ciutadans, mentre segueix retallant benestar, vulnerant drets i amagant l’escarni al que hauria de ser sotmès per l’actuació del 27M.

Però prou de veure la palla en els ulls dels altres. Empreses i govern són dos costats del cub hipòcrita que ha protagonitzat el dia d’avui. Demano també un aplaudiment per tots aquells ciutadans que denuncien l’espoli fiscal i com ens roben des d’Extremadura, però es creuen prou solidaris com per fer un esforç i ajudar als pobres, sempre que siguin catalans. Em diràn que la diferència és que els diners van a organitzacions benèfiques, em diran que la diferència és que han contribuït voluntàriament.

Respondré que la única diferència és que la marató l’ha organitzat TV3.

 

Alba Llucià

25 Mai 2012

No diguem que deixem menjar als altres

Filed under: opinió — enricdedalmau @ 23:22
Tags: , , , ,

A les facultats de polítiques s’ensenya que la nostra democràcia és en realitat una oligarquia. A les facultats de periodisme s’ensenya que els mitjans de comunicació són esclaus de la màfia organitzada de les grans multinacionals. Aquests mateixos mitjans ens fan creure que els polítics ho poden solucionar, i aquest últims ens diuen que no poden controlar el que està en poder dels “mercats”. La idea que aquests últims ens estan fent la vida difícil sembla comuna i repetida entre la majoria d’occidentals. Però ens descuidem de l’essencial per no recordar que ja el vam apartar hipòcritament en temps de bonança. Quina és i sempre ha estat el major mal de la humanitat? La fam.

En segon lloc està la guerra, però aquesta serveix per justificar la primera. Hannah Arendt ens defineix la condició humana com la suma de labor, treball i acció. És necessari denunciar que la condició humana dels occidentals és criminal. Repartim el treball de forma desigual, injusta i empobridora i les nostres accions, normalment consumistes, s’enfoquen segons decideixen els mitjans. Existeixen dues preguntes que ens fem molt poques vegades: tothom té dret a menjar? i perquè no deixem menjar als altres? Em direu que vosaltres si que deixeu menjar als altres, però és mentida.

ImageNo critiquem el nostre sistema fins a la universitat i encara, perquè com diu el politòleg Colin Crouch, la massa social s’ha convertit en un vegetal polític. La majoria d’occidentals amb prou feines es preocupen i s’informen del que passa en el seu Estat i els pocs que ho fan, consumeixen informació filtrada. Qui es preocupa doncs de la fam? L’Església? Sembla que si, però els càlculs demostren que amb l’1% de les riqueses acumulades al Vaticà es podria eradicar la fam al món durant un any.

No podem culpar als polítics per la nostra misèria perquè vem deixar que ells escrivissin les nostres constitucions i ens hem adormit, deixant-los fer. Les últimes dècades de simulat èxit econòmic ens han fet ignorants. Ens pensàvem que tot anava bé perquè als nostres països semblava que tot anés sobre rodes. Però molt pocs ens preocupem dels efectes desastrosos del nostre neocolonialisme. Ni de que els nostres especuladors i polítics ens robin els diners, o de que les nostres grans empreses ens venguin petroli robat. Quan la situació és crítica ens despertem i sortim al carrer, però ningú surt al carrer perquè 80.000 persones morin de gana cada dia.

Arcadi Oliveres ens explica que al 2008 la FAO (Food and Agriculture Organization) va determinar que els Estats més rics podien apaivagar notablement la situació creant un fons de 50.000 milions de dòlars. Aquests es van negar i en van donar 8.000. Els occidentals pensem que és més important tenir bancs forts sense els quals suposadament viuríem en un caos que no pas repartir el menjar de forma equitable. En aquest planeta es produeix més menjar del necessari, però no es pot repartir perquè uns senyors de Wall Street volen especular amb el blat, l’arròs i tots els aliments que es moguin en massa. Deixem de mentir. No diguem que deixem menjar a altres.

Enric de Dalmau

Un bon resum del llibre “La Posdemocracia” de Colin Crouch: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1665-20372009000100014&script=sci_arttext

La web de la Fao: http://www.fao.org/index_es.htm

Una possible solució al problema: http://www.youtube.com/watch?v=KjmU5lqo3xY

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.