Que tingui Grapa!

1 Juny 2012

M’ha dit un ocellet…

Filed under: Uncategorized — aidasancheza @ 23:57
Tags: , ,

Els sona el nom de Gabi Ruiz? I en Jordi Bianciotto? Potser així no els diuen res. Però, i si els dic que són els protagonistes de l’últim escàndol a la xarxa social Twitter? Potser així comencen a lligar caps. I si no, ja els ho explico jo: el primer dels nostres protagonistes és un dels directors del Primavera Sound, el festival de música que es celebra aquesta setmana a Barcelona. I el segon, un crític musical d’El Periódico. Tot i així a part de viure del món de la música poc semblen tenir en comú, no? Doncs no, i és que Bianciotto ha entrat en un terreny prohibit pels directius del festival i així li ho han fet saber. El festival li retirava l’acreditació de premsa (que ja li ha estat reestablerta) sense explicacions després d’un article on el periodista criticava que el Primavera Sound fallava en la promoció dels artistes locals. Tot això des d’un respecte que, evidentment, no ha estat recíproc.

I aquí és on entra en joc Gabi Ruiz. El directiu ha insultat al periodista a Twitter anomenant-lo “retarded”. Podríem pensar que fruit de l’emprenyada de veure el seu festival criticat, Ruiz ha escrit abans de pensar i l’ha feta grossa en un rampell. Però ell mateix s’encarrega de treure’ns del nostre error poc temps després, a l’adonar-se que Bianciotto ha retuitejat els seus insults. I en comptes de disculpar-se, el torna a ofendre denominant-lo “gilipolles”. Si més no, Ruiz ha quedat retratat.

Aquesta situació només és una entre les desenes que succeeixen cada dia i passaria desapercebuda si els seus protagonistes no tinguessin interès públic. Però el tenen. Com tants d’altres que gràcies a la xarxa de l’ocellet han ficat la pota ben endins, o sinó que li preguntin a Andreu Buenafuente, un humorista que no fa gala del seu bon humor al rebre bromes enverinades dels seus seguidors. Ells no són els únics. Famós és el hashtag #turismobisbal arran de la patinada del cantant. O la confusió d’Alejandro Sanz entre Marta del Castillo, la noia assassinada a Sevilla, i Marta Domínguez, l’atleta olímpica.

Més enllà de les bromes dels seguidors, sembla que molts tuitaires cèlebres encara no s’han adonat que Twitter és un immens aparador al món, on resulta impossible controlar qui té accés a les nostres publicacions i amb això a la nostra vida més íntima. Però no només pateixen els famosos. També ho fa la fan que descobreix que el seu ídol és un inculte, o pitjor, un prepotent. No ens enganyem, Twitter ens ensenya la part més humana d’aquells a qui admirem. Però humà no és sinónim de bo. I sovint descobrim allò que no volem saber.

Aïda Sanchez

Anuncis

Ordre a la sala!

Filed under: Uncategorized — Paula Solanas @ 23:29
Tags: , ,
Image

Carlos Dívar durant la roda de premsa

Un cop de maça a la taula, ben ferm i clar. Una veu que s’alci contra el virus de la corrupció en el sistema judicial espanyol. El senyor Carlos Dívar assegut a la banda de l’estrada que li és més desconeguda. I és que la situació comença a ser de jutjat de guàrdia i la sentència s’aplaça de manera exagerada.

En una roda de premsa i sense cap remordiment, el President del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, va negar-se a demanar disculpes pels 20 caps de setmana que va passar a Marbella entre hotels i restaurants de luxe a costa dels contribuents. Dívar, en una magistral bufetada a la ciutadania, va al·legar que aquells viatges eren per qüestions de feina. Un càrrec que, pel que sembla, li dóna carta blanca per gastar milers d’euros de fons públics en una seguretat excessiva, sopars pantagruèlics, suites de cinc estrelles i una estocada definitiva a la imatge del Poder Judicial.

Sense sorpreses, el govern ha decidit instal·lar-se còmodament a l’altra banda d’aquesta polèmica. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va assegurar ahir que Dívar ha fet un “exercici de responsabilitat” amb aquestes declaracions. La mateixa paraula que el magistrat va fer servir per justificar la seva objecció a dimitir. Responsabilitat. Omple la boca i deixa tranquils als que la diuen, però les excuses de Dívar són una burla al seu ofici. Per part del ministeri està clar: cas tancat i arxivat.

El silenci també regna als tribunals. El Consell General del Poder Judicial s’ha posat la bena als ulls i ha oblidat la balança. Segons va declarar la seva portaveu, han deixat la decisió de comparèixer davant el Congrés en mans de Dívar. El justicier impune no tornarà a obrir la boca en un moment on són necessàries explicacions congruents. Espanya parlava d’austeritat i sacrificis necessaris, mentre Carlos Dívar vivia en la ressaca de la malversació i alhora era la cara i ulls del màxim òrgan judicial del país.

És hora d’una remodelació normativa que garanteixi la transparència i bona gestió dels tribunals per evitar conductes irresponsables com aquesta. La justícia ja no és aquella dona jove i segura que manté el pols ferm sense doblegar-se. És una velleta cansada i trepitjada per tots aquells que creuen que en poden treure un benefici propi. Li toca demanar una mica d’ordre.

Paula Solanas

31 Mai 2012

¿Hermetismo eterno?

Filed under: Uncategorized — lorenavelascolozano @ 23:37
Tags: , ,

Los pilares del Vaticano, guardianes de secretos milenarios y con una historia que ha inspirado a numerosos escritores y cineastas, parece que empiezan a temblar. Símbolo de una de las instituciones más sólidas, impenetrables y misteriosas del planeta, la Santa Sede ha visto este año —con horror— como algunos de sus secretos se publicaban en medios de comunicación y en redes sociales de todo el mundo.

Cardenales investigados por supuestas filtraciones de documentos secretos, luchas internas de poder entre las facciones vaticanas, un mayordomo apodado “Il Corvo” (el cuervo), mala gestión de los fondos vaticanos o un complot para asesinar al mismísimo Pontífice. Todas ellas tramas dignas de la próxima novela de Dan Brown, han ocupado planas de diarios gracias a la figura de Paolo Gabriele, “Il Corvo”, el “ayudante de cámara” de Benedicto XVI, detenido la pasada semana.

Según las investigaciones llevadas a cabo desde principio de año, cuando el portavoz de la Santa Sede ya hablaba de filtración de documentos, Gabriele es la persona que habría sustraído estos informes confidenciales aprovechándose de la total confianza y el personal trato que recibía del Papa Ratzinger. Se ve que el Pontífice está muy afectado y dolido por la traición. Y es que con 87 años uno ya no está para estos disgustos.

Una de estas filtraciones, en este caso al diario italiano “Il Fatto Quotidiano”, hablaba de un presunto complot para acabar con la vida del Papa en noviembre de 2012. Complot inoportuno. Y es que cuando España sea intervenida y el paro siga subiendo a porcentajes estratosféricos, quizás lo mejor que podamos hacer sea asistir a las misas del Papa. Ahora por ahora, la prima de riesgo es más importante que esperar a que salga humito blanco de la chimenea del Cónclave (fumata).

Más oportuno —dado lo familiarizados que estamos con ello— son los documentos que hablan de corrupción y mala administración en la Ciudad del Vaticano. La cadena 7 publicó una carta del representante diplomático de la Santa Sede en EEUU dirigida al Papa, en la que denunciaba la “mala gestión en la administración vaticana”. Hablando de corrupción, la destitución del director del Banco del Vaticano de forma precipitada la semana pasada, por supuesto blanqueo de dinero y mala gestión de fondos, causan “preocupación” dentro de las paredes de la Santa Sede. Todas estas filtraciones, comparadas con las de Wikileaks por el portavoz del Vaticano, intentan crear “desconcierto” y “desacreditar a la Iglesia”, según declaraciones del mismo.

Interesante este proceso de descrédito desde dentro que sufre actualmente la institución, con constantes noticias de casos de pederastia, exención de impuestos (IBI) y corrupción. En la novelas de Brown, el protagonista consigue desactivar la bomba de antimateria situada en el corazón del Vaticano. ¿Tendrá poder suficiente la Iglesia frenar los cambios que la sociedad del nuevo siglo le pide?

Imagen de la Plaza de San Pedro, en la Ciudad del Vaticano, durante la celebración de una misa por parte del Papa

Lorena Velasco

 

LINKS

1. http://www.lavanguardia.com/internacional/20120525/54299960794/detenido-vaticano-sospechoso-filtrar-documentos-confidenciales.html

2. http://www.ilfattoquotidiano.it/2012/02/10/complotto-papa-reazioni-internazionali/190467/

3. http://www.rtve.es/noticias/20120214/vaticano-denuncia-existencia-especie-wikileaks-para-desacreditar-iglesia/498108.shtml

4. http://www.rtve.es/noticias/20120525/mayordomo-privado-del-papa-detenido-como-sospechoso-del-wikileaks-del-vaticano/531594.shtml

Autonòmiques en venda

Filed under: Uncategorized — ainavalldaura @ 23:28
Tags: , , ,

“Es ven televisió. Interessats  posin-se en contacte amb el govern de la seva comunitat autònoma. Es requereix tenir amics dins de les files del PP i estar disposat a manipular l’ opinió pública”. Aquest podria ser un dels anuncis que poden aparèixer en els pròxims dies a les pàgines de qualsevol diari. El motiu? El debat que s’inicia avui dijous a la Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats. Un debat  en el que es posa en entre dit la viabilitat de les televisions públiques  autonòmiques  i se’n proposa la privatització, tal com preveu el Projecte de llei aprovat pel PP el passat 20 d’abril.

 Com si fos el dia de la marmota, la mateixa història es torna  a repetir i els serveis públics es van debilitant sempre seguint el mateix procés. Primer de tot cal fer  un bon gasto “ un despilfarro a la española”. Cal justificar  d’alguna manera que “lo público no funciona”. I finalment un cop ja està tot ben embolicat, endeutat i desprestigiat apareix la resposta a tots els mals, com caiguda del cel. Privatitzar, privatitzar i privatitzar. Ara és els torn dels mitjans de comunicació. I la crisi torna a ser l’excusa perfecta.

És cert que ens els últims mesos, fins i tot anys,  s’ha anat produint una degradació dels serveis públics  en els quals la manipulació i control governamental era cada vegada més evidents. No obstant això,  en lloc de lluitar  per millorar allò que no funciona de les institucions públiques,  es proposa privatitzar de manera que les mentides persistiran i a les del govern de torn s’hi sumaran les de les empreses que conformin el consell d’ Administració. És obvi, que els  qui manin  a dins seran amics dels que governen,  doncs “los Populares no descuidan a sus amigos”. Així doncs la manca de transparència i ètica periodística aniran guanyant terreny en detriment d’una informació cada vegada menys veraç i plural. Erosionant les bases  de l’estat democràtic. Si és que al sistema actual encara se li pot dir així

.Image

Les primeres reaccions ja s’han anat produint i televisions com Canal 9 a València,  TeleMadrid o la TV de Castella la Manxa ja han anunciat que s’acolliran aquesta nova proposta. Això sí, en el cas d’aquesta última la senyora Dolores de Cospedal ha dit que primer hauran de finalitzar “las tascas de saneamiento de la entidad” no voldríem pas que les empreses privades hi haguessin d’invertir masses diners tapant forats.

 Doncs perquè serveixen els diners de les arques publiques sinó és per ajudar les empreses privades i facilitar el seu enriquiment? Assistim avui, senyores i senyors, a una altra lliçó de manca d’escrúpols en que la llibertat d’expressió està a la venda. Que comencin les ofertes!

Aina Valldaura

 LINKS

http://www.publico.es/televisionygente/435243/la-privatizacion-de-las-autonomicas-mas-cerca

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/las-autonomias-tienen-via-libre-para-privatizar-sus-teles-1690300

http://www.publico.es/televisionygente/435243/la-privatizacion-de-las-autonomicas-mas-cerca

30 Mai 2012

Xaranga i Pandereta per a tots

Filed under: Uncategorized — gubieto @ 23:28

“Ja baixarà” vam pensar tots quan ahir apagàvem el llum amb la prima de risc per sobre dels 500 punts. Va ser un malson, segur. Per sobre dels 500? ximpleries. Un país de primera com el nostre, que juga a la Champions League de l’economia mundial no pot tancar la jornada per sobre dels 500…ximpleries. Despertem aquest matí, ens refreguem els ulls…i allà estava! El fantasma de la intervenció encara rondava per casa.

Si per sobre dels 500 ja ens semblava massa, a la hora del cafè de mitjà tarda la teníem als 540. No volíeu caldo, doncs teniu dues tasses. Grècia va ser intervinguda als 500 justos, Portugal als 514 i Irlanda als 544. Tot s’ha de dir que els interessos del bo espanyol encara estan al 6% i no al 8%, però ja podem sentir l’alè al clatell.

Però no tot són males notícies, els amics de Brussel·les ens han donat un any de prorroga pel deute i el BCE s’ofereix a donar un cop de mà, amable i desinteressadament s’entén. Espanya ja se sembla a l’Alcoyano, que anava perdent 13-0 i encara demanava la prorroga.

Definitivament, Espanya ja pot ser declarada paradís de la xaranga i la pandereta. Quan Europa invertia, en major o menor intensitat tot s’ha de dir, en economia productiva, la nostra sang mediterrània ens va portar a apostar pel totxo. AVEs, aeroports, universitats, circuits… en el país dels regnes de taifes qui no en tenia un parell d’aquests era el més tonto del barri. Avui en dia la meitat pobles fantasmes i l’altre meitat amb l’aigua al coll.

No m’estranya que des d’Europa ens mirin amb escepticisme i desconfiança, darrera d’una en ve una altra. Seran només uns 9.500 milions van dir, a Bankia ara està tot controlat van dir…23.500 milions i pujant. Rajoy com sempre pilotes fora, res de sortir jugant. La culpa de l’efecte contagi de Grècia i tan a gust a fumar-se el puro de mig matí.

Hem volgut aixecar un pseudo-Estat del Benestar en 30 anys, quan la resta ho ha fet en 60. Perquè aquí les coses es fan així. Després a demanar calerons, quina diferencia amb el deute noruec que no es paga ni a l’1%. Com els hi deuen explicar als suecs o als alemanys tots aquests trens d’alta velocitat, tots aquests poliesportius nous, els aeroports amb nosequantes terminals…que ens hauran de pagar? Quan ells no van construir precisament perquè no els podien pagar.

Avui quan tanquem el llum més val que deixem de pensar en primes de risc, millor que directament preparem un platet de llet pel fantasma de la intervenció. A aquest pas ens acompanyarà durant una llarga temporada.

Gabriel Ubieto

http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Rajoy-clama-Europa-sortir-rescat_0_709129138.html

http://economia.elpais.com/economia/2012/05/30/actualidad/1338362319_465496.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/30/economia/1338361321.html

Salvar al Papa Ratzinger

Filed under: Uncategorized — Glòria Torrent @ 13:53
Tags: , , ,

Una conxorxa per a matar el Papa de Roma, casos de corrupció, correspondència del Vaticà filtrada a la premsa, un majordom acusat de talp, disputes pel poder a la Santa Seu… No us deixeu enganyar senyors. No es tracta del nou llibre de Dan Brown, l’autor d’El codi Da Vinci, sinó de la “moguda” –si em permeten l’expressió– que s’està vivint aquests dies a l’estat més petit del món.

A principis d’any, el Vaticà va descobrir que tenia un traïdor a casa seva, l’anomenat “El Corb”, que filtrava informació confidencial a la premsa. Patien VaticanLeaks. Així que a l’abril, es va encarregar a tres cardenals la investigació de la fuga de documents secrets. El veredicte: el culpable és el majordom del Papa, Paolo Gabriele. No em diran que tot plegat no sembla una novel·la d’Agatha Christie…

Image

Benedicto XVI ha estat Durmiendo con su enemigo. I és que Gabriele vivia al mateix apartament que el Pontífex. Era dels pocs laics del Vaticà que formava part de la reduïda “família pontifícia”. És per això que Joseph Ratzinger, hauria creat el seu propi equip de contraespionatge format per 5 membres, quatre homes i una dona –sí, heu llegit bé: una dona!– coordinadora del grup. Una mena d’Els Àngels de Charlie, però a l’engròs: Els Àngels de Benedicto. La seva missió: Salvar al Papa Ratzinger.

La veritat és que, jutjant per les declaracions que es poden llegir als mitjans, raons per estar preocupat no n’hi falten a Ratzinger. Es diu que Paoletto (com és conegut el majordom romà al Vaticà) no ha estat res més que un boc expiatori d’un gran complot de diferents sectors del clergat per acabar amb el Papa. Un complot que hauria sortit a la llum amb la filtració de les declaracions de l’arquebisbe de Palermo (Sicilia), Paolo Romero, a Xina: “El Papa morirà d’aquí 12 mesos”. Més clar, l’aigua.

No sé vostès, però jo no sé que pensar de tot plegat. Hi ha qui diu que l’únic objectiu és desprestigiar l’Església. Altres afirmen que es una forma de fer oblidar els problemes de corrupció que pateix el banc Vaticà, Institut per les Obres de Religió (IOR) –rollo Esperanza Aguirre amb La Copa del Rei, però a la italiana–; tot i que sembla que no ha provocat l’efecte desitjat, sinó tot el contrari.

Veritat o farsa? Qui sap… El que sí que està clar, és que aquest cas es mantindrà com molts altres al llarg de la història del Vaticà: serà un Cas Obert.

Glòria Torrent Caldas

Links:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/05/120525_italia_escandalo_detras_banco_vaticano_jrg.shtml

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/28/actualidad/1338232682_183810.html

http://alt1040.com/2012/05/vaticanleaks-mayordomo-papa-cajas-documentos

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/25/actualidad/1337960533_542276.html

29 Mai 2012

El führer grec

Filed under: Política — Glòria Ribugent @ 22:13
Tags: , , , , , , , ,

Un acte d’Alba Daurada, amb una bandera i un símbol que recorden la creu gammada de Hitler

“Ha arribat l’hora de la por per als traïdors de la pàtria”. Això és el que va dir l’altre dia Nikolaos Michaloliakos, el líder del partit neonazi grec Alba Daurada. Però, al meu parer, la por no l’han de tenir només els suposats “traïdors de la pàtria”, la por l’hem de tenir tots davant de l’ascens de l’extrema dreta a tota Europa. Alba Daurada, amb quasi el 7% dels vots grecs, té una representació equiparable a la dels  Verds o Esquerra Republicana al Parlament català.

Les idees del partit són esgarrifoses. Abans de les eleccions gregues, per exemple, repartien per un mercat d’Atenes el seu programa electoral: “Aquest és el nostre programa: una Grècia neta, només per als grecs, una Grècia segura”.

Davant d’un partit que creu en la superioritat dels grecs i que té el Mein Kampf entre les seves lleixes, no puc evitar d’establir paral·lelismes amb Hitler. En aquest context actual, però, l’enemic intern ha passat de ser el jueu a l’immigrant. “Si aconseguim el poder, deportarem tots els immigrants immediatament i tancarem de nou les fronteres amb mines, tanques elèctriques i més guàrdies”. Però una cosa és fabular sobre minar les fronteres en una suposada victòria electoral (que déu n’hi do) i una altra, ja no teòrica sinó pràctica, és el que van fer l’altre dia uns simpatitzants del partit: la policia va haver d’aturar-los quan estaven intentant linxar un grup d’immigrants de Patras. Linxar!

Nikolaos Michaloliakos, el líder d’Alba Daurada, entre simpatitzants del partit

“Després dels immigrants, sereu els següents”. Perquè Alba Daurada no només persegueix els immigrants, els homosexuals també estan a la seva llista negra, i així els ho deien en uns pamflets que repartien pel barri gai d’Atenes fa un parell de setmanes.

La crisi porta als extrems, això ja se sap. Va ser en un moment de crisi general a Alemanya quan va guanyar poder Hitler. I cal recordar que Hitler, el líder nazi, va guanyar les eleccions diverses vegades! Malgrat que el nazisme sembla sovint un tema que queda pels llibres d’història, aquell que s’estudia entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, el tema és viu i ben viu, present a tota Europa. Potser sembla que ningú que estudii l’Holocaust pugui arribar a concebre que tal matança sigui repetida, que ara ja ho sabem i evitarem l’ascens del feixisme. Però en plena crisi ja el tornem a tenir aquí. Michaloliakos, el líder polític, obliga als periodistes a rebre’l drets quan fa rodes de premsa, i aquests ja l’han batejat amb el nom de Führer. És escandalós. L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra. I aquesta pedra és gran i perillosa, i tots hi podríem prendre mal.

Glòria Ribugent

A la presó per “nini”

Filed under: Uncategorized — padrenybuisansilvia @ 20:23
Tags: , ,

Image

 

Estudies o treballes? Típica pregunta per lligar en una discoteca (o això és el que pinten a les pel·lícules, ja que jo no he vist mai que ningú lligui així), i fins fa uns anys la resposta podia ser: si o no. Últimament, però, s’ha afegit una tercera resposta: NI estudio, NI treballo; i d’aquí s’ha batejat com a “ninis” als joves que la donen (actualment 700.000 a Espanya). Aquests nois i noies han estat (i segueixen estant) molt criticats (no amb falta de raó, ja que tal i com està el panorama no estem per mantenir ganduls), doncs imagineu que el càstig a aquests joves fos, en comptes de la lapidació per l’opinió social, la presó.

La presó? Pensareu que estic boja o que sóc massa radical, però és que a Texas s’ha donat el cas d’una noia que per faltes d’assistència continuades a dormit entre reixes. El més escandalós d’aquest cas, però, no és la decisió judicial, sinó la situació de la noia. Una jove de 17 anys, alumna exemplar, que faltava a classe per motius que sorprendrien a qualsevol persona d’aquí (tot i que hi ha situacions similars a Espanya que queden amagades, potser perquè el que interessa és no fer-les saber). Diane Tran, així es diu l’adolescent, tenia uns motius prou justificats per no assistir a classe: cuidava els seus germans petits i treballava, a temps parcial, a dues feines. Potser els que haurien d’anar a la presó són els pares d’aquesta noia i no ella.

Facebook, Twitter, blogs… i fins i tot una web estan seguint aquest cas per mirar d’ajudar econòmicament a Tran. I és que ella no feia “campana” i es passava l’estona al bar o a les xarxes socials, ella feia el possible per tirar una família endavant (quan per edat no és el que li pertoca).

Mentrestant aquí a Espanya utilitzem excuses com l’altíssima taxa d’atur, la pujada de taxes universitàries o les retallades per consentir que els joves es quedin a casa gaudint de la seva joventut sense pegar ni brot (perdoneu l’expressió). No justifico el càstig atorgat a aquesta noia, em sembla una decisió injustificada i injusta, però per altra banda crec que la situació en la nostra terra no està per tirar coets, l’educació dels joves deixa molt que desitjar. I casos com aquests haurien de fer-nos reflexionar, perquè segueix havent joves que responen amb orgull: NI estudio, NI treballo.

Sílvia Padreny Buisan

 

LINKS

Xarxes socials:

http://www.facebook.com/HelpDianeTran

https://twitter.com/#!/search/diane%20tran

Notícies o webs relacionades:

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120528/54299423600/estudiante-texas-termina-carcel-faltar-demasiado-clase.html

http://www.abc.es/20120529/sociedad/abci-detienen-estudiante-texas-clase-201205282011.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/texas-encarcela-una-estudiante-por-clase-1844541

http://www.telecinco.es/informativos/internacional/Encarcelada-faltar-instituto_0_1622837832.html

http://www.ninis.org/?page_id=207

Web oficial:

http://helpdianetran.com/

28 Mai 2012

Cuando el río suena…

Filed under: Uncategorized — helenalp @ 23:44

Ha sido un fatídico año para la familia real. No se puede negar que su imagen se ha visto dañada duramente por todos los desafortunados actos que ha protagonizado. Por un lado, hemos descubierto la afición del rey de cazar elefantes en Botswana, por otro, el mayor de sus nietos se dispara en un pie por jugar con pistolas, algo que ellos entienden como cosas de niños. Pero sin duda alguna, el mazazo más crudo ha sido protagonizado por el, hasta entonces, yerno ejemplar del rey. Iñaki Urdangarín ha acaparado, este 2012, las portadas de los diarios nacionales por su participación en el caso de corrupción Nóos.

Este tema, tan trillado por los medios, no estaría de actualidad si no fuera por la reciente decisión de la Audiencia Provincial de Palma de Mallorca, de volver a decidir sobre la imputación de la infanta en esta famosa trama de malversación, fraude a la Administración y tráfico de influencias. Manos Limpias ha presentado un recurso de amparo contra la anterior decisión del Tribunal de mantener al margen a la hija del rey, y éste, aceptando los motivos interpuestos, ha iniciado las deliberaciones.

La organización explica que la infanta formaba parte del comité directivo del Instituto Nóos -el órgano con el que su marido se embolsó nada menos que seis millones de euros-, y era socia de Aizoon, una de las empresas privadas que se lucró con el dinero público conseguido por el primero.

En un primer momento, esto no ha sido suficiente para inculparla. Además, los empleados del Instituto Nóos aseguraron que por aquel entonces la infanta no desempeñaba ningún papel en la empresa y que nunca la vieron dando ordenes de ningún tipo.

Sin embargo, es sospechoso que ejerciendo el cargo de secretaria en Aizoon, lo cual conlleva la realización de actas, la lectura de éstas y sus firmas, no estuviera al tanto de nada de lo que estaba ocurriendo. Por ello y el evidente vínculo que existe con Urdangarín, el debate se vuelve a reabrir. Y es que cuando el río suena, agua lleva, por lo que la infanta podría ser culpada por encubrimiento, complicidad y cooperación necesaria.

 No se si finalmente será imputada o no, pero en el improbable caso de que si, será divertido ver como el rey y sus asesores intentan lavar la imagen de la casa real. La cosa estaría complicada, por lo que dudo que esta vez la gente se contentara con cuatro sutiles palabras durante el discurso de navidad o un “lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir”.

 

http://www.diariodeavisos.com/2012/05/09/actualidad/la-audiencia-de-palma-deliberara-el-20-de-julio-si-imputa-a-la-infanta-cristina-aunque-podria-resolver-antes/

http://politica.elpais.com/politica/2012/05/28/actualidad/1338164481_281692.html

Sempre la mateixa història

Filed under: Uncategorized — pfroda @ 23:37
Tags: , ,

Són temps difícils. Dir-ho ja cansa i sentir-ho deprimeix. Hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats, ens hem d’estrènyer el cinturó, l’austeritat és un valor de per si, la situació és pitjor del que ens pensàvem, etc. Són frases dites una i una altra vegada, però no per això falses. Qui més qui menys, tothom pateix aquesta crisi i s’ha vist obligat a fer un esforç extra. A encarar la dura realitat i a tirar endavant. No hi ha solucions màgiques ni les coses són tan simples com alguns les volen veure: no són temps per a la demagògia o el populisme.

Per això sorprèn la promesa del candidat a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Pere Solà. Aquest s’ha compromès avui a buscar la manera per “retornar a l’alumnat l’equivalent a l’augment de preu de les matrícules”, pagant directament als estudiants o mitjançant un sistema de beques generalitzat. És a dir, que l’any que ve el preu de les carreres de la UAB seguirà essent, a la pràctica i si Pere Solà n’és el rector, el mateix que aquest any.

O segurament no. Veient com estan les coses no seria d’estranyar que Solà guanyés les eleccions: és el que tenen les propostes populistes, que mouen les masses. Però les propostes populistes tenen una altra característica pròpia: normalment són falses, impossibles, o una pura il·lusió. Perquè d’on pensa treure els diners el senyor Solà no ho ha explicat. De moment s’ha limitat a criticar la negativa del ministeri i de la Generalitat a negociar la seva proposta. Doncs quina sorpresa.

Image

Però que els candidats a rector de les universitats adoptin els pitjors vicis de la política no és el més preocupant. El més preocupant és l’obstinació que té tothom en el preu de les matrícules, deixant de banda la qualitat dels centres. Arribarà un dia en què sortirem de la crisi econòmica, i quan aquest dia arribi descobrirem que alguna cosa continua fallant, i les universitats catalanes seguiran sense ser competitives, paguin el que paguin els seus estudiants. Necessitem una universitat no on hi pugui entrar tothom, sinó on hi pugui entrar tothom que mereixi entrar-hi: els alumnes hauríem de ser millors, els professors haurien també de ser millors, i el nivells d’exigència i de selecció molt més alts.

No sé què busca exactament Solà amb la seva proposta. Més enllà de guanyar les eleccions del rectorat, vull dir. Segons ha dit, la mesura és un atractiu perquè els estudiants escullin la UAB. Faria millor en proposar mesures que busquin augmentar-ne la qualitat, ja que el que hauria d’atraure d’una universitat no és el seu baix preu, sinó el seu nivell. Per poder competir amb les altres, una universitat no ha de ser necessàriament més barata, sinó més bona. I qui no sàpiga això no hauria de presentar-se per ser rector. Són temps difícils i ens sobren populistes i demagogs.

http://www.ara.cat/societat/candidat-rector-UAB-Pere-Sola-promet-retorn-augment-preu-matricules_0_708529258.html

http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-noticia-1184220109896.html?noticiaid=1337927787348

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-candidato-rector-uab-pere-sola-compromete-devolver-aumento-precio-matriculas-20120528164014.html

Pau Fàbrega Rodríguez-Roda

« Pàgina prèviaPàgina següent »

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.