Que tingui Grapa!

18 Mai 2012

Mares víctimes

Filed under: Uncategorized — padrenybuisansilvia @ 20:54
Tags: , , ,

Sona el timbre d’una guarderia, una mestra obra la porta i, per sorpresa seva, no hi ha ningú. Abaixa el cap i descobreix als seus peus una bossa d’esport i a dintre una nena recent nascuda, aleshores… Frena narrador, frena! Això no és cap conte, és una història real, un succés curiós que ha passat avui a Almeria. Doncs, quina mare! –pensarà tothom– però no se la pot jutjar amb tanta rapidesa. Separar-se de la persona que has dut nou mesos dins teu no ha de ser plat de bon gust per a ningú. Ara està al plat del dia amb tot aquest jaleo dels “bebès robats”, aquest cas que ha sortit a la llum de nadons que, entre els anys 40 i 80, eren separats de les seves mares al néixer. Doncs igual que per aquestes dones –no dic que sigui el mateix, en soc conscient– per la mare d’aquesta criatura, no ha hagut de ser gens fàcil separar-se de la seva filla, bé, ella mateixa ho ha deixat escrit en una nota que acompanyava la nouvinguda “No em jutgin, és el més dur que he fet en la meva vida”.

Després de nou mesos gestant-se al teu interior un ésser viu, nou mesos creixent dins teu una persona… el normal és poder gaudir-la quan decideix sortir. No ho sé –més que res perquè encara no sóc mare– però crec que veure a qui porta la teva sang creixent al teu costant, poder sentir les seves primeres paraules, eixugar les seves llàgrimes… tot, ha de ser molt gratificant. No m’agradaria haver de passar pel que van passar aquelles pobres dones que, coaccionades o a canvi de diners, o fos com fos, es van veure obligades a no veure mai més els seus fills. Per sort, avui en dia, a “Casa Cuna Santa Isabel”, de Valencia (un dels centres on s’havien produït aquests “robatoris de bebès” durant la meitat del segle XX) ha canviat la seva forma de fer, tal i com assegura Enrique J. Vila Torres que va néixer allà i que ara ha escrit un llibre sobre el cas (ja que ell va ésser un d’aquests nadons).

Tot i així a Espanya i ha moltes adopcions, el que significa que hi ha moltes persones que donen els seus fills perquè “no els volen”. No els volen ho escric entre cometes perquè no sabem el verdader motiu, com a mínim, no sempre. La mare d’Almeria que va decidir deixar la seva filla en front de la guarderia “Travesuras” si que ens ha explicat el perquè, com a “Carnet d’Identitat”, la petita duia una carta escrita per la seva mare en la que especificava l’hora de naixement, explicava que el motiu de l’abandonament havia estat la seva situació econòmica actual (en atur i sense parella) i suplicava que cuidessin de la seva filla, que la duguessin a l’hospital perquè era molt recent el part i tot això acompanyat d’un “no em jutgin, és el més dur que he fet en la meva vida”. Personalment, jo no ho faré, jo no faré com la majoria que potser pensaran que és una mala mare o que podria haver-ho pensat abans –és ben cert que potser no era el millor moment d’aquesta dona per tenir un fill, però a aquesta nena li ha donat la vida i li ha assegurat que pugui sobreviure.

Podem pensar que els “bebès robats” han estat uns infeliços, i que sobretot les mares encara més, perquè els van arravatar una part d’elles mateixes, podem creure que aquests nadons –ara ja adults- vulguin trobar la veritat dels seus orígens, però el que no podem fer és acusar aquesta dona de mala mare, ja que una mare que ha volgut ser-ho i es veu obligada a separar-se del seu fill un cop l’ha tingut no és res més que una víctima.

 

Sílvia Padreny Buisan

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120515/54293591387/abandonado-bebe-puerta-guarderia-el-ejido.html

http://www.antena3.com/noticias/sociedad/encuentran-bebe-abandonado-puerta-guarderia-ejido_2012051500025.html

http://www.diariodesevilla.es/article/andalucia/1259556/la/junta/busca/una/familia/para/bebe/abandonado/ejido.html

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120517/54294930491/entrevista-enrique-vila-bebes-robados.html

Image

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.