Que tingui Grapa!

25 Mai 2012

No diguem que deixem menjar als altres

Filed under: opinió — enricdedalmau @ 23:22
Tags: , , , ,

A les facultats de polítiques s’ensenya que la nostra democràcia és en realitat una oligarquia. A les facultats de periodisme s’ensenya que els mitjans de comunicació són esclaus de la màfia organitzada de les grans multinacionals. Aquests mateixos mitjans ens fan creure que els polítics ho poden solucionar, i aquest últims ens diuen que no poden controlar el que està en poder dels “mercats”. La idea que aquests últims ens estan fent la vida difícil sembla comuna i repetida entre la majoria d’occidentals. Però ens descuidem de l’essencial per no recordar que ja el vam apartar hipòcritament en temps de bonança. Quina és i sempre ha estat el major mal de la humanitat? La fam.

En segon lloc està la guerra, però aquesta serveix per justificar la primera. Hannah Arendt ens defineix la condició humana com la suma de labor, treball i acció. És necessari denunciar que la condició humana dels occidentals és criminal. Repartim el treball de forma desigual, injusta i empobridora i les nostres accions, normalment consumistes, s’enfoquen segons decideixen els mitjans. Existeixen dues preguntes que ens fem molt poques vegades: tothom té dret a menjar? i perquè no deixem menjar als altres? Em direu que vosaltres si que deixeu menjar als altres, però és mentida.

ImageNo critiquem el nostre sistema fins a la universitat i encara, perquè com diu el politòleg Colin Crouch, la massa social s’ha convertit en un vegetal polític. La majoria d’occidentals amb prou feines es preocupen i s’informen del que passa en el seu Estat i els pocs que ho fan, consumeixen informació filtrada. Qui es preocupa doncs de la fam? L’Església? Sembla que si, però els càlculs demostren que amb l’1% de les riqueses acumulades al Vaticà es podria eradicar la fam al món durant un any.

No podem culpar als polítics per la nostra misèria perquè vem deixar que ells escrivissin les nostres constitucions i ens hem adormit, deixant-los fer. Les últimes dècades de simulat èxit econòmic ens han fet ignorants. Ens pensàvem que tot anava bé perquè als nostres països semblava que tot anés sobre rodes. Però molt pocs ens preocupem dels efectes desastrosos del nostre neocolonialisme. Ni de que els nostres especuladors i polítics ens robin els diners, o de que les nostres grans empreses ens venguin petroli robat. Quan la situació és crítica ens despertem i sortim al carrer, però ningú surt al carrer perquè 80.000 persones morin de gana cada dia.

Arcadi Oliveres ens explica que al 2008 la FAO (Food and Agriculture Organization) va determinar que els Estats més rics podien apaivagar notablement la situació creant un fons de 50.000 milions de dòlars. Aquests es van negar i en van donar 8.000. Els occidentals pensem que és més important tenir bancs forts sense els quals suposadament viuríem en un caos que no pas repartir el menjar de forma equitable. En aquest planeta es produeix més menjar del necessari, però no es pot repartir perquè uns senyors de Wall Street volen especular amb el blat, l’arròs i tots els aliments que es moguin en massa. Deixem de mentir. No diguem que deixem menjar a altres.

Enric de Dalmau

Un bon resum del llibre “La Posdemocracia” de Colin Crouch: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1665-20372009000100014&script=sci_arttext

La web de la Fao: http://www.fao.org/index_es.htm

Una possible solució al problema: http://www.youtube.com/watch?v=KjmU5lqo3xY

13 Mai 2012

300… infiltrats

Filed under: Mariano Rajoy,opinió,Uncategorized — enricdedalmau @ 00:05
Tags: , ,

Image

L’amenaça de la terrible armada indigpersa tornava a planar sobre la ciutat d’Espartnya i sobre tota Grècia. El seu rei, Leonidajoy, va dir prou i el dia 12 de Maig del 480 aC va prendre una decisió difícil: la d’infiltrar-se entre els indigperses amb la seva guàrdia de 300 soldats. L’estratègia del ministrei consistia en frenar des de l’interior els batallons enemics que intentessin atacar pel seu compte. Era necessari controlar els moviments de l’enemic, encara que molts dels seus súbdits no hi estiguéssin d’acord, per evitar que tornés a acampar a les Termòplaces i així posar en perill el benestar dels espartnyans

L’error de Leonidajoy va ser el de subestimar la intel·ligència de l’enemic. Aquest ja s’havia guanyat el suport de molts espartnyans girant-los en contra dels seus líders. S’havien difós rumors que portaven a pensar que Leonidajoy i els seus predecessors s’havien deixat corrompre pels bankserdots i que ja no lluitaven pels interessos de la majoria. Fins i tot corria la veu que en ocasions anteriors els seus soldats ja havien saquejat pobles fent-se passar per malvats perses. La situació s’havia tornat insostenible. Els indigperses amenaçaven amb tornar a ocupar les Termòplaces.

Segons els seus consellers, la població s’havia mal acostumat als luxes de l’època de bonança i per això, davant la crisi econòmica i mediambiental, estaven començant pervertir-se amb les idees de Marjerjex. Per tant només calia “esperar millores econòmiques”. Per altra banda els líders religiosos, els bankserdots, li ordenaven estrictament que intentés estalviar i donar-los diners per poder seguir acontentant als neodéus. Quina alternativa tenia Leonidajoy? No podia desobeir als religiosos ja que els devia molts diners…

Les condicions de pau dels indigperses eren molt simples però inacceptables. Demanaven en primer lloc l’ostracisme per als bankserdots i també una nova organització social sense exèrcit i “més justa” en molts àmbits. Però sense els primers, qui vetllaria pel benestar dels grecs? I sense armada, com podrien defensar els seus interessos? Com a rei, Leonidajoy intentava fer el millor per a tots, però era difícil aguantar les pressions que venien tant des de dins com des de fora de la ciutat. Segons l’enemic Marjerjex (admirador de la deessa Nemesi), els espartnyans se sentien ignorats i maltractats pel poder. Això preocupava molt al rei, però com podia satisfer als seus súbdits?

Quina creu vostè que va ser la decisió final de Leonidajoy? Què hauria fet en la seva situació? Seguir endavant amb la política dels bankserdots o entregar-los al indigperses donant peu a la inestabilitat? La seva decisió seria decisiva per al futur de tota Grècia.

Senyors lectors, deixo el final de la història en les vostres mans. Deixant de banda el seu posicionament, estaran d’acord amb mi si els dic que el factor determinant és el lent i continu canvi de banda dels espartnyans. La situació desfavorable i la gestió qüestionable de Leonidajoy i els seus predecessors era insostenible; cada vegada més Termòplaces eren ocupades. Si els interessa la història i tenen curiositat per saber-ne més sobre aquell canvi d’època, segueixin els enllaços proporcionats a posteriori. Els infiltrats a les Termòplaces són la solució?

ENRIC DE DALMAU I HUGUET

Leonidajoy:

La deessa Nemesi: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nemesis

El Mundo avui: http://kiosko.net/es/np/elmundo.html

Per saber-ne més sobre la situació dels Espartnyans: http://www.youtube.com/watch?v=p1DRN-XA7TE

Bloc a WordPress.com.