Que tingui Grapa!

17 Mai 2018

Llars a la intempèrie

Trossos de portes i retalls de fusta mal encaixats provinents de mobles vells, ferros oxidats que fan d’estructura, draps i mantes de ves a saber d’on. Són la matèria prima de cabanes fetes del no res, improvisades. Aixecades per poder resguardar-se mínimament del clima; de la pluja o del vent, de la increïble falta de recursos per part de l’administració.

barracas-glories-1526307579556 (1)

Barraques situades al costat del TNC. Font: El Periódico

Com indica una notícia de El Periódico, cada vegada augmenta més el nombre de barraques a diversos solars abandonats que se situen vora de les Glòries, a l’espera de ser edificats per la voràgine constructiva, insaciable. Mentrestant, el terreny erm fa de llar a gent que s’han quedat sense res i que subsisteixen com poden. Però, com han arribat fins aquí? Quina història hi ha darrera de les persones que fan nit, ja no només a aquestes cabanes, sinó dins de caixes bancàries, bancs, portalades, o, els qui tenen més sort, dins d’albergs, completament saturats? Sens dubte són preguntes difícils de respondre perquè les circumstàncies poden ser molt diverses i complexes. Són immigrants que venen amb les mans buides? Afectats per un desnonament?

No crec que m’equivoqui afirmant que un dels principals causants que propicia la seva situació és l’exagerat preu de l’habitatge a la ciutat de Barcelona, afavorit per l’especulació immobiliària, sobretot a les zones més turístiques de la ciutat. Actualment el preu del lloguer a Barcelona ha arribat a nivells extremadament desorbitats. Ara mateix un barceloní paga de mitjana 900 euros per viure a la ciutat, una quantitat que entreveu que, paradoxalment, fins i tot els lloguers més barats són massa cars per la butxaca dels sectors humils de la població. De fet, als albergs viuen persones que estan treballant però que, a la vegada, reben tants pocs diners a canvi i els preus dels habitatges són tant elevats que és impossible que trobin res al seu abast econòmic.

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, conformada per un miler de voluntaris de diverses associacions socials, és l’única que opera a la ciutat. És una vergonya que davant de problemes d’aquest tipus siguin majoritàriament els particulars els que passin a l’acció davant la inoperativitat per part de l’Ajuntament, possiblement perquè no disposi de fons suficients per fer-hi front. Per quan un govern que veritablement lluiti contra les màfies especuladores, es preocupi pel benestar dels seus ciutadans, dediqui els diners on toca i deixi de costat altres temes més banals?

Eric Morgado
Anuncis

9 Mai 2018

Denúncia gràfica

Filed under: Uncategorized — eugniacardona @ 17:50
Tags: , ,

fcfluuwya8e1x4uitbcgL’admiració pel món acostuma a posseir-me. Sóc filla de Barcelona, ciutat mediterrània majestuosa. A la primavera, els seus carrers s’omplen de llum, colors i alegria. Aquest any, concretament, la capital catalana s’ha tenyit de groc. Símbol d’una lluita social per la democràcia i la justícia. M’entristeix i alhora m’encoratja que es consideri necessària. Ha estat un any d’activisme frenètic, un no parar.

La defensa continua però però sembla haver minvat el ritme amb l’arribada del bon temps. Les manifestacions multitudinàries i les batusses de carrer s’han substituït per passejos estivals, cafès de terrasseta i escapades als afores. No obstant, aquests últims dies no gaudim del Sol radiant i toca buscar-se plans alternatius. Entre art, cultura i periodisme, el World Press Photo es presenta com l’opció idònia. Després de mesos mirant-me el melic, què millor per un dimarts que revisar al panorama internacional?

L’ambient festiu del Macba contrasta amb la gravetat dels qui entren al CCCB. El sentit contrari, en canvi, sembla tenir un efecte regenerador. En surten rostres alleugerits, potser per deixar enrere el que han contemplat. Un cop dins la instal·lació, un munt de turistes s’agrupen davant dels fotogrames guardonats. Recorren l’exposició de pressa, amb la càmera per ulls. Ja s’ho miraran a casa.

M’aturo en cada imatge i, poc a poc, la lluita local es fa petita. Narcotràfic, abús sexual, assassinats, tortura animal i molta, molta contaminació. Un crit de revolució i alhora d’esperança. Mentre hi ha vida, sempre n’hi ha, d’esperança.  Quan l’aniquiliem, el futur esdevé descoratjador.

Comprovo que la realitat llunyana ens horroritza més que la pròpia. Que produïm residus i explotem la natura i l’esser humà és anecdòtic. La violència centremericana ja es considera recurrent i les tradicions africanes primitives i endarrerides. El públic sembla capgirar una iniciativa que trenca estereotips per perpetuar-los.

La dificultat d’avui en dia és no creuar la fina línia que separa la feina fotoperiodística de la banalitat d’una exposició més. Recolzar el conflicte aliè com si fos el nostre, indiferentment del color.

Eugènia Cardona.

7 Mai 2018

Estratègia de Facebook o preocupació real?

Filed under: Uncategorized — Cristina Bauza Joy @ 21:07
Tags: , ,
Torre Glòries

Torre Glòries (Foto d’Arxiu). Font: La Vanguardia

Aquest dilluns s’ha fet públic que Facebook obrirà un centre operatiu a Barcelona. Aquest iniciarà la seva tasca a finals del mes de maig amb una plantilla de 500 treballadors, i té com a principals objectius eliminar les notícies falses (fake news) i els continguts inadequats de les xarxes socials. Això no només inclouria materials publicats per mitjans de comunicació –tradicionals i digitals–, sinó que també comentaris i continguts emesos per usuaris corrents. Com ha avançat el diari econòmic Cinco Días, la seu de l’empresa liderada per Mark Zuckerberg s’establirà a la Torre Glòries –antiga Torre Agbar. Ocuparà vuit plantes de l’edifici icònic i serà gestionada per l’empresa Competence Call Center (CCC), la mateixa que porta el centre operatiu que l’empresa californiana ja va establir a la ciutat d’Essen (Alemanya). Una bona notícia pel món de la comunicació.

És una iniciativa que es pot interpretar com una mesura per incrementar la credibilitat en el que llegim. Que pot haver nascut per minimitzar els rumors, aquells que de cada vegada són presents. Sí, és una iniciativa que pretén erradicar les notícies, falses, que apareixen quan més respostes es necessiten i no es facilita informació. Unes fake news que no fan res més que dificultar la tasca periodística i condueixen l’actualitat a un judici constant.

Però per poder qualificar-la com una iniciativa positiva per la comunicació, cal tenir en compte que actualment vivim en un món en què el periodisme està en una crisi profunda i la credibilitat dels seus professionals cau progressivament. O això és el que es diu. Hi ha una franja social marcada per la ignorància, qui es creuen tot el que se’ls diu. És davant aquest grup, que les fake news van creixent exponencialment. Facebook ha detectat el problema i s’ha posat en marxa per minimitzar els efectes negatius que provoquen les notícies falses. Estan disposats a posar punt final a aquest problema.

S’interpreta com una estratègia perquè els usuaris tornessin a creure en el que llegeixen sense tenir por que els estiguin enganant. Però si s’analitza bé, l’obertura d’un centre operatiu amb aquests objectius, també es pot veure com una estratègia de Facebook. Per afirmar això, és suficient en recordar l’escàndol de Cambridge Analytica, el cas que va portar Mark Zuckerberg als tribunals. Moment en el qual va perdre la confiança de molts dels usuaris.

El que queda patent és que ajudarà a millorar la qualitat de les xarxes socials que estan sota el domini de l’empresa californiana. Així com serà una garantia per la qualitat dels articles que es publiquin allà. Ara bé, no hem d’oblidar que segurament és una forma per “rentar-se la cara” i guanyar-se de nou la confiança dels usuaris. Hem d’agafar amb pinces les actuacions d’aquesta empresa, sense llevar-li els mèrits. No ens hem de deixar enganar, com fa el sector social esmentat a l’inici. Per això, ens hauríem de preguntar si en realitat és una estratègia de Facebook per recuperar la seva credibilitat i no una preocupació per millorar la informació que ens ofereixen com ens fan creure. No ens hem de deixar manipular.

Cristina Bauzá

Bloc a WordPress.com.