Que tingui Grapa!

4 Juny 2012

Trobarem el nord?

Filed under: Uncategorized — Sandra Tello @ 15:57

TV3 ens té molt ben acostumats. Les seves sèries han gaudit sempre d’un rerefons que ha esdevingut la clau del seu l’èxit. Tant pel que fa a l’àmbit literari ­–Mirall Trencat­–, històric ­–Temps de silenci­– i fins i tot, el seu triomf en l’àmbit més quotidià ­–El cor de la ciutat­–.

Sempre s’havia elogiat la manera com Televisió de Catalunya tractava temes i conflictes des de l’òptica dels serials. No em negaran que el maltractament de gènere ­–que apareix a Ventdelplà­–, el violador d’El cor de la ciutat i també ara, a La Riera, la figura d’un pederasta (que va acabar en suïcidi la temporada anterior) no són qüestions delicades a les quals TV3 s’hi ha volgut enfrontar des d’un registre menys formal. Ara, però, ens trobem en un escenari ben diferent. La finalitat de Gran Nord és contrastar el món rural amb una nou-vinguda de ciutat, una mossa d’esquadra, acompanyada d’una dosi surrealista. La ficció s’emmarca al Pallars, on suposadament se situa la Vall del Gran Nord. En ella, s’hi troba un poblet ­–Nord­– que es regeix per la sobirania dels seus habitants, les seves tradicions i creences particulars, del tot curioses.

Barrejant realitat i ficció, sorgeix un gènere que no acaba d’encaixar a les llars catalanes. Ara bé, les dades no diuen el mateix. El primer capítol va tenir una quota de pantalla considerable, un 23,3% (uns 752.000 espectadors). Clar, a l’episodi pilot sol passar, és la novetat, la gent vol saber de què va…Tot i la davallada d’espectadors en la segona entrega, el tercer capítol va recuperar 66.000 espectadors, amb un total de 644.000.

Després de l’allau de crítiques que rep la sèrie cada setmana via Twitter, les dades ens porten a pensar que, o bé la majoria de l’audiència de la sèrie són els detractors d’aquesta i se la miren només per a menysprear-la per la xarxa, o bé que agrada. També hi hauria l’opció que a alguns espectadors –on m’hi incloc–, ens trobem en una posició moderada, ens sap greu. M’explicaré.

Des que tinc memòria que a casa sempre hem acompanyat els capvespres amb els serials de TV3. Plats bruts, Jet Lag, Majoria absoluta, L’un per l’altre, Ventdelplà, Zoo, Mar de fons, KMM… No obstant, algunes més ben aconseguides que d’altres, com ara 13 anys i un dia i La Sagrada Família, per exemple, que al meu parer, no estaven a l’alçada. Amb Gran Nord però, em passa quelcom diferent. La intenció és bona, però punxa en certs aspectes…

Si parleu amb ciutadans del Pallars, notareu la indignació en les seves paraules, i ho entenc. D’entrada, sembla que se’n burlin de la gent de poble amb un accent molt mal aconseguit ­–val a dir que els actors varen ser assessorats per lingüistes de la Universitat de Lleida­–. Bé que a Pa negre els nens protagonistes eren de poble i camuflaven l’accent dels actors i actrius de ciutat. Doncs hauria estat una bona opció per a la sèrie. A més, aquest punt de surrealisme que envolta a Nord amb les seves creences i la seva “Constitució” particular anomenada Lo Llibre de Privilegis ­–això sí, atorgats per Carlemany­– deixen a l’espectador confús, ja que la realitat està tractada des d’una ficció un pèl agosarada i els esdeveniments pareixen ridículs.

L’actriu Aina Clotet i l’actor Roger Coma, els dos mossos d’Esquadra principals de la sèrie.

La versió de l’autoritat representada en el cos dels Mossos d’Esquadra també és digna d’anàlisi. D’una banda, l’agent Obach (l’Aina Clotet) és traslladada als Pirineus per multar un peix gros que tenia bona avinença amb el seu cap. Primer assalt. Un cop l’Aina Clotet arriba a la vall del Gran Nord, el seu superior li anuncia que pretén tenir una carrera tranquil·la fins a arribar a la jubilació. Segon assalt. Tot i que la protagonista és una jove idealista amb un gran sentit de la justícia i del deure professional, ha de lluitar contra un cap poc compromès. Així que la visió dels mossos no seria la imaginada pel conseller Puig.

Crec que tot espectador hauria de fer aquesta reflexió abans de criticar per criticar. És cert que he donat arguments de pes per fer-ho, però segueix existint una bona voluntat que és la que em fa asseure’m cada dilluns a les 22.30 davant la televisió i mirar quin embolic els hi toca solucionar als ciutadans de Nord. La sèrie presumeix d’un repartiment d’actors i actrius molt ben valorats. Potser és per això que segueixo la sèrie. Gran per Gran, prefereixo mirar la meva abans que “el debate”, “la gala” o “la re-vuelta” de Gran Hermano 12+1. Ja em perdonaran, però encara sóc d’aquell sector d’espectadors que creuen que la sèrie millorarà, que trobarem el nord. I si no és així, tampoc deixaré de veure-la. La sèrie en si és distreta i em treu una rialla de tant en tant, sobretot gràcies a en Pep Cruz i a en Roger Coma. Així que avui, una nit més, toca veure si trobem el nord.

Sandra Tello Grau

Advertisements

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: