Que tingui Grapa!

6 Juny 2012

En el blanc de les notícies

Filed under: Uncategorized — clarabarm @ 22:51
Tags:

Patim els europeus d’un excés d’eurocentrisme?

En les aules de periodisme s’explica que l’interès informatiu d’un succés està regit pel factor proximitat: del fet i amb els implicats. Il·lustrem-ho amb un exemple: la mort de sis persones en un accident a Dresden, Alemanya, ens commourà més que la de seixanta persones en un incendi a Cuzco, Perú.  No sé quin teòric de la comunicació va plantejar aquesta premissa, imagino que es tracta d’una pretensió sobre fets, però… on s’és vist això?

Juny del 2012: un Boeing MD83 s’estavella a la província de Lagos, Nigèria, sense esperança de rescatar algun supervivent. El balanç de les víctimes per l’accident suma 157 morts: una xifra esgarrifosa. La tragèdia va tenir lloc a la vora de l’aeroport de destí, una zona densament poblada. Aquest succés ha passat a casa nostra pràcticament desapercebut; el mateix diumenge va rompre encapsulat en alguns telenotícies per la tempestivitat de l’episodi.

Una imatge de l’escenari del crash; Lagos, Nigèria

Setembre del 2002: el vaixell senegalès “Joola” naufraga a causa d’una tempesta a les costes de Gàmbia. En les seves instal·lacions hi viatjaven 796 passatgers: més del que la plena càrrega permetia. Almenys 500 persones van perdre la vida al mar. Cada any, familiars, amics, coneguts, es reuneixen a la badia del naufragi reclamant i exigint responsabilitats. És el Titànic africà, amb desventures, històries d’amor i de supervivència… però al Primer Món no l’homenatgem anualment.

Maig del 2003: la porta d’un avió de càrrega s’obre sobre la República Democràtica del Congo: 130 passatgers cauen al buit. La tripulació en resulta il·lesa, naturalment. A bord hi viatjaven principalment membres d’una unitat de policia, les seves famílies i polissons que havien subornat el capità per fer el trajecte.

Agost del 2006: una flota de la societat holandesa Trafigura descarrega sense consentiment residus tòxics a les costes d’Abiyan (Costa de Marfil), ja que al port d’Amsterdam els hi deneguen l’accés. Aquest crim ecològic i humanitari es va saldar amb 15 morts i més d’un centenar de miler de persones contaminades. El govern ivorià va condemnar l’empresa a una indemnització de 200 milions de dòlars pels damnificats. A hores d’ara encara no s’ha vehiculat la compensació econòmica a les víctimes; Adama Bictogo, Ministre de la Integració Africana, ha estat destituït per aquest cas.

Costa molt trobar referències sobre aquests incidents a la premsa catalana o estatal: i és que sovint tragèdies humanes que no ens afecten com a país o com a Unió Europea són tractades amb el rang d’anècdota, dins d’un requadre, als marges de la pàgina. Apreciat lector, formularé algunes suposicions en consonància amb el plantejat: i si la brossa contaminant s’hagués abocat a les costes de Tarifa? I si el “Joola” el transformem amb un “MSC” i s’enfonsa a l’idíl·lic arxipèlag de Santorini? Com a espectador dels esdeveniments, quina sensació se li hauria despertat al veure que gent com vostè i com jo sofrís aquests calvaris?

Les 130 persones que es van precipitar a l’abisme no eren humans, també? I doncs, no mereixen el mateix tracte als mitjans que els de raça blanca? A banda, no és només la catàstrofe en sí mateixa; hi convergeixen molts factors que s’arrosseguen de lluny, i que com a Hemisferi Nord i ric en som culpables i ens n’hauríem de sentir responsables.  Difondre la informació només a tall europeu és el mateix que seguir concebent la Terra com a plana.

Juny 2012: http://elpais.com/diario/2002/05/06/internacional/1020636019_850215.html

http://www.jeuneafrique.com/Article/DEPAFP20120603191849/nigeria-accident-compagnie-aerienne-aeriennigeria-un-avion-de-ligne-s-ecrase-sur-lagos-avec-153-personnes-a-bord.html

Setembre 2002: http://elpais.com/diario/2002/09/28/internacional/1033164015_850215.html

Maig 2003: http://www.lavanguardia.com/internacional/20030510/51262774692/temen-que-en-el-accidente-aereo-del-congo-cayeran-al-vacio-mas-de-200-personas.html

Agost 2006: http://www.jeuneafrique.com/Article/JA2681p016.xml0/france-enquete-cpi-oppositioncote-d-ivoire-nettoyage-de-printemps-apres-le-scandale-sur-les-dechets-toxiques.html

http://noticias-ambientales-internacionales.blogspot.com.es/2010/07/costa-de-marfil-abandonan-residuos.html

Clara Barbal

Anuncis

1 comentari »

  1. Titular: ben trobat. Juga amb què el focus de les notícies s’enfoca bàsicament a la raça blanca.

    Inici + Estructura del text i del seu contingut.
    Parteix de la teoria del factor proximitat a reflexionar sobre el què implica aquesta teoria, així fa reflexionar al lector.
    Els exemples que s’esmenten al llarg del text argumenten la reflexió, tot i això pot ser hagués pogut lligar-los més i no presentar-los de manera tan esquemàtica, ja que potser tallen una mica el text.
    El final conclou i resumeix molt bé tot el contingut del text, aporta la seva opinió i el tanca.

    Tema escollit
    Molt bon tema. Parteix del fet d’actualitat (juny del 2012) i fa una reflexió sobre un dels molts problemes del periodisme actual.

    Estil de redacció.
    El text està ben escrit i sense faltes d’ortografia.
    La opinió s’etreveu al llarg de tot el text, des del principi que es qüestiona si realment aquesta teoria és la bona, fins al final que deixa veure clarament que no

    Comentari per colordeparaula — 8 Juny 2012 @ 00:00


RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: