Que tingui Grapa!

13 Mai 2019

El pes de les sigles

Filed under: Uncategorized — saraoliver99 @ 23:17
Tags: , , , ,

Divendres passat va arrancar l’inici de la campanya electoral de les eleccions municipals del proper 26 de maig. A l’ambient encara es respira la ressaca dels comicis generals, dels quals alguns partits encara no n’han acabat de digerir els resultats. En menys de dues setmanes els ciutadans tenen una altra cita amb les urnes, i no només això, sinó que aquesta vegada per duplicat. A Catalunya, però, el debat se centra ara en l’alcaldia de la capital, on les enquestes i sondejos situen un frec a frec entre Colau i Maragall, conseller amunt conseller avall. 

Mentre que el líder republicà insistia avui al mirador del Tibidabo que segueix apostant per un ampli acord amb Barcelona en Comú, Junts per Catalunya i la CUP, Ada Colau i els de Joaquim Forn i Elsa Artadi ho tenen clar: no pactaran sota cap circumstància entre ells. L’actual alcaldessa centra la campanya en la reelecció en pro del progrés i com a únic camí possible per aturar l’avenç de les dretes (o, per extensió, l’avenç d’esquerres que pacten amb dretes).

El candidat d’ERC ha afirmat que estaria disposat a governar en solitari. FONT: MARC PUIG

Pel que fa a la unió sobiranista, la bona sintonia entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya s’esvaia coincidint també amb l’inici de la campanya electoral. Elsa Artadi s’aferrava en l’edat del líder d’ERC per argumentar que no era una bona opció de futur per Barcelona, mentre que el germà de l’ex-president ho qualificava de “violència gratuïta”. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, se sumava a condemnar les declaracions d’Artadi considerant que atacava per aquesta via per “falta d’arguments polítics”. Sembla que es revifa, doncs, la competència entre les formacions independentistes. Competència sana i necessària emmarcada dins una democràcia on l’eix esquerra-dreta queda cada vegada més diluït pel nacionalisme. I és que el reflotament de les clàssiques diferències ideològiques entre partits no és, o no s’hauria de veure com una cosa negativa, ben al contrari. Així com l’entendiment és bo, la discussió també ho és.  

Segons el sondeig de GAD3 per La Vanguardia, ERC superaria als comuns per un conseller. FONT: La Vanguardia

L’ombra de les eleccions generals és llarga i la força d’una ERC que arrabassava el lideratge independentista a l’antiga Convergència encara ho és més. Sembla que Maragall té la paella pel mànec però tot i això està obligat a entrendre’s, ja sigui amb una Colau que, tot i perdent el seu lloc a l’ajuntament barceloní, seguiria mantenint un gran suport popular, o amb Elsa Artadi, renunciant a la competició entre sigles per aconseguir l’hegemonia dins el bloc sobiranista i amb la mirada posada al govern de la Generalitat en pro de l’independentisme. Així, Ernest Maragall té totes les de guanyar però haurà de pactar, haurà de negociar i haurà de buscar punts d’entendiment. En definitiva, haurà de fer política, que és el que últimament sembla que estan deixant de banda els polítics. 

Sara Oliver Compta.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.