Que tingui Grapa!

22 Mai 2012

Educació rebel·la’t

Filed under: Uncategorized — ainavalldaura @ 23:19
Tags: , , ,

“ Tota persona té dret a l’educació” , així ho recull l’article 26 de la declaració dels Drets Humans. Però del paper a la realitat  hi ha una distància considerable , i més en temps de crisis, on sembla que la prioritat és la salvació del sistema financer . I això ens porta a pensar que avui en dia,  l’educació i el coneixement, potser no siguin suficients  per gaudir d’una vida digna.

Són moltes les organitzacions que com la Organització Internacional del Treball (OIT) alerten del perill de l’aparició d’una generació sense esperança. El perill de que la que ha estat anomenada la generació més preparada passi a ser la més “pre-parada”.  Són joves que veuen com després d’anys de carrera i màsters , alguns amb preus astronòmics,  tornen a estar a la casella de sortida; sense feina i a casa dels pares. El problema a més és que aquest temor es va escampant a tots els racons de la societat i cada vegada més gent veu la Universitat o la formació superior com una màquina de produir aturats o immigrants cap altres països, amb la conseqüent pèrdua de capital humà que això significa.

I per acabar d’enfosquir el panorama  sembla  que  el que  hauria de ser un punt de trobada de tots els estrats de la societat, la Universitat o el centres de formació superior,   estan quedant  reservats  a les classes privilegiades . Els preus van pujant any rere any i les condicions són cada vegada pitjors. El pròxim curs 2012-2013 les aules estaran més massificades, hi haurà menys professors i les taxes universitàries pujaran un 66%. Es multiplicarà aquesta taxa com el pa i el vi,  ara que Estat i Església tenen tan bona relació?  Bé ja ho veurem, doncs  això ja és un altre tema.

Atur i educació , dos móns que aparentment haurien de ser oposats,  estan malauradament  units en la realitat actual. Això és deu al fet que la pujada de taxes està portant, tal i com passa des de fa molts anys als EUA, a famílies senceres a endeutar-se per poder pagar la matrícula universitària. L’esperança és poder tornar el deute un cop s’incorporin al món laboral. Però que passa si hi ha 5 milions d’aturats i una situació laboral totalment precària?

Malgrat que la situació sigui realment adversa no ens hem de rendir i és per això que avui 22 de maig ha estat una jornada de vaga. Des de la petita infància fins a les Universitats. Tota la comunitat educativa ha sortit al carrer per fer sentir la seva veu. Molts diuen que les vagues no serveixen per res, però són l’eina  que té el poble per fer-se sentir, per demostrar la seva disconformitat enfront un govern que retalla i no escolta. Un govern que salva bancs i enfonsa persones.

Segurament els mitjans xifraran la vaga de moderada i donaran algunes xifres. Però el que no diran els mitjans és l’ambient, l’emoció, les ganes i al mateix temps el sentiment d’impotència que  es respirava en les manifestacions. Nens amb pancartes, estudiants de secundària amb xiulets, universitaris amb megàfons i professors donant suport. Per algunes  persones era la primera vegada que sortien al carrer a protestar,  altres ja hi tenien experiència. Però és que la causa avui s’ho valia. L’educació pública de qualitat del nostre país està en perill. El nostre petit gran tresor. Tot units han fet sentir la veu del desig  d’un  canvi, una veu d’esperança.

Des de les altes esferes , el  Ministerio de Educación  parla de l’educació reduint –ho a una quantificació de  costos i funcionaris. Però educació és molt més. Educació és coneixement, valors, amistat, experiències i sobretot futur. El futur de la societat que serem demà . De nosaltres depèn el rumb que aquesta prengui, perquè tal  com deia Confuci: “On hi ha educació no hi ha diferència de classes”, i jo penso que si no hi ha  classes,  és la persona qui pren el protagonisme i no el seu compte corrent.

Links

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/marea-amarilla-ocupa-centro-barcelona-1819162

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-debate-de-la-1/debate-1-16-05-12/1409204/

http://eduacampadatrs.wordpress.com/retallades-educacio/

http://www.publico.es/espana/430200/el-gobierno-aprueba-el-tijeretazo-de-10-000-millones-en-sanidad-y-educacion

http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/18751-22-de-maig-vaga-estatal-en-defensa-de-lensenyament-p%C3%BAblic.html

Carta d’un professor canadenc als seus alumnes(molt interessant).http://soypublica.wordpress.com/2012/05/21/carta-traducida-de-un-profesor-de-bachillerato-a-sus-estudiantes-canada/

ImageImage

Aina Valldaura

Anuncis

1 comentari »

  1. Titular: curt i directe. Saps clarament sobre quin tema anirà l’article i què n’opina l’autor: és una declaració d’intencions (com les imatges…). L’avantatge és que només amb el titular pots saber si t’interessa l’article o no, i per tant un decideix si continuar llegint o deixar-ho. Però potser també és un inconvenient. No ho sé, suposo que depèn de cadascú: a mi m’ha agradat. D’altra banda, el fet que sigui un imperatiu (i per tant que tingui força: bé!) potser demana una coma entre subjecte i verb. I si ets més radical fins i tot un signe d’admiració…

    L’inici és bo perquè és curt i introdueix bé el tema, però la última frase no acaba d’estar del tot lligada amb les anteriors: hi ha un salt que necessitaria ser explicat més detalladament. El que sí que li dóna el fet de ser curt és que atrau al lector.

    Els paràgrafs es van lligant i combinant gràcies a un estil fresc i planer. Potser l’article és un pèl llarg. És a dir: vol abarcar totes les branques d’un mateix tema i això fa que s’allargui més del compte. No estic dient que no pugui o hagi de ser llarg de per si, sinó que hi ha coses que es diuen i no caldria (com la menció a l’Església) o que es repeteixen. En aquest sentit, els tres últims paràgrafs recuperen la força perduda i donen veu a la marcada opinió de l’autor (gairebé un crit desesperat!). Sobretot l’últim està molt ben aconseguit. La última frase és de traca i mocador.

    El tema és de rabiosa actualitat i d’obligada publicació.

    Comentari per pfroda — 24 Mai 2012 @ 16:15


RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: