Que tingui Grapa!

11 Juny 2019

Més espai per l’anunci de “Sexo es vida” que per l’esport femení

La selecció espanyola femenina absoluta de futbol guanya el seu primer partit de la història dels mundials. Mentre d’un costat el partit el segueixen en directe gairebé un milió d’espectadors, el Diario As no ho fa servir com a notícia principal del diari i la relega a un espai més petit fins i tot que l’anunci publicitari de “Boston Medical Group”.

Portada del Diario As

20 Mai 2019

Creure-hi no ha estat suficient

Filed under: Uncategorized — albaavilamala @ 12:57
Tags: , ,

Seguint tots els pronòstics, el Barça femení no va ser capaç de derrotar a l’Olympique de Lió i emportar-se la copa de la Uefa Women’s Champions League que es va disputar aquest dissabte a Budapest amb un resultat contundent: 4-1. Les jugadores de Lluís Cortés no van deixar de lluitar en cap dels 90 minuts que va durar el partit, però la superioritat de les franceses, que van conquerir la quarta Champions consecutiva, no els va deixar cap opció. És evident que cal seguir treballant, i molt, per poder aconseguir arribar al nivell que exigeix el títol Europeu i per fer complir l’eslògan de les barcelonines dedicat a la fita: “la final només és el principi”. Espero que no només fos una frase que quedava bé per l’ocasió.

L’afició no va decebre i, en el primer any que la final femenina es disputa en una ciutat diferent que la masculina, prop de 20 mil aficionats es van desplaçar a l’estadi per gaudir del partit. Aquesta gran afluència de gent va ser una de les claus que van condicionar el partit i que van fer-ne una festa. Com ja ha passat en altres enfrontaments recents de La Liga Iberdrola, aquesta bona entrada demostra l’auge del futbol femení, que cada vegada té més ressò. Tant és així que, fins i tot Pep Guardiola, actual entrenador del Manchester City, que té la possibilitat d’aconseguir amb el seu equip el triplet anglès, va recordar a un periodista que “això les noies ja ho han conquerit“. L’ambient del partit va demostrar aquest auge i el partit va concórrer sense incidents entre les dues aficions: era més aviat una festa del futbol, en la que tothom guanyava.

Però amb un 3-0 al minut 20 a favor de les franceses els seguidors del Barça es van desinflar. Creure-hi no va ser suficient. Lluís Cortés, que va reconèixer que “el Lió està cinc o deu passos per sobre“, no va plantejar bé el partit i, sobretot a la primera part, va faltar molta intensitat. Semblava que només Mariona Caldenteny, Aitana Bonmatí i Alexia Putellas confiaven en què era possible treure un bon resultat del partit. L’expulsió de Kheira Hamraoui al partit de tornada de les semifinals va fer molt mal al Barça, que va trobar molt a faltar la seva contundència al mig del camp i no va saber com solucionar-ho. Potser hagués estat convenient que Osohala, el fitxatge estrella del Barça aquesta temporada, hagués sortit de titular i no al minut 70 quan ja no es podia fer res. Tot i això, la nigeriana va fer el gol de l’honor al minut 89.

La segona meitat va ser molt diferent, però sobretot perquè les franceses van baixar una marxa. El parcial és de 0-1 a favor del Barça i victòria personal en superació i intensitat davant d’un escenari molt advers. S’ha de reconèixer que era la primera vegada que disputaven una final d’aquestes característiques i se’ls va notar la falta d’experiència.

Però si es fan les coses bé, com evidentment ha fet l’Olympique, hi haurà més oportunitats per les barcelonistes i acabarà arribant el moment. Aquest any, sens dubte, no ho era.

Alba Vilamala

Bloc a WordPress.com.