Que tingui Grapa!

28 Mai 2019

Europa ha votado, Europa ha cambiado

Filed under: Uncategorized — JAVIER CASTILLO @ 22:30
Tags: , ,
Anuncis

9 Mai 2019

L’ecologisme no té sex-appeal

Arrel de l’estudi de la ONU presentat el passat dimarts que alerta -per enèsima vegada- del perill que corre la biodiversitat del planeta, aquest matí TV3 ha organitzat una entrevista-debat al programa “Els matins”. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que s’enfrontava a dos activistes representants dels moviments “Fridays For Future” i “Rebellion or Extinction”, s’ha vist derrotat per l’evidència: a Catalunya no hi ha una previsió real per a frenar l’emergència climàtica. I aquesta afirmació, que no sorprèn gens, és fàcilment extensible a l’estat o al planeta. Malgrat que Calvet ha parlat d’una “Llei contra el canvi climàtic” que estableix un marc en aquesta direcció, la realitat, com bé han remarcat ambdós activistes, és que a la pràctica no hi ha mesures reals per aconseguir el que hi està previst.

La Greta Thunberg en una manifestació de Fridays For Future.

Sembla que durant els últims mesos aquest tema ha ocupat més titulars del que ho havia fet els últims anys: ha estat l’efecte Greta Thunberg, que ha tingut un ressò internacional. Els polítics, els partits i les cadenes televisives s’han llançat a compartir els vídeos o parlar de la noia sueca que ha iniciat el moviment dels “Fridays For Future”. S’han adonat que és una imatge que els fa quedar bé. Ara ja no es porta anar dient que no creus en el canvi climàtic – a banda de si ets Donald Trump-, bàsicament perquè l’evidència és inapel·lable. Però, en realitat, hi ha una desconnexió entre compartir-ho a les xarxes, i prendre partit i actuar. Haver donat a l’activista el paper d’heroïna tampoc facilita la responsabilització d’alguns actors, doncs d’alguna manera s’està dient: els actes heroics els deixem pels herois; nosaltres no podem ocupar-ne la posició, no és el que ens pertoca.

I sí que ho és, per descomptat. Per començar, hauria estat un detall que durant la campanya electoral de les eleccions generals de l’abril, hagués estat un tema tractat. Ja no demano que fos el principal -tot i que ho hauria de ser- però, si més no, que el tema hagués aparegut en els debats. Hauria sigut genial sentir-hi: “I vostès, com pensen frenar l’emergència climàtica?”. Però res, sembla que hi havia temes que requerien una atenció prioritària. Parlo del ja massa suat Procés, o del creixement de l’extrema dreta. Són temes més morbosos, on la gent sent que té més a dir-hi, se sent més interpel·lada. Potser és perquè els sentim més propers, i pot ser també perquè és una manera de sentir que aquesta vaticinada fi del món no és tant a prop. Clar, encara ens queden masses coses a arreglar com per què el planeta decideixi que prou, que fins aquí ha arribat. Però la realitat del problema rau en que no tant sols no s’ha trobat una manera de frenar-ho ara, sinó que tampoc hi ha intencions de trobar-la.

El concepte “canvi climàtic” fa por als polítics, que només d’imaginar-se aplicant sancions i regulacions, veuen perillar les seves privilegiades posicions. Haurien d’anar en contra del que un capitalisme cada vegada més ferotge demanda. El decreixement és un terme que políticament té molt poc sex-appeal. Us podeu imaginar un programa d’un dels grans partits que no inclogui mesures o bé per atraure grans empreses o, si més no, per no perdre-les? Clar que no. No interessa ni a aquestes, ni als consumidors, que veiem perillar una vida d’ -excessiva- abundància a la que tant poc ens ha costat acostumar-nos. Està molt bé això de dir i repetir que si no frenem convertirem el món en un lloc inhabitable, però calen accions.

Necessitem polítics valents, que pertanyin als grans partits i que no tinguin por d’agafar el toro per les banyes i plantejar polítiques que incloguin, en tots els seus vessants, una òptica ecologista, sent conscients que pot ser una política impopular. Però aquest gir, en realitat, és necessari per fer sobreviure el partit -o, amb la progressiva aparició d’altres Gretes Thumberg, quedarà desfasat- i, ja de pas, la humanitat.

Judit Cuscó i Sendra

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.