Que tingui Grapa!

21 Mai 2012

El Gran juego del Oxímoron

Filed under: Uncategorized — gubieto @ 21:42
Tags: ,

El Gran juego del Oxímoron

“Suenan tambores de rebelión”. Esto es lo que rezaba hasta hace poco una pintada en pleno Passeig de Gràcia. Habría que añadirle “y cada día suenan con más fuerza”. La indignación, al igual que la corrupción, se ha convertido en una marca más de nuestro tiempo y la política del “no-alternative” se impone por toda Europa bajo pena de intervención.

Pero los tambores siguen sonando y parece que hay alternativas al “no-alternative”. No solo las hay, sino que ahora algunas voces apuntan que son la opción más sensata. No hacía falta esperar a que saliera el eminente catedrático de la Universidad de Columbia Xavier Sala i Martín para constatar lo obvio, nuestra elite particular de yayoflautas ya lo llevaba pregonando desde hacía tiempo. Gente como Arcadi Oliveres o Vicenç Navarro no se han cansado de decir verdades como puños desde que empezó la crisis.

Éste último publicó ayer un magnífico artículo señalando como substituir la sangría de recortes por un concepto sin duda “pionero”: Política distributiva.

Después de leer esa la larga lista de alternativas a la castración del Estado del Bienestar me pregunto, ¿es legítimo recortar por donde lo están haciendo o todo esto se ha reducido ya a una danza de apariencias e hipocresía que llaman política? ¿Cómo se defiende el Estado del Bienestar si tú mismo eres el principal saboteador?

Privatizar para que siga siendo público, encarecer para que continúe siendo universal… La política de hoy en día se ha convertido en el gran juego del oxímoron, a la altura de “gracias a Dios que soy ateo” o “inteligencia militar”. Esto, señores, es España, uno de los países de la Unión Europea con menor inversión pública.

El otro día Rajoy respondió a Hollande diciéndole que no sabía cómo están los bancos españoles. La pregunta es, ¿lo sabe usted Sr. Rajoy? El president Mas ya dijo claramente que no. A esto hemos llegado, a un sistema donde el Estado se entera de las perdidas cuando tiene que socializarlas. De político a paganini…

Pero no desesperar, el murmullo de tambores se va haciendo más fuerte. Mañana es un gran día para reanudar la danza.

Gabriel Ubieto

http://www.ara.cat/premium/debat/Alternatives-retallades_0_517748227.html

http://politica.elpais.com/politica/2012/05/21/videos/1337578579_642518.html

http://www.lavanguardia.com/politica/20120520/54296136685/europa-decide-inspeccionar-cuentas-euspana.html

Advertisements

1 comentari »

  1. El titular està molt ben trobat perquè és el resum perfecte del text (més enllà de que després es repeteixi la frase) i es recolza en l’argumentació donada al cinquè paràgraf. És molt senzill però alhora crida l’atenció i sorprèn. Està ben trobada la paraula “Oxímoron” i té més valor que si s’hagués utilitzat “Antítesi” perquè els oposats tenen una relació més estreta en el primer cas. No saps per on aniran els trets però quan vas avançant la lectura i arribes al quart paràgraf comences a entendre el titular. Al final arribes al cinquè i veus que l’horitzó d’espectatives que havies creat s’adequa amb la realitat i et satisfà com a lector.

    L’inici és molt “canyero” i convida a seguir llegint. Es parteix d’una anècdota, cosa que sempre atrau al lector, i continua amb un afegitó del periodista de caire opinatiu amb una certa ironia que enganxa.

    Considero que el segon paràgraf comença una mica més fluix perquè es repeteix la idea dels tambors i les alternatives amb el “no-alternative”. De totes maneres, el text segueix tenint fluïdesa perquè no abandona el gènere d’opinió.

    El final deixa el tema obert, té un punt irònic i reprèn la idea del principi. És un bon tancament perquè crea expectatives de futur i el lector es queda amb la impressió que el text és circular, com ens comentava la Maruja Torres a la classe de dijous. Per això crec que s’ha aconseguit que el text vagi tot a una: la idea que es planteja al titular és exposada després d’una contextualització i recolzada amb diferents exemples de manera que el lector entèn perfectament la intenció de l’article.

    L’opinió és exposada al llarg de tot el text i el més bo que té és que aconsegueix intercalar la informació amb l’opinió, de manera que ni una ni l’altra es fan pesades. També cal dir que aquest tema està molt tractat i que omple els diaris de cada dia, per tant una prèvia informació sobre el fet tampoc és estrictament necessari perquè tothom ja sap el que passa. Això ajuda a guanyar línies i poder ampliar altres idees! Les preguntes retòriques, que són una gran eina per crear opinió, estan ben utilitzades i donen ritme al text, encara que la primera potser és una mica llarga i es fa feixuga.

    D’altra banda, tot parteix d’una argumentació i s’afegeixen declaracions de personatges destacats per donar més importància a l’opinió, que és molt crítica i es posiciona clarament. El periodista “es mulla”.

    L’estil de redacció parteix de la ironia per arribar a la crítica amb frases com “inteligencia militar” o “de político a paganini”.

    És un tema d’actualitat, sens dubte, però força ampli. Això no ha de ser forçosament negatiu, tot el contrari, perquè pot donar més joc si es treballa bé. En aquest cas, crec que s’ha aconseguit.

    Els links valen la pena!

    Espero que t’hagin ajudat les meves indicacions,
    Maria.

    Comentari per mariallobet — 23 Mai 2012 @ 19:47


RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: