Que tingui Grapa!

17 Mai 2012

Un català a l’Elisi

Filed under: Política internacional — Sandra Tello @ 23:57

Un cop Hollande li ha guanyat la batalla a Sarkozy, cal que configuri el seu equip que l’acompanyarà en aquest viatge. D’entre tots els tripulants -17 homes i 17 dones- n’hi ha un que destaca pel seu somriure d’orella a orella. Se sent satisfet de la feina ben feta, ja que ell va ser el director de comunicació de la campanya de l’actual president de la República francesa. Exfidel de Dominique Strauss-Kahn, és reconegut per la seva gran tasca a l’administració local com a alcalde d’Evry –ciutat veïna de la capital–. Ell és el català Manuel Valls, el nou ministre de l’Interior del país veí.

Manuel Valls va ser el cap de comunicació de la campanya d’Hollande a les eleccions franceses. FONT: El Periódico

A França, ningú no li qüestiona la seva nacionalitat –amb 20 anys va obtenir els tràmits de ciutadà francès–. Aquí seria al contrari. Quan Montilla va arribar a la presidència de Catalunya, els nacionalistes van pujar per les parets. Un cordovès com a president de la Generalitat? És cert que comparar els dos casos és un pèl agosarat, però el que està clar és que els francesos, si més no François Hollande, confien en Valls. La seva trajectòria política és envejable. Tot i que alguns l’han titllat de Le Sarko de la gauche” –El Sarkozy de l’esquerra–, mica en mica s’ha anat fent un lloc fins arribar a la primera línia política.

El seu pare, el pintor Xavier Valls, va exiliar-se a França durant la Guerra Civil i tant pel que fa a les circumstàncies com la gran cultura artística de París, el van fer retornar a Catalunya només per vacances, on naixé el seu fill. I és que encara que Jordi Pujol consideri que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, Valls és un cas a part. Qui més qui menys, el besoncle del nou ministre de l’Interior francès va ser un dels autors de la lletra de l’himne del Barça. De ben segur que aquest petit vincle familiar commou a molts catalans culers.

Ben mirat, si mai es citen el ministre de l’Interior espanyol –Jorge Fernández Díaz– i Valls, pot ser curiós tenint en compte que potser, per primera vegada, dos polítics de països de parla diferent es podrien comunicar en català.

Així que, amb l’excusa que Manuel Valls és de la terra, el tindrem controlat, tindrà tots els corresponsals catalans al darrere. Ves a saber si l’Albert Om se li presenta algun dia a casa per gravar El Convidat.

Sandra Tello Grau

Advertisements

2 comentaris »

  1. Article molt interessant Sandra, jo no sabia que el nou minsitre era català. Espero que el meu anàlisi et faci servei:

    Titular: és atreient, perquè parlar d’un català a l’elisi provoca la curiositat, però podria estar una mica més ben buscat.

    Inici i estructura: bon inici del text i interessant la part de “amb un somriure d’orella a orella”, que trenca amb l’explicació anterior, més formal. També està molt bé la descripció del personatge, abans d’acabar dient: “Ell és el català Manuel Valls, el nou…”. L’estructura del text és bona, i trobo molt ben situada la foto, just després de dir el nom del personatge i abans de començar a opinar.

    Contingut: poca argumentació de profunidatat, però article interessant i amè.

    Tema escollit: És un tema d’actualitat, un pèl anecdòtic, però interessant.

    Estil de redacció: redacció fluïda i frases curtes que fan venir ganes de continuar llegint. Vocabulari planer i entenedor.

    Opinió: Inclou l’opinió quan va la comparació amb Montilla, quan compara un país amb l’altre, però en general és un text més aviat explicatiu. Hi ha conceptes interessants, com parlar de la famosa definició de qui és català que va fer Pujol, o la idea de que podria parlar català amb el ministre de l’interior espanyol.

    Final: Graciós i adient amb el que hem treballat a classe 🙂

    Comentari per Glòria R — 19 Mai 2012 @ 22:20

  2. Titular: El titular és bo, però podría ser més atraient al lector

    Inici: el primer paràgraf està molt bé, sobretot la forme de concloure’l. Relaciona l’actualitat del canvi polític francès amb el protagonista de la historia, contextualitza.

    Estructura del text: en general, l’estructura és correcte, està ben estructurat per paràgrafs i per temes i no deixa de banda la idea principal.

    En quant al contingut considero que és correcte, el tema és molt concret i potser no té massa “importància”, és més una curiositat, però tot i així, degut al nostre origen català té la seva gràcia i sentit.

    L’estil és planer, molt comprensiu i utilitza algunes paraules en francès, algunes cites… cosa que em sembla que enriqueix el text i dona ritme a la lectura.

    Opinar el que és opinar no ho fas massa, tot i que el tema no dona per més, simplement podriam entendre que intentes transmetre “il·lusió” o “que t’ha fet gràcia” saber que el ministre és català.

    Com a conclusió general em sembla una bona crítica, molt amena i el tema, tot i que no massa “polèmic” és curiós i crida l’atenció

    Per cert! El final m’ha agradat molt!

    Comentari per padrenybuisansilvia — 18 Mai 2012 @ 16:59


RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: