Que tingui Grapa!

15 Mai 2018

Adoctrinats pel nom

Filed under: Uncategorized — cescmaideu @ 17:03
Tags: , , , ,
img_ajimenez_20180514-170207_imagenes_lv_propias_ajimenez_quim14-kS0E-U443584243325EoE-992x558@LaVanguardia-Web

Quim Torra saludant als seus familiars un cop investit president sota l’atenta mirada dels parlamentaris. Font: lavanguardia.com

Habemus papam. Fumata blanca al Parlament. L’independentisme té nou successor. Quim Torra, desconegut per molts, serè, ferm, tranquil, però amb un passat una mica pesat. Després de votar, i repassar els noms, cognoms i segons cognoms de cada diputat i diputada, Torra és acceptat pel Parlament com el 131è president de la Generalitat de Catalunya. I no em quedo ni amb l’abstenció de la CUP, ni amb el debat entre el PSC d’abans i el d’ara, ni amb les polítiques socials dels comuns, ni amb el piloteig constant d’Esquerra Republicana, ni amb l’atac armat de tuits i articles d’Inés Arrimadas. Em quedo amb els noms, i l’aparent castellanofòbia de Quim Torra.

Hi ha noms catalans i noms castellans. És lògic. Maria és català, María castellà. Carles és català, i Carlos castellà. També hi ha noms que s’escriuen de la mateixa manera en els dos idiomes. Molts. Oriol és català, i Oriol és castellà. Marta és català, i Marta castellà. Així doncs, em pregunto, els noms dels nostres representants reflecteixen la pluralitat de la societat catalana?

El 74,2 % dels parlamentaris independentistes tenen noms exclusivament catalans. Un 1,42% castellans. Un 21,4% neutres, és a dir que s’escriuen exactament igual en els dos idiomes. I finalment, un 2,8% estrangers. Si els forenses de les dades ho voleu analitzar us facilito la feina. En total dóna 99,8%. Si m’emporto tots els decimals però, això dura més que l’apartat d’economia del discurs d’investidura de Jordi Turull. Continuem. El 17,5% dels diputats i diputades unionistes tenen noms catalans. Un 54,3% castellans. I un 28% neutres. La lògica es repeteix. En total, el 48,1% dels parlamentaris tenen noms catalans. Un 25,9% castellans. Un 24,4% neutres. I un 1,48% estrangers. Si voleu destinar dos hores de la vostra vida a corroborar la meva selecció, existeix un diccionari oficial de noms catalans.

Què vol dir això? Que no pots ser independentista si et dius Miguel en lloc de Miquel? O que no pots ser militant de Ciutadans si et dius Neus en lloc de Nieves? No, és clar que no. Però si que aquest estudi, sí se’l pot anomenar així, remarca que la família d’origen té una influència gegant en la futura ideologia dels seus fills. Una família que va emigrar d’Andalusia a Catalunya per qüestions laborals segurament posarà Juan, i no Joan al seu fill. Al mateix temps, que una família independentista preferirà Manel, abans que Manuel. El lloc de sortida marca el trajecte.

Les persones, quan maduren, quan aprenen a fer ús de la raó, són capaces de decidir. Decidir si t’identifiques amb una República Catalana, una comunitat autònoma dins del Regne d’Espanya, o un Estat Federal. Però el nom és allà. Un nom no et fa únic. Hi ha molta gent que es diu com tú. El grau de catalanitat no regeix en el nom. Un Jordi pot ser igual de català que un Jorge, que un Youssef, o un George. Podríem tenir un Joaquín Torra president. I tant. Però no es pot negar que tots som mínimament adoctrinats per la nostra família. I és en el nom, on comença aquest posicionament. No ens quedem solament amb nom. El nom no el tries. Se t’imposa. Les ideologies, els pensaments i les creences s’escullen. Embrionen a dins d’un mateix. No cal oblidar però, que un embrió pel simple fet de néixer ja té un nom. Una família. Un entorn socioeconòmic. Una situació geogràfica. I en aquest boig món d’extrems, tot compta.

Francesc Maideu i Capdevila

 

Anuncis

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.