Que tingui Grapa!

27 Mai 2019

És hora de fer cas a les urnes

Filed under: Uncategorized — albaavilamala @ 13:38
Tags: , , ,

Alba Vilamala

Anuncis

10 Mai 2019

Pablo ‘Fra-Casado’

Filed under: Partido Popular — merceginc @ 21:39
Tags: , , ,

Quan Pablo Casado s’imposava com a líder del Partit Popular, sabia que se li venia a sobre una àrdua tasca. D’ell depenia revalorar un partit que havia viscut bastants cops en els darrers mesos: l’escàndol del màster de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, la sentència del cas Gürtel, que eventualment va desembocar en la moció de censura de Pedro Sánchez, i en el conseqüent del pas del PP a l’oposició. Les propostes de Casado per tornar a presidir eren contundents: un viratge encara més cap a la dreta, la tradició i l’espanyolisme. Plantejaments com el del retorn a la llei d’avortament de 1985 avalaven aquestes intencions; l’hereu d’Aznar pareixia convençut que aquella era la fórmula infal·lible.

Encoratjat per fets com les eleccions andaluses, on varen guanyar a l’esquerra per primera vegada des de 1980, o la manifestació de Colon, Casado segurament ja es visualitzava a la Moncloa (malgrat la seva poca experiència i manca de trajectòria política). El cop del 28 d’abril va ser dur pels populars. Els resultats resultaven desmoralitzats per ells: havien perdut la meitat dels escons i assolien, així, el seu pitjor resultat històric. Les promeses de Casado de revalorar el PP quedaven en terra de ningú. I no tan sols això: amb les eleccions del 26 de maig, si el PP continua en caiguda lliure, Casado podria perdre la seva posició de líder de l’oposició a mans d’Albert Rivera.

Pablo Casado durant la presentación del programa de les eleccions europeos del 26-M. EFE.

El viratge cap a l’extrema dreta, que tant Casado creia que li atorgaria la presidència, ha estat precisament aquest que ara fa que vegi perillar el seu lloc com líder del partit. L’entrada de Vox al tauler de joc no ha fet, sinó, radicalitzar les posicions del Rivera i Casado, fins al punt de coquetejar amb la ultradreta i el feixisme. Propostes com la d’una reforma liberal del sistema fiscal i el reforçament de l’Estat s’ajuntaven amb altres com la de retransmetre corregudes de toros TVE o reforçar la Guàrdia Civil. Tot adreçat amb un fort nacionalisme i unes cullerades de 155 per fer front al tema de Catalunya. Tot plegat presentava un missatge inconsistent que a vegades resultava difícil traçar la línia divisòria entre el PP i Vox. Alguns companys de partit, com Cayetana Álvarez de Toledo, s’apuntaven a seguir aquesta línia; mentre que d’altres, més moderats, començaven a desconfiar de Casado.

Que el PP ha perdut el monopoli total dels vots de la dreta, és un fet inqüestionable d’ençà que Ciudadanos va entrar en escena. Però mentre que aquests últims es presentaven com una versió més jove i moderada, el PP podia apressar encara el vot més tradicional. Però, amb Vox tot això s’ha perdut. Semblant al que va passar als Estats Units amb Trump i Hillary Clinton, els votants més ultres potser veuen encarnat en un cert establishment (o “moderació”) del qual Abascal se n’allunya. Els Populars no han aconseguit assolir un discurs tan agressiu com el d’aquest últim, perdent així el sector d’aquell vot més nostàlgic amb el que encara contaven, a mig camí entre el feixisme del partit verd i la falsa moderació dels taronges.

Com ha dit Feijóo, els populars han triat l’estratègia equivocada. La radicalització de postures els ha fet perdre vots a mans del PSOE, i, sobretot, de Ciudadanos, que a vegades encara dur la màscara de partit de centre. El mateix Pablo Casado pareix adonar-se’n, tot i que un discurs situant-se ambguament dins l’esprecte polític de la centredreta no funciona. No tot és sol·luciona dient “Viva el rey” o abrigant-se amb la bandera d’Espanya. Sí el PP anhela aconseguir la seva postura anterior, o, almenys, una de menys desmillorada, necessita ser de veritat un partit de centredreta moderat, que no recordi a un partit franquista. Aquesta dreta civilitzada és la proposta de la qual actualment està mancat el panorama polític espanyol i que podria atorgar al PP part dels vots perduts. Casado té poc més de dues setmanes per a aconseguir-ho. Si no, segons les pronosticacions del CIS i amb un clima d’oposició crescent dins el partit, ja pot anar dient adéu al seu despatx de Ferraz.

Mercè Ginard Curient

Bloc a WordPress.com.