Que tingui Grapa!

17 Mai 2019

“AMAITU DA”, O NO

Filed under: Uncategorized — joansoler11 @ 23:30
Tags: , , ,

“Amaitu da”, s’ha acabat. Aquestes són les paraules que tot just fa un any sentíem de la veu de Josu Urrutikoetxea en el comunicat que anunciava la dissolució d’ETA. Després de dècades de conflicte polític, social i militar, l’any 2011 el poble basc veia realitzat el primer pas per deslliurar-se de l’espiral de violència que portava més de 50 anys banyant de sang els seus carrers. El cessament definitiu de la lluita armada suposava el ferm compromís d’una de les parts cap a la resolució del conflicte i la consecució de la pau i el final de la repressió.

És comú sentir parlar als mitjans de l’herència d’ETA, de les víctimes, de la divisió, de la tensió i, perquè no, de la violència desfermada que, diuen, es viu als carrers de pobles com Altsasu. L’herència de la qual no és tan comú sentir parlar són els 252 bascos que encara queden presos i dispersos arreu del territori espanyol i francès, les seves famílies i els seus amics. És l’ús partidista què, amb bons rèdits electorals, ha fet el PP de l’Associació de Víctimes del Terrorisme. És com l’anomenada “lluita antiterrorista” va permetre la construcció de la teoria que el conflicte només es podia combatre amb més violència, com això va suposar la pèrdua de drets fonamentals a Espanya, i com encara ara ho paguem. Sí, ho paguem és present, primera persona i plural.

El darrer dia 16 de maig va ser un dia important per a la reconciliació a Euskadi segons els principals partits de l’Estat, després de conèixer-se la “gran notícia” de la detenció de Josu Urrutikoetxea. Dic la “gran notícia”, perquè així la van definir Sánchez, Casado i Rivera. Fruit de la col·laboració entre la Guàrdia Civil, la Germanderie i els serveis secrets gals, queia l’històric dirigent abertzale als Alps francesos, mentre es dirigia a tractar-se de la malaltia que pateix.

Josu Urrutikoetxea al costat dels seus fills al moment de sortir de la presó l’any 2000.

El procés de pau que portaria a la dissolució d’ETA l’any passat va tenir noms i cognoms, o almenys així ho ha explicat en diverses ocasions l’històric dirigent socialista Jesús Egiguren, que va ser l’elegit pel PSOE per dur a terme les negociacions amb la banda el 2006. De fet, Egiguren, qui sempre ha sostingut que el paper d’Otegi i Urrutikoetxea va ser clau en les negociacions, ha qualificat al recentment detingut com “l’heroi de la retirada”.

Mentre l’esquerra abertzale va fer el primer pas per a la consecució de la reconciliació, per l’altra banda se segueix perseguint, fins i tot als que van lluitar per la pau, es tanquen joves a la presó seguint els mateixos processos judicials que quan hi havia sang, es continua amb la política de dispersió i es continua censurant diaris i periodistes.

Després d’aquesta última detenció a deu dies de les eleccions municipals i europees, torna la pregunta de qui és beneficia de mantenir el conflicte viu. Un conflicte que no només dona rèdits polítics sinó que sosté tot un sistema judicial, ha justificat violacions de drets humans durant dècades i actualment és utilitzat per la dreta espanyola per justificar la violència policial a Catalunya i l’existència de presos polítics en comparar el procés català amb els anys d’ETA. Mentre interessi mantenir el conflicte viu, continuaran les represàlies i d’aquesta manera la reconciliació i la pau total a Euskal Herria es faran esperar.

Joan Soler

Anuncis

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.