Que tingui Grapa!

11 Juny 2019

Més espai per l’anunci de “Sexo es vida” que per l’esport femení

La selecció espanyola femenina absoluta de futbol guanya el seu primer partit de la història dels mundials. Mentre d’un costat el partit el segueixen en directe gairebé un milió d’espectadors, el Diario As no ho fa servir com a notícia principal del diari i la relega a un espai més petit fins i tot que l’anunci publicitari de “Boston Medical Group”.

Portada del Diario As
Anuncis

7 Juny 2019

El cas de Noa Pothoven: quan una violació destrossa una vida

Filed under: Uncategorized — annareig01 @ 09:55
Tags: , , ,

2 Juny 2019

Una conciliació laboral a la meitat

Filed under: Uncategorized — Laura Polo Dalfó @ 13:35
Tags: , ,

19 Mai 2019

En crisi per no reconèixer àngels

Filed under: Uncategorized — ADRIAN SOLER @ 21:17
Tags: , , ,

Victoria’s Secretestà en crisi. La marca de llenceria femenina no es troba en un bon moment i ha optat per renunciar a l’emissió televisiva de la seva desfilada anual, segons ha confirmat el CNBC. La falta de diversitat en la imatge de la companyia estatunidenca i l’auge dels moviments feministes són, sens dubte, els motius que expliquen la situació actual de Victoria’s Secret.

En una societat que s’ha tornat crítica amb la imposició de físics perfectes, la companyia ha continuat apostant per un tipus de cos prim i esvelt que considera idoni. El físic dels cèlebres “àngels de Victoria’s Secret” és tant fidel a l’ideal de la marca com llunyà a la realitat. La majoria de cossos femenins sans no coincideixen amb la imatge idíl·lica que promou la companyia. Els darrers anys s’han denunciat els estereotips físics poc realistes del món de la moda que contribuïen a la inseguretat i la baixa estima del nostre cos. La societat ha experimentat un canvi on ha prevalgut el foment de l’acceptació del propi cos i el respecte vers les diferents fisonomies. La prova més recent d’aquests valors és l’actuació de França a Eurovisió amb una ballarina amb sobrepès.

Els “àngels de Victoria’s Secret” a la desfilada de 2017. AP Photo/Andy Wong

Victoria’s Secretva contracorrent. El seu responsable de màrqueting, Ed Razek, ja va confirmar a Vogue que no donarien cabuda a altres maneres d’entendre la bellesa. Una decisió que els ha costat una important pèrdua d’audiència de la seva desfilada anual, ja que el 2018 només van comptar amb 3 milions d’espectadors davant dels 10 milions d’anys anteriors. A més, la companyia s’ha vist obligada a reduir els preus dels seus productes i inclús, a tancar algunes botigues.

Si bé és cert que Victoria’s Secretha intentat adaptar-se al canvi sense transgredir els seus principis estètics, les seves decisions han perjudicat la imatge de la companyia més que no pas millorar-la. La diversitat de la seva plantilla s’ha limitat a la inclusió de models amb trets asiàtics i africans. Malgrat la incorporació de la model amb vitiligen Winnie Harlow, contractar a Barbara Palvin com a model “curvy” o de talla gran va comportar una polèmica raonable. Palvin té una alçada de 1,75m i pesa 55Kg. Amb aquestes dades, no cal veure la model hongaresa per adonar-se que no està grassa. La companyia ha ficat encara més la pota en anunciar que l’espanyola Lorena Durán, amb un físic similar a Palvin, serà la seva nova model “amb corbes”.

Victoria’s Secretva néixer l’any 1977 i ha d’acceptar que la societat canvia si vol assegurar la seva supervivència. El moviment feminista ha contribuït a una visió diferent del nostre propi cos, així com una actitud lliure que fa que no acceptem que ens diguin quin aspecte físic hem de tenir. Les clientes de roba interior femenina han donat la benvinguda a aquest canvi, de manera que ha crescut el rebuig vers els dogmes estètics. Així, la crisi de la famosa marca estatunidenca prova la influència del feminisme. La clau que resol el problema de Victoria’s Secretés plantejar-se seriosament la nova mirada de la societat. A fi d’avançar, cal deslligar-se del passat. Ja és hora que Victoria’s Secrets’adoni que no hi ha només un tipus d’àngel, sinó que n’existeixen molts. Cada “àngel” té el seu encant i mereix ser tingut en compte en la moda. Tota dona és un “àngel”.

Elena Urbán.

La reina, premiada per la seva “lluita feminista”

Filed under: Uncategorized — aroatort @ 18:12
Tags: , , ,

Avui en dia es donen premis gairebé per tot. Ja no només són premis literaris que es donen per Sant Jordi, o premis musicals, o els premis Nobel. Ara, fins i tot, es premien aquelles persones que són referents en la lluita contra la violència masclista. Com si en aquest tema no hi haguéssim de col·laborar tots. Entenc que es donin premis al que millor escriu, canta o balla, ja que són coses que alguns fan millor que altres, són talents que no tothom té. Però lluitar contra el masclisme i, en especial, contra la violència de gènere, és feina de tots i totes, i ningú hauria de ser premiat per aquest tema. I, menys encara, algú com la reina Letizia, la guanyadora d’aquest any del premi que atorga l’Observatori de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El premi va ser atorgat a la reina Letizia el passat divendres 17 de maig (FONT: Wikipedia)

Segons aquesta institució, la reina és “la personalitat més destacada” en l’erradicació de la violència masclista. I li atorguen, de forma unànime, el premi, per “destacar el seu compromís en la lluita contra la violència domèstica i de gènere i el seu suport a les víctimes”. En primer lloc, de veritat no hi ha cap altra activista, política, periodista, escriptora, famosa o reconeguda en qualsevol àmbit, etc. que hagi contribuït més en la lluita contra la violència masclista que la reina? Perquè, personalment, se m’acudeixen una sèrie de noms de persones famoses, però també d’anònimes, que cada dia contribueixen a posar fi a aquesta xacra. Només cal pensar en totes les treballadores de centres d’acollida o de qualsevol institució que ajudi a les víctimes i a les supervivents, per anomenar un exemple.

Per altra banda, no discuteixo que la reina doni suport i mostri el seu condol per les víctimes i familiars, però és la seva responsabilitat, igual que ho és la dels polítics d’assistir als actes que es duen a terme quan hi ha un atemptat o una catàstrofe natural. No s’haurien de premiar aquests comportaments, ja que és la responsabilitat institucional que els governants, inclosos els reis i les reines, tenen amb els seus ciutadans. I, pel que fa a la monarca, poc es coneix de les seves activitats o accions relacionades amb la lluita contra la violència de gènere. No van més enllà de les seves implicacions institucionals, no entren en el terreny personal.

Per això, l’atorgament del premi per part del CGPJ a la reina Letizia ha causat una enorme polèmica. I molta sorpresa i indignació entre col·lectius feministes, polítics, advocats i gent de tota mena. Sorpresa, perquè es desconeix “la gran labor de Letizia” en aquest terreny, explica l’activista Alba Pérez, portaveu de la Plataforma 7N Contra les Violències Masclistes en un reportatge a Público. I indignació, perquè “hi ha moltes persones que de veritat s’estan deixant la pell lluitant contra la violència masclista”, afirma la presidenta de la Fòrum de Política Feminista, Francisca Guisado, en el mateix reportatge.

Des del meu punt de vista, considero que la monarquia no és, ni de lluny, la institució més adequada per representar la lluita contra la violència de gènere, una reivindicació que no deixa de ser feminista. I la casa reial, n’és l’antítesi. Una institució arcaica, rància, obsoleta i masclista. A Espanya, encara segueix vigent la llei que manté la prevalença masculina en la figura del rei. Però això és el menys rellevant. La reina és la dona que més representa els models de família tradicionals i patriarcals: la seva funció, acompanyar al monarca. Malgrat ser una professional i tenint una carrera, la va abandonar per estar al costat del seu marit. Les seves raons tindria, no sóc qui per jutjar-la. I també pot ser que estigui d’acord amb el que reivindica el feminisme i, naturalment, en contra de la violència de gènere. Tanmateix, el lloc que ocupa, dins d’una institució masclista de per si, és incoherent amb la lluita feminista. Per aquesta raó és inversemblant que se li concedeixi un premi passant per davant de totes aquelles que realment lluiten cada dia contra totes les formes del masclisme de la nostra societat.

Aroa Tort.

15 Mai 2019

Els drets de les dones, en perill

Filed under: Internacional,opinió,polémica — annareig01 @ 21:15
Tags: , ,

“No pertanyo a Alabama!” es podia llegir en alguns cartells de dones que, vestides de vermell com en El conte de la criada, van acudir ahir al Senat en protesta per l’aprovació de la llei més restrictiva dels Estats Units contra l’avortament. Però aquest no és l’únic cas, segons un  informe de l’Institut Guttmacher, que defensa els drets de les dones, només en l’últim any, 28 estats d’arreu del món han introduït més de 300 noves lleis per limitar l’avortament. Com pot ser que en el segle XXI encara es produeixin situacions com aquesta? Com pot ser que les dones, després de tot el que hem lluitat, seguim així?

alabama manifestacio

El conte de la criada, de Margaret Atwood, és una narració de ciència ficció distòpica

en la qual destaca la crítica social i el tractament de la dona (Font: STYLIST)

I no estem parlant de llocs del tercer món, parlem de Georgia, Kentucky, Mississippi, Ohio o Alabama. En aquest últim, un estat clarament conservador, s’ha prohibit virtualment tota classe d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, inclús en casos de violació o incest. Només es permetran en cas que la vida de la mare corri algun risc, i els metges que violin la llei poden ser castigats fins amb 99 anys de presó. La proposta haurà de ser ratificada per la governadora abans d’entrar en vigor. 

La normativa d’Alabama va més enllà de les anomenades “lleis del batec”, però compleix el mateix propòsit: prohibir avortar des de les sis setmanes d’embaràs, un termini en el que moltes dones no saben que estan embarassades. Els promotors de la iniciativa volen arribar al Tribunal Suprem amb l’esperança que una nova majoria conservadora es faci enrere en la decisió presa el 1973, la qual va permetre legalitzar a la pràctica l’avortament. El cas judicial es coneix amb el nom de “Roe contra Wade”, els dos protagonistes que plantejaven la demanda.

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha influït en la situació actual a través de la difusió de valors masclistes, misògins i xenòfobs duts a terme al llarg de la seva legislatura. A més, el president ha retirat el finançament públic a les clíniques de planificació familiar que ofereixen avortaments, una mesura dirigida sobretot a Planned Parenthood, l’organització més gran d’aquesta mena del país.

Però això no és tot, l’auge de l’extrema dreta no tan sols s’ha produït als Estats Units sinó també a Europa. No és quelcom que ens puguem mirar de lluny, aquí mateix ha irromput  Vox i ha aconseguit 2,2 milions de vots en les últimes eleccions generals. El seu secretari, Ortega Smith, assegura que no existeix un dret a l’avortament: “Una dona pot decidir si es talla el cabell però quan engendres una vida ja no és el teu cos”.

Hem d’estar alerta, no pot ser que tornem al segle passat, no podem tolerar que retallin els nostres drets, és indignant. Tenim dret a decidir si volem seguir amb un embaràs o no, avortar no és cap crim. El que sí que és un crim és que morin 22.000 dones cada any a causa d’avortaments no segurs, el 97% d’elles a Àfrica, Llatinoamèrica i el sud-oest d’Àsia, segons un informe de Metges sense Fronteres.  Alcem la nostra veu, sortim al carrer i defensem el que és nostre, perquè està en perill.

Anna Reig

 

Bloc a WordPress.com.