Que tingui Grapa!

27 Mai 2012

Hipocresia al cub

Filed under: Uncategorized — alballucia @ 23:43
Tags: , , , , , ,

La marató de la pobresa de TV3 ha tornat a ser mostra avui de la solidaritat que caracteritza els catalans. Llàstima que la data elegida per l’esdeveniment, el 27 de març, coincideixi amb el primer aniversari del violent desallotjament que es va produir a plaça Catalunya amb l’excusa d’una neteja –extremadament exhaustiva– de la ciutat. Tot i que potser la coincidència no ha estat fruit de la casualitat.

La mateixa Generalitat que l’any passat recolzava les cargues violentes de la policia envers una ciutadania que manifestava pacíficament la seva posició, és ara la principal col·laboradora amb l’esdeveniment solidari d’avui. On queda la solidaritat amb els 56 querellants la demanda dels quals ha quedat arxivada? Està clar, sempre serà més bonic observar com el conseller Boi Ruiz atén trucades al telèfon de la Marató que rememorar les declaracions de Puig defensant la violenta càrrega que molt bé recordaran. Però que millor que un acte com una Marató extraordinària (per la data i la causa, no per les xifres) per ocultar el més mínim ressò de l’opressió que es va viure el darrer 27M? Una data en què els catalans, malgrat la concepció tan elevada que tenim de nosaltres mateixos, ens hauríem d’avergonyir de la imatge que la nostra policia va donar al món, ha estat convertida en gala de la nostra solidaritat. Meravellós!

Sort en té el departament d’Interior de no ser cara més amarga d’aquesta Marató. Els deixo una mostra d’algunes de les hipocresies dels seus col·laboradors: El departament de Benestar, principal impulsor de la recaptació caritativa, ha estat el mateix que fa pocs mesos va retallar el PIRMI, l’ajuda mínima d’inserció, a milers de persones; La Caixa està al darrere de part dels desnonaments que han deixat al carrer les persones que ara recolzen; Gallina Blanca i cerveses Damm han protagonitzat coneguts casos de frau fiscal; i d’altres com Telefonica o Abertis segueixen acomiadant personal malgrat obtenir beneficis milionaris. I parlem de xifres ja que hi som: si s’arribés a assolir la xifra prevista de recaptació, d’uns 9 milions d’euros (a hores d’ara no s’ha arribat encara als 2 milions) no suposaria ni el 0,1% dels guanys nets obtinguts per les empreses que avui llueixen “compromís contra la pobresa”, una suma de 25 milions d’euros diaris, i casi 10.000 milions anuals.

Avui al twitter es podien llegir vàries piulades sota el hashstag #sobrencadires, en referència al contraspot que denuncia la Marató. D’una banda, per que planteja la qüestió eterna que envolta la marató: participar un cop l’any i anar a dormir tranquil és un acte de solidaritat o d’hipocresia? Els deixo amb la reflexió. El que m’ocupa ara mateix és una altra qüestió que planteja el vídeo: les mateixes empreses i govern que han promogut aquesta recaptació solidària han contribuït en la pobresa contra la que lluiten, i acabar amb ella està en les seves mans. Com molt bé representa el curtmetratge, no es tracta de compartir les poques cadires que tenim, sinó de recuperar les cadires que ens han tret.  Perquè es facin una idea: controlant l’evasió fiscal obtindríem 9.000 vegades els ingressos recaptats en una marató de TV3, recuperant l’impost de successions recaptaríem 10 vegades més, la despesa militar diària suposa 5 vegades més que la recaptació, i per no ser redundant, evitaré parlar de Bankia.

Així, aquesta nit milers de catalans aniran a dormir ben tranquils, sabent que han contribuït a l’eradicació de la pobresa. I mentrestant, unes quantes empreses lluiran demà el mèrit d’haver col·laborat amb una campanya solidària contra una realitat que elles mateixes han creat; i més enllà, el nostre govern seguirà presumint de la bondat dels seus ciutadans, mentre segueix retallant benestar, vulnerant drets i amagant l’escarni al que hauria de ser sotmès per l’actuació del 27M.

Però prou de veure la palla en els ulls dels altres. Empreses i govern són dos costats del cub hipòcrita que ha protagonitzat el dia d’avui. Demano també un aplaudiment per tots aquells ciutadans que denuncien l’espoli fiscal i com ens roben des d’Extremadura, però es creuen prou solidaris com per fer un esforç i ajudar als pobres, sempre que siguin catalans. Em diràn que la diferència és que els diners van a organitzacions benèfiques, em diran que la diferència és que han contribuït voluntàriament.

Respondré que la única diferència és que la marató l’ha organitzat TV3.

 

Alba Llucià

Anuncis

18 Mai 2012

Amb un esclop i una espardenya

Filed under: Política — Glòria Ribugent @ 22:20
Tags: , , , , , ,

Imagino que la Generalitat, amb rigor, ha designat un grup d’experts. Estan asseguts al voltant d’una taula per debatre quin ha de ser el preu del Segon Cicle de Formació Professional per l’any vinent. Estudien quin és la mitjana del nivell adquisitiu d’un alumne d’aquests ensenyaments, estan estudiant, també, quines repercussions negatives i positives tindrà, quin és el preu més adient perquè cap estudiant en surti perjudicat en massa mesura però que el país hi surti guanyant…

Irene Rigau

Avui la consellera Rigau, celebèrrima banyolina, n’ha anunciat el preu. 360 euros. Però quan ha deixat anar la primera declaració he començat a sospitar: “Jo vaig preguntar quin és el preu que gasten amb l’iphone”, deia ella. “Doncs fem-ho equivalent, perquè vegin que si la formació és quelcom de valor que s’ha de primar a la vida, abans de dir això, paguem la matrícula”. Sembla que en lloc de consultar a un grup d’experts deuen haver trucat a una teleoperadora de Movistar.

Jo pensava que les decisions es prenien amb rigor, amb estudis i dades comprovables, però avui me’n he adonat que anem, com es diu, “amb un esclop i una espardenya”. S’agraeix la proximitat de la Consellera en explicar els procediments de la conselleria, però si el preu dels segon cicle d’FP es decideix així, què més també s’hi fa?

Inevitablement he recordat una anècdota d’un cop que vaig anar a Grècia, de com pintaven un pas de vianants: mesuraven la distància entre una ratlla i la següent amb els peus (per estrany que sembli, aquí no es fa així). Potser la comparació és una mica exagerada, però no deixa de ser la mateixa idea, la del poc rigor.

Jo no vull ser d’un país de tercera, on les decisions es prenen “a la babalà”. Quan vaig a votar, pressuposo que aquells que ens trauran de la crisi són tècnics entesos, que les persones que ens governen coneixen el seu camp, i prenen les decisions adequades pel país sense fer-ho a ull, o amb el peu.

Glòria Ribugent

Per les declaracions: Telenotícies migdia 18/05/12 (minut 14:58)

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.