Que tingui Grapa!

20 Mai 2019

Viure o morir, aquesta és la qüestió

Desconnectar els tubs que donen vida és, en molts casos, sinònim de connectar amb una mort digna. El cas de Vincent Lambert, en estat vegetatiu des de fa més d’una dècada quan va patir un accident de moto l’any 2008, ha tornat a posar sobre la taula el debat de l’eutanàsia, a un país com França on és il·legal. Els metges de l’hospital Sebastopol de Reims han confirmat aquest matí que retiren els tubs d’alimentació i hidratació que el mantenen amb vida.

jjf.png

Vincent Lampert, en estat vegetatiu des de 2008, qui ja ha sigut desconnectat dels tubs d’alimentació i hidratació artificial / AFP

De fet, aquesta era la recomanació dels metges des del 2013, que comptava amb el suport de la seva dona (qui també actua com la seva tutora legal), sis dels seus germans i el nebot, defensant que és “allò que ell hauria volgut”. Però els pares i els altres dos germans, tots catòlics devots, insistien en mantenir-lo amb vida. Fins i tot, van mostrar un vídeo gravat del pacient on se’l veia mostrant expressivitat davant la visita dels familiars, però els metges van dictaminar que estava falsejat.

El cas va dividir a la societat francesa, i es va portar a judicis diverses vegades, fins arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans i el Consell d’Estat francès, que ambdós van mostrar-se favorables a seguir les instruccions de l’equip mèdic per desconnectar el pacient. Avui aquestes s’han fet efectives. També van apel·lar a Macron perquè hi intervingués, dient que “a l’any 2019 ningú hauria de morir de gana i set”, però ell es va remetre a la decisió del Tribunal.

Si el cas de María José Carrasco va ser qui va tornar el tema de l’eutanàsia al debat polític espanyol, utilitzat per fer campanya electoral amb ell, el cas de Lambert ha introduït aquest debat a França, a menys d’una setmana per les europees, on aquesta és il·legal. A Espanya el debat tenia una història anterior, amb casos com el de Ramón Sampedro, i la pel·lícula basada en ell Mar adentro, però sembla que el debat es va oblidant quan l’ombra d’aquests casos desapareix. Els  PSOE, d’altra banda, va proposar una llei perquè l’eutanàsia fos una de les prestacions bàsiques de la Seguretat Social, quan el partit va entrar l’any 2018. Però la proposta va topar amb la negativa de PP i Ciutadans, l’últim dels quals insistia en el reforç de les cures pal·liatives.

En general, però, sembla que fins que no arriben casos mediàtics els polítics intenten ignorar una realitat social que, realment, està acceptada per una àmplia majoria de la societat. A més, només caldria seguir els exemples d’Holanda, Bèlgica o Suïssa per desfer-se del fantasma que afirma que l’aprovació de l’eutanàsia comportaria un abús d’aquesta pràctica, quan l’exemple d’aquests països ho desmenteix. La regulació de l’eutanàsia implica, precisament, un reglament regulat, en què s’estableixi la importància de control i la intervenció de l’equip mèdic per tal de garantir la bona pràctica d’aquesta. 

De fet, és contradictori la il·legalitat de l’eutanàsia amb els ideals francesos de “liberté, égalité, fraternité”. Precisament la llibertat de decisió és una de les principals defenses de la regulació del suïcidi assistit. El debat és comparable, guardant certes distàncies, al de l’avortament. L’aprovació d’una llei no obliga ningú a avortar o que se li practiqui l’eutanàsia. Però si no existeix cap llei que ho reguli, a banda que la pràctica se seguirà practicant però de manera irregular i, per tant, de forma perillosa, es nega la possibilitat a aquelles persones que decideixin lliurement prendre alguna d’aquestes mesures.

A més, negar l’eutanàsia és negar una màxima del catolicisme i de la Revolució Francesa: “tots som iguals”. Així, tothom ha de tenir el mateix dret d’acabar amb la seva vida, inclús les persones que les seves capacitats no permeten cometre un suïcidi. A mi no em va arribar l’eutanàsia, va afirmar María José Carrasco, que sigui pels altres. I tant de bo així sigui, perquè morir o viure és la qüestió, però una qüestió individual i no imposada per un impediment legal.

Ainara Valadez

 

Anuncis

15 Mai 2019

Els drets de les dones, en perill

Filed under: Internacional,opinió,polémica — annareig01 @ 21:15
Tags: , ,

“No pertanyo a Alabama!” es podia llegir en alguns cartells de dones que, vestides de vermell com en El conte de la criada, van acudir ahir al Senat en protesta per l’aprovació de la llei més restrictiva dels Estats Units contra l’avortament. Però aquest no és l’únic cas, segons un  informe de l’Institut Guttmacher, que defensa els drets de les dones, només en l’últim any, 28 estats d’arreu del món han introduït més de 300 noves lleis per limitar l’avortament. Com pot ser que en el segle XXI encara es produeixin situacions com aquesta? Com pot ser que les dones, després de tot el que hem lluitat, seguim així?

alabama manifestacio

El conte de la criada, de Margaret Atwood, és una narració de ciència ficció distòpica

en la qual destaca la crítica social i el tractament de la dona (Font: STYLIST)

I no estem parlant de llocs del tercer món, parlem de Georgia, Kentucky, Mississippi, Ohio o Alabama. En aquest últim, un estat clarament conservador, s’ha prohibit virtualment tota classe d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, inclús en casos de violació o incest. Només es permetran en cas que la vida de la mare corri algun risc, i els metges que violin la llei poden ser castigats fins amb 99 anys de presó. La proposta haurà de ser ratificada per la governadora abans d’entrar en vigor. 

La normativa d’Alabama va més enllà de les anomenades “lleis del batec”, però compleix el mateix propòsit: prohibir avortar des de les sis setmanes d’embaràs, un termini en el que moltes dones no saben que estan embarassades. Els promotors de la iniciativa volen arribar al Tribunal Suprem amb l’esperança que una nova majoria conservadora es faci enrere en la decisió presa el 1973, la qual va permetre legalitzar a la pràctica l’avortament. El cas judicial es coneix amb el nom de “Roe contra Wade”, els dos protagonistes que plantejaven la demanda.

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha influït en la situació actual a través de la difusió de valors masclistes, misògins i xenòfobs duts a terme al llarg de la seva legislatura. A més, el president ha retirat el finançament públic a les clíniques de planificació familiar que ofereixen avortaments, una mesura dirigida sobretot a Planned Parenthood, l’organització més gran d’aquesta mena del país.

Però això no és tot, l’auge de l’extrema dreta no tan sols s’ha produït als Estats Units sinó també a Europa. No és quelcom que ens puguem mirar de lluny, aquí mateix ha irromput  Vox i ha aconseguit 2,2 milions de vots en les últimes eleccions generals. El seu secretari, Ortega Smith, assegura que no existeix un dret a l’avortament: “Una dona pot decidir si es talla el cabell però quan engendres una vida ja no és el teu cos”.

Hem d’estar alerta, no pot ser que tornem al segle passat, no podem tolerar que retallin els nostres drets, és indignant. Tenim dret a decidir si volem seguir amb un embaràs o no, avortar no és cap crim. El que sí que és un crim és que morin 22.000 dones cada any a causa d’avortaments no segurs, el 97% d’elles a Àfrica, Llatinoamèrica i el sud-oest d’Àsia, segons un informe de Metges sense Fronteres.  Alcem la nostra veu, sortim al carrer i defensem el que és nostre, perquè està en perill.

Anna Reig

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.