Que tingui Grapa!

3 Juny 2012

Rebel·lió a la cuina

Filed under: Uncategorized — martamontaner @ 23:31
Tags: , , ,

Els programes culinaris no solen donar gaire de si. Algú que, amb més gràcia o menys, intenta ensenyar als teleespectadors una recepta força senzilla i no gaire complexa amb pocs minuts. Per a ser espais dedicats a les tècniques gastronòmiques, la veritat és que solen ser bastant insípids. Ara bé, en els temps que corren, a l’hora de vendre és important marcar la diferència. I això ho sap molt bé Karlos Arguiñano.

Ja de per se, ha estat més un showman que un xef. Porta més de 40 anys en l’ofici i 20 en antena, i mai no ha destacat per la seva discreció. De fet, és freqüent veure’l abillat amb disfresses estrambòtiques mentre cuina un llenguado al pil-pil, o bé explicant acudits verds quan treu un conill del forn. Però ara el basc és notícia no precisament per temes gastronòmics. I és que la darrera setmana, Arguiñano va deixar anar un discurs contundent i clar enmig del seu programa sobre el sospitós rescat de Bankia i les retallades en educació i sanitat del govern de Rajoy.

I el vídeo ja té gairebé un milió de visites a Youtube. El cuiner es va mullar i pocs dies després, lluny de veure’s afectat per les crítiques i les veus properes al grup mediàtic d’Antena 3 –afí al Partit Popular-, va reafirmar-se en les seves paraules. Mentre pelava unes patates, un Karlos Arguiñano encara sorprès per l’enrenou causat va explicar que ell era un home que s’havia disculpat sempre que ho havia vist necessari. “No crec que aquest sigui el cas”, va sentenciar.

El cuiner basc Karlos Arguiñano, de 63 anys

Un fort aplaudiment per a ell. De fet, això és una innovació. La cuina era un àmbit que restringia el pas de la política, però el xef s’ha mantingut ferm en els seus principis i no ha dubtat ni un segon a parlar sense por de la situació actual espanyola. I té tot el dret del món! Per què no ha de poder fer-ho? És el protagonista del seu espai culinari, i té carta blanca per a parlar d’allò que li vingui de gust. I el seu missatge crític i valent que molts no s’atreveixen ni a pronunciar ha estat escoltat per molts; més enllà de les senyores jubilades que, diàriament, busquen inspiració per a cuinar plats nous per als seus néts.

Ara és el moment. Els personatges més mediàtics han d’aprofitar la seva posició rellevant en el sistema per a emetre comunicats com aquest. La crítica al govern ja no és un tabú. I prefereixo pensar que Arguiñano no ha estat oportunista i que no es tracta d’una tàctica populista per a guanyar més televidents, sinó que ens trobem davant d’una reflexió sincera i honesta per part del cuiner basc. Realment, a ell les retallades ni li vénen ni li van: té la vida més que solucionada i té un públic fidel que cada dia, a les 12’15h, segueix atentament les seves instruccions.

“Sóc un cuiner, i res més”, deia Arguiñano per a acabar el seu discurs, mentre afegia sal al sofregit. Potser sí, però el seu discurs ha posat de manifest el que molts ciutadans pensen, i ha encès els fogons d’una revolta que s’està començant a coure.

Marta Montaner

ENLLAÇOS:

– resposta d’Arguiñano després del seu discurs: http://www.youtube.com/watch?v=Jxj2uXbkH3c&feature=related

– la notícia al diari Públicohttp://www.publico.es/espana/435292/arguinano-se-pedir-perdon-pero-no-creo-que-sea-el-caso

Advertisements

1 comentari »

  1. Ei Marta, perdó pel retard! Et deixo el comentari:

    Titular: Bo. Crida l’atenció perquè són paraules que no acostumen a anar juntes, i inciten a llegir l’article: té força perquè en un principi no en tens ni idea de què parlarà (sobretot si no coneixes la notícia).

    Inici i estructura del text: m’agrada perquè en el primer paràgraf es manté la incògnita. És només amb l’última frase d’aquest que es pot endevinar cap a on anirà el text. Els paràgrafs es van lligant amb ritme sobretot gràcies a la primera frase de cada un: frases curtes, àgils, que fan que el tema progressi. Acaba amb una reflexió breu utilitzant un joc de paraules que es relaciona amb el titular i el tema.

    Tema escollit: ve d’una notícia (en aquells moments) recent, i per tant totalment actual. Aprofites allò particular per fer una reflexió més general i reivindicar (o reclamar) als personatges mediàtics la seva funció d’altaveu de l’opinió pública. Original!

    Estil: lleuger però precís. Agradable, en part gràcies a algunes bromes lèxiques.

    Opinió: la primera part de l’article potser és més descriptiva, però l’opinió es mostra de forma clara a partir del quart paràgraf. Explica, opina, argumenta i reclama. L’opinió està argumentada.

    Les característiques formals evidentment també es compleixen.

    A mi en general m’ha agradat. No és un tema o una reflexió molt complexa però és original i entretinguda. Si no sempre estaríem parlant del mateix.

    Felicitats!

    Comentari per pfroda — 10 Juny 2012 @ 19:46


RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: