Que tingui Grapa!

13 Mai 2012

300… infiltrats

Filed under: Mariano Rajoy,opinió,Uncategorized — enricdedalmau @ 00:05
Tags: , ,

Image

L’amenaça de la terrible armada indigpersa tornava a planar sobre la ciutat d’Espartnya i sobre tota Grècia. El seu rei, Leonidajoy, va dir prou i el dia 12 de Maig del 480 aC va prendre una decisió difícil: la d’infiltrar-se entre els indigperses amb la seva guàrdia de 300 soldats. L’estratègia del ministrei consistia en frenar des de l’interior els batallons enemics que intentessin atacar pel seu compte. Era necessari controlar els moviments de l’enemic, encara que molts dels seus súbdits no hi estiguéssin d’acord, per evitar que tornés a acampar a les Termòplaces i així posar en perill el benestar dels espartnyans

L’error de Leonidajoy va ser el de subestimar la intel·ligència de l’enemic. Aquest ja s’havia guanyat el suport de molts espartnyans girant-los en contra dels seus líders. S’havien difós rumors que portaven a pensar que Leonidajoy i els seus predecessors s’havien deixat corrompre pels bankserdots i que ja no lluitaven pels interessos de la majoria. Fins i tot corria la veu que en ocasions anteriors els seus soldats ja havien saquejat pobles fent-se passar per malvats perses. La situació s’havia tornat insostenible. Els indigperses amenaçaven amb tornar a ocupar les Termòplaces.

Segons els seus consellers, la població s’havia mal acostumat als luxes de l’època de bonança i per això, davant la crisi econòmica i mediambiental, estaven començant pervertir-se amb les idees de Marjerjex. Per tant només calia “esperar millores econòmiques”. Per altra banda els líders religiosos, els bankserdots, li ordenaven estrictament que intentés estalviar i donar-los diners per poder seguir acontentant als neodéus. Quina alternativa tenia Leonidajoy? No podia desobeir als religiosos ja que els devia molts diners…

Les condicions de pau dels indigperses eren molt simples però inacceptables. Demanaven en primer lloc l’ostracisme per als bankserdots i també una nova organització social sense exèrcit i “més justa” en molts àmbits. Però sense els primers, qui vetllaria pel benestar dels grecs? I sense armada, com podrien defensar els seus interessos? Com a rei, Leonidajoy intentava fer el millor per a tots, però era difícil aguantar les pressions que venien tant des de dins com des de fora de la ciutat. Segons l’enemic Marjerjex (admirador de la deessa Nemesi), els espartnyans se sentien ignorats i maltractats pel poder. Això preocupava molt al rei, però com podia satisfer als seus súbdits?

Quina creu vostè que va ser la decisió final de Leonidajoy? Què hauria fet en la seva situació? Seguir endavant amb la política dels bankserdots o entregar-los al indigperses donant peu a la inestabilitat? La seva decisió seria decisiva per al futur de tota Grècia.

Senyors lectors, deixo el final de la història en les vostres mans. Deixant de banda el seu posicionament, estaran d’acord amb mi si els dic que el factor determinant és el lent i continu canvi de banda dels espartnyans. La situació desfavorable i la gestió qüestionable de Leonidajoy i els seus predecessors era insostenible; cada vegada més Termòplaces eren ocupades. Si els interessa la història i tenen curiositat per saber-ne més sobre aquell canvi d’època, segueixin els enllaços proporcionats a posteriori. Els infiltrats a les Termòplaces són la solució?

ENRIC DE DALMAU I HUGUET

Leonidajoy:

La deessa Nemesi: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nemesis

El Mundo avui: http://kiosko.net/es/np/elmundo.html

Per saber-ne més sobre la situació dels Espartnyans: http://www.youtube.com/watch?v=p1DRN-XA7TE

Anuncis

1 comentari »

  1. És molt, molt original i trobo que està molt ben pensat! Si coneixes la història veus com els noms i la trama esten molt ben plasmats i fa que un tema tractat fins la sacietat resulti entretingut i divertit, això sense deixar de banda les reflexions morals, polítiques i e`conòmiques que proposa durant tot el text (però sobretot a la part final).
    Trobo que està ben estructurat i pel que fa al titular és adequat a l’estil de la resta del text. L’entradeta despista una mica fins que arribes a llegir el segon nom “extrany”, és llavors quan saps de què anirà el text. Presenta una introducció al tractament que farà del tema (que ja ha estat justificat al titular) i situa al lector al peculiar anàl·lisi que en farà.
    Per últim i pel que fa al final, comparat amb la resta del text, l’he trobat una mica fluix, però sí que és veritat que les qüestions plantejades són una bona manera de tancar.

    Sandra Vicente

    Comentari per sandraviba — 14 Mai 2012 @ 10:02


RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: