Que tingui Grapa!

31 Mai 2012

¿Hermetismo eterno?

Filed under: Uncategorized — lorenavelascolozano @ 23:37
Tags: , ,

Los pilares del Vaticano, guardianes de secretos milenarios y con una historia que ha inspirado a numerosos escritores y cineastas, parece que empiezan a temblar. Símbolo de una de las instituciones más sólidas, impenetrables y misteriosas del planeta, la Santa Sede ha visto este año —con horror— como algunos de sus secretos se publicaban en medios de comunicación y en redes sociales de todo el mundo.

Cardenales investigados por supuestas filtraciones de documentos secretos, luchas internas de poder entre las facciones vaticanas, un mayordomo apodado “Il Corvo” (el cuervo), mala gestión de los fondos vaticanos o un complot para asesinar al mismísimo Pontífice. Todas ellas tramas dignas de la próxima novela de Dan Brown, han ocupado planas de diarios gracias a la figura de Paolo Gabriele, “Il Corvo”, el “ayudante de cámara” de Benedicto XVI, detenido la pasada semana.

Según las investigaciones llevadas a cabo desde principio de año, cuando el portavoz de la Santa Sede ya hablaba de filtración de documentos, Gabriele es la persona que habría sustraído estos informes confidenciales aprovechándose de la total confianza y el personal trato que recibía del Papa Ratzinger. Se ve que el Pontífice está muy afectado y dolido por la traición. Y es que con 87 años uno ya no está para estos disgustos.

Una de estas filtraciones, en este caso al diario italiano “Il Fatto Quotidiano”, hablaba de un presunto complot para acabar con la vida del Papa en noviembre de 2012. Complot inoportuno. Y es que cuando España sea intervenida y el paro siga subiendo a porcentajes estratosféricos, quizás lo mejor que podamos hacer sea asistir a las misas del Papa. Ahora por ahora, la prima de riesgo es más importante que esperar a que salga humito blanco de la chimenea del Cónclave (fumata).

Más oportuno —dado lo familiarizados que estamos con ello— son los documentos que hablan de corrupción y mala administración en la Ciudad del Vaticano. La cadena 7 publicó una carta del representante diplomático de la Santa Sede en EEUU dirigida al Papa, en la que denunciaba la “mala gestión en la administración vaticana”. Hablando de corrupción, la destitución del director del Banco del Vaticano de forma precipitada la semana pasada, por supuesto blanqueo de dinero y mala gestión de fondos, causan “preocupación” dentro de las paredes de la Santa Sede. Todas estas filtraciones, comparadas con las de Wikileaks por el portavoz del Vaticano, intentan crear “desconcierto” y “desacreditar a la Iglesia”, según declaraciones del mismo.

Interesante este proceso de descrédito desde dentro que sufre actualmente la institución, con constantes noticias de casos de pederastia, exención de impuestos (IBI) y corrupción. En la novelas de Brown, el protagonista consigue desactivar la bomba de antimateria situada en el corazón del Vaticano. ¿Tendrá poder suficiente la Iglesia frenar los cambios que la sociedad del nuevo siglo le pide?

Imagen de la Plaza de San Pedro, en la Ciudad del Vaticano, durante la celebración de una misa por parte del Papa

Lorena Velasco

 

LINKS

1. http://www.lavanguardia.com/internacional/20120525/54299960794/detenido-vaticano-sospechoso-filtrar-documentos-confidenciales.html

2. http://www.ilfattoquotidiano.it/2012/02/10/complotto-papa-reazioni-internazionali/190467/

3. http://www.rtve.es/noticias/20120214/vaticano-denuncia-existencia-especie-wikileaks-para-desacreditar-iglesia/498108.shtml

4. http://www.rtve.es/noticias/20120525/mayordomo-privado-del-papa-detenido-como-sospechoso-del-wikileaks-del-vaticano/531594.shtml

Autonòmiques en venda

Filed under: Uncategorized — ainavalldaura @ 23:28
Tags: , , ,

“Es ven televisió. Interessats  posin-se en contacte amb el govern de la seva comunitat autònoma. Es requereix tenir amics dins de les files del PP i estar disposat a manipular l’ opinió pública”. Aquest podria ser un dels anuncis que poden aparèixer en els pròxims dies a les pàgines de qualsevol diari. El motiu? El debat que s’inicia avui dijous a la Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats. Un debat  en el que es posa en entre dit la viabilitat de les televisions públiques  autonòmiques  i se’n proposa la privatització, tal com preveu el Projecte de llei aprovat pel PP el passat 20 d’abril.

 Com si fos el dia de la marmota, la mateixa història es torna  a repetir i els serveis públics es van debilitant sempre seguint el mateix procés. Primer de tot cal fer  un bon gasto “ un despilfarro a la española”. Cal justificar  d’alguna manera que “lo público no funciona”. I finalment un cop ja està tot ben embolicat, endeutat i desprestigiat apareix la resposta a tots els mals, com caiguda del cel. Privatitzar, privatitzar i privatitzar. Ara és els torn dels mitjans de comunicació. I la crisi torna a ser l’excusa perfecta.

És cert que ens els últims mesos, fins i tot anys,  s’ha anat produint una degradació dels serveis públics  en els quals la manipulació i control governamental era cada vegada més evidents. No obstant això,  en lloc de lluitar  per millorar allò que no funciona de les institucions públiques,  es proposa privatitzar de manera que les mentides persistiran i a les del govern de torn s’hi sumaran les de les empreses que conformin el consell d’ Administració. És obvi, que els  qui manin  a dins seran amics dels que governen,  doncs “los Populares no descuidan a sus amigos”. Així doncs la manca de transparència i ètica periodística aniran guanyant terreny en detriment d’una informació cada vegada menys veraç i plural. Erosionant les bases  de l’estat democràtic. Si és que al sistema actual encara se li pot dir així

.Image

Les primeres reaccions ja s’han anat produint i televisions com Canal 9 a València,  TeleMadrid o la TV de Castella la Manxa ja han anunciat que s’acolliran aquesta nova proposta. Això sí, en el cas d’aquesta última la senyora Dolores de Cospedal ha dit que primer hauran de finalitzar “las tascas de saneamiento de la entidad” no voldríem pas que les empreses privades hi haguessin d’invertir masses diners tapant forats.

 Doncs perquè serveixen els diners de les arques publiques sinó és per ajudar les empreses privades i facilitar el seu enriquiment? Assistim avui, senyores i senyors, a una altra lliçó de manca d’escrúpols en que la llibertat d’expressió està a la venda. Que comencin les ofertes!

Aina Valldaura

 LINKS

http://www.publico.es/televisionygente/435243/la-privatizacion-de-las-autonomicas-mas-cerca

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/las-autonomias-tienen-via-libre-para-privatizar-sus-teles-1690300

http://www.publico.es/televisionygente/435243/la-privatizacion-de-las-autonomicas-mas-cerca

30 Mai 2012

Xaranga i Pandereta per a tots

Filed under: Uncategorized — gubieto @ 23:28

“Ja baixarà” vam pensar tots quan ahir apagàvem el llum amb la prima de risc per sobre dels 500 punts. Va ser un malson, segur. Per sobre dels 500? ximpleries. Un país de primera com el nostre, que juga a la Champions League de l’economia mundial no pot tancar la jornada per sobre dels 500…ximpleries. Despertem aquest matí, ens refreguem els ulls…i allà estava! El fantasma de la intervenció encara rondava per casa.

Si per sobre dels 500 ja ens semblava massa, a la hora del cafè de mitjà tarda la teníem als 540. No volíeu caldo, doncs teniu dues tasses. Grècia va ser intervinguda als 500 justos, Portugal als 514 i Irlanda als 544. Tot s’ha de dir que els interessos del bo espanyol encara estan al 6% i no al 8%, però ja podem sentir l’alè al clatell.

Però no tot són males notícies, els amics de Brussel·les ens han donat un any de prorroga pel deute i el BCE s’ofereix a donar un cop de mà, amable i desinteressadament s’entén. Espanya ja se sembla a l’Alcoyano, que anava perdent 13-0 i encara demanava la prorroga.

Definitivament, Espanya ja pot ser declarada paradís de la xaranga i la pandereta. Quan Europa invertia, en major o menor intensitat tot s’ha de dir, en economia productiva, la nostra sang mediterrània ens va portar a apostar pel totxo. AVEs, aeroports, universitats, circuits… en el país dels regnes de taifes qui no en tenia un parell d’aquests era el més tonto del barri. Avui en dia la meitat pobles fantasmes i l’altre meitat amb l’aigua al coll.

No m’estranya que des d’Europa ens mirin amb escepticisme i desconfiança, darrera d’una en ve una altra. Seran només uns 9.500 milions van dir, a Bankia ara està tot controlat van dir…23.500 milions i pujant. Rajoy com sempre pilotes fora, res de sortir jugant. La culpa de l’efecte contagi de Grècia i tan a gust a fumar-se el puro de mig matí.

Hem volgut aixecar un pseudo-Estat del Benestar en 30 anys, quan la resta ho ha fet en 60. Perquè aquí les coses es fan així. Després a demanar calerons, quina diferencia amb el deute noruec que no es paga ni a l’1%. Com els hi deuen explicar als suecs o als alemanys tots aquests trens d’alta velocitat, tots aquests poliesportius nous, els aeroports amb nosequantes terminals…que ens hauran de pagar? Quan ells no van construir precisament perquè no els podien pagar.

Avui quan tanquem el llum més val que deixem de pensar en primes de risc, millor que directament preparem un platet de llet pel fantasma de la intervenció. A aquest pas ens acompanyarà durant una llarga temporada.

Gabriel Ubieto

http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Rajoy-clama-Europa-sortir-rescat_0_709129138.html

http://economia.elpais.com/economia/2012/05/30/actualidad/1338362319_465496.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/30/economia/1338361321.html

Salvar al Papa Ratzinger

Filed under: Uncategorized — Glòria Torrent @ 13:53
Tags: , , ,

Una conxorxa per a matar el Papa de Roma, casos de corrupció, correspondència del Vaticà filtrada a la premsa, un majordom acusat de talp, disputes pel poder a la Santa Seu… No us deixeu enganyar senyors. No es tracta del nou llibre de Dan Brown, l’autor d’El codi Da Vinci, sinó de la “moguda” –si em permeten l’expressió– que s’està vivint aquests dies a l’estat més petit del món.

A principis d’any, el Vaticà va descobrir que tenia un traïdor a casa seva, l’anomenat “El Corb”, que filtrava informació confidencial a la premsa. Patien VaticanLeaks. Així que a l’abril, es va encarregar a tres cardenals la investigació de la fuga de documents secrets. El veredicte: el culpable és el majordom del Papa, Paolo Gabriele. No em diran que tot plegat no sembla una novel·la d’Agatha Christie…

Image

Benedicto XVI ha estat Durmiendo con su enemigo. I és que Gabriele vivia al mateix apartament que el Pontífex. Era dels pocs laics del Vaticà que formava part de la reduïda “família pontifícia”. És per això que Joseph Ratzinger, hauria creat el seu propi equip de contraespionatge format per 5 membres, quatre homes i una dona –sí, heu llegit bé: una dona!– coordinadora del grup. Una mena d’Els Àngels de Charlie, però a l’engròs: Els Àngels de Benedicto. La seva missió: Salvar al Papa Ratzinger.

La veritat és que, jutjant per les declaracions que es poden llegir als mitjans, raons per estar preocupat no n’hi falten a Ratzinger. Es diu que Paoletto (com és conegut el majordom romà al Vaticà) no ha estat res més que un boc expiatori d’un gran complot de diferents sectors del clergat per acabar amb el Papa. Un complot que hauria sortit a la llum amb la filtració de les declaracions de l’arquebisbe de Palermo (Sicilia), Paolo Romero, a Xina: “El Papa morirà d’aquí 12 mesos”. Més clar, l’aigua.

No sé vostès, però jo no sé que pensar de tot plegat. Hi ha qui diu que l’únic objectiu és desprestigiar l’Església. Altres afirmen que es una forma de fer oblidar els problemes de corrupció que pateix el banc Vaticà, Institut per les Obres de Religió (IOR) –rollo Esperanza Aguirre amb La Copa del Rei, però a la italiana–; tot i que sembla que no ha provocat l’efecte desitjat, sinó tot el contrari.

Veritat o farsa? Qui sap… El que sí que està clar, és que aquest cas es mantindrà com molts altres al llarg de la història del Vaticà: serà un Cas Obert.

Glòria Torrent Caldas

Links:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/05/120525_italia_escandalo_detras_banco_vaticano_jrg.shtml

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/28/actualidad/1338232682_183810.html

http://alt1040.com/2012/05/vaticanleaks-mayordomo-papa-cajas-documentos

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/25/actualidad/1337960533_542276.html

29 Mai 2012

El führer grec

Filed under: Política — Glòria Ribugent @ 22:13
Tags: , , , , , , , ,

Un acte d’Alba Daurada, amb una bandera i un símbol que recorden la creu gammada de Hitler

“Ha arribat l’hora de la por per als traïdors de la pàtria”. Això és el que va dir l’altre dia Nikolaos Michaloliakos, el líder del partit neonazi grec Alba Daurada. Però, al meu parer, la por no l’han de tenir només els suposats “traïdors de la pàtria”, la por l’hem de tenir tots davant de l’ascens de l’extrema dreta a tota Europa. Alba Daurada, amb quasi el 7% dels vots grecs, té una representació equiparable a la dels  Verds o Esquerra Republicana al Parlament català.

Les idees del partit són esgarrifoses. Abans de les eleccions gregues, per exemple, repartien per un mercat d’Atenes el seu programa electoral: “Aquest és el nostre programa: una Grècia neta, només per als grecs, una Grècia segura”.

Davant d’un partit que creu en la superioritat dels grecs i que té el Mein Kampf entre les seves lleixes, no puc evitar d’establir paral·lelismes amb Hitler. En aquest context actual, però, l’enemic intern ha passat de ser el jueu a l’immigrant. “Si aconseguim el poder, deportarem tots els immigrants immediatament i tancarem de nou les fronteres amb mines, tanques elèctriques i més guàrdies”. Però una cosa és fabular sobre minar les fronteres en una suposada victòria electoral (que déu n’hi do) i una altra, ja no teòrica sinó pràctica, és el que van fer l’altre dia uns simpatitzants del partit: la policia va haver d’aturar-los quan estaven intentant linxar un grup d’immigrants de Patras. Linxar!

Nikolaos Michaloliakos, el líder d’Alba Daurada, entre simpatitzants del partit

“Després dels immigrants, sereu els següents”. Perquè Alba Daurada no només persegueix els immigrants, els homosexuals també estan a la seva llista negra, i així els ho deien en uns pamflets que repartien pel barri gai d’Atenes fa un parell de setmanes.

La crisi porta als extrems, això ja se sap. Va ser en un moment de crisi general a Alemanya quan va guanyar poder Hitler. I cal recordar que Hitler, el líder nazi, va guanyar les eleccions diverses vegades! Malgrat que el nazisme sembla sovint un tema que queda pels llibres d’història, aquell que s’estudia entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, el tema és viu i ben viu, present a tota Europa. Potser sembla que ningú que estudii l’Holocaust pugui arribar a concebre que tal matança sigui repetida, que ara ja ho sabem i evitarem l’ascens del feixisme. Però en plena crisi ja el tornem a tenir aquí. Michaloliakos, el líder polític, obliga als periodistes a rebre’l drets quan fa rodes de premsa, i aquests ja l’han batejat amb el nom de Führer. És escandalós. L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra. I aquesta pedra és gran i perillosa, i tots hi podríem prendre mal.

Glòria Ribugent

A la presó per “nini”

Filed under: Uncategorized — padrenybuisansilvia @ 20:23
Tags: , ,

Image

 

Estudies o treballes? Típica pregunta per lligar en una discoteca (o això és el que pinten a les pel·lícules, ja que jo no he vist mai que ningú lligui així), i fins fa uns anys la resposta podia ser: si o no. Últimament, però, s’ha afegit una tercera resposta: NI estudio, NI treballo; i d’aquí s’ha batejat com a “ninis” als joves que la donen (actualment 700.000 a Espanya). Aquests nois i noies han estat (i segueixen estant) molt criticats (no amb falta de raó, ja que tal i com està el panorama no estem per mantenir ganduls), doncs imagineu que el càstig a aquests joves fos, en comptes de la lapidació per l’opinió social, la presó.

La presó? Pensareu que estic boja o que sóc massa radical, però és que a Texas s’ha donat el cas d’una noia que per faltes d’assistència continuades a dormit entre reixes. El més escandalós d’aquest cas, però, no és la decisió judicial, sinó la situació de la noia. Una jove de 17 anys, alumna exemplar, que faltava a classe per motius que sorprendrien a qualsevol persona d’aquí (tot i que hi ha situacions similars a Espanya que queden amagades, potser perquè el que interessa és no fer-les saber). Diane Tran, així es diu l’adolescent, tenia uns motius prou justificats per no assistir a classe: cuidava els seus germans petits i treballava, a temps parcial, a dues feines. Potser els que haurien d’anar a la presó són els pares d’aquesta noia i no ella.

Facebook, Twitter, blogs… i fins i tot una web estan seguint aquest cas per mirar d’ajudar econòmicament a Tran. I és que ella no feia “campana” i es passava l’estona al bar o a les xarxes socials, ella feia el possible per tirar una família endavant (quan per edat no és el que li pertoca).

Mentrestant aquí a Espanya utilitzem excuses com l’altíssima taxa d’atur, la pujada de taxes universitàries o les retallades per consentir que els joves es quedin a casa gaudint de la seva joventut sense pegar ni brot (perdoneu l’expressió). No justifico el càstig atorgat a aquesta noia, em sembla una decisió injustificada i injusta, però per altra banda crec que la situació en la nostra terra no està per tirar coets, l’educació dels joves deixa molt que desitjar. I casos com aquests haurien de fer-nos reflexionar, perquè segueix havent joves que responen amb orgull: NI estudio, NI treballo.

Sílvia Padreny Buisan

 

LINKS

Xarxes socials:

http://www.facebook.com/HelpDianeTran

https://twitter.com/#!/search/diane%20tran

Notícies o webs relacionades:

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120528/54299423600/estudiante-texas-termina-carcel-faltar-demasiado-clase.html

http://www.abc.es/20120529/sociedad/abci-detienen-estudiante-texas-clase-201205282011.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/texas-encarcela-una-estudiante-por-clase-1844541

http://www.telecinco.es/informativos/internacional/Encarcelada-faltar-instituto_0_1622837832.html

http://www.ninis.org/?page_id=207

Web oficial:

http://helpdianetran.com/

28 Mai 2012

Cuando el río suena…

Filed under: Uncategorized — helenalp @ 23:44

Ha sido un fatídico año para la familia real. No se puede negar que su imagen se ha visto dañada duramente por todos los desafortunados actos que ha protagonizado. Por un lado, hemos descubierto la afición del rey de cazar elefantes en Botswana, por otro, el mayor de sus nietos se dispara en un pie por jugar con pistolas, algo que ellos entienden como cosas de niños. Pero sin duda alguna, el mazazo más crudo ha sido protagonizado por el, hasta entonces, yerno ejemplar del rey. Iñaki Urdangarín ha acaparado, este 2012, las portadas de los diarios nacionales por su participación en el caso de corrupción Nóos.

Este tema, tan trillado por los medios, no estaría de actualidad si no fuera por la reciente decisión de la Audiencia Provincial de Palma de Mallorca, de volver a decidir sobre la imputación de la infanta en esta famosa trama de malversación, fraude a la Administración y tráfico de influencias. Manos Limpias ha presentado un recurso de amparo contra la anterior decisión del Tribunal de mantener al margen a la hija del rey, y éste, aceptando los motivos interpuestos, ha iniciado las deliberaciones.

La organización explica que la infanta formaba parte del comité directivo del Instituto Nóos -el órgano con el que su marido se embolsó nada menos que seis millones de euros-, y era socia de Aizoon, una de las empresas privadas que se lucró con el dinero público conseguido por el primero.

En un primer momento, esto no ha sido suficiente para inculparla. Además, los empleados del Instituto Nóos aseguraron que por aquel entonces la infanta no desempeñaba ningún papel en la empresa y que nunca la vieron dando ordenes de ningún tipo.

Sin embargo, es sospechoso que ejerciendo el cargo de secretaria en Aizoon, lo cual conlleva la realización de actas, la lectura de éstas y sus firmas, no estuviera al tanto de nada de lo que estaba ocurriendo. Por ello y el evidente vínculo que existe con Urdangarín, el debate se vuelve a reabrir. Y es que cuando el río suena, agua lleva, por lo que la infanta podría ser culpada por encubrimiento, complicidad y cooperación necesaria.

 No se si finalmente será imputada o no, pero en el improbable caso de que si, será divertido ver como el rey y sus asesores intentan lavar la imagen de la casa real. La cosa estaría complicada, por lo que dudo que esta vez la gente se contentara con cuatro sutiles palabras durante el discurso de navidad o un “lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir”.

 

http://www.diariodeavisos.com/2012/05/09/actualidad/la-audiencia-de-palma-deliberara-el-20-de-julio-si-imputa-a-la-infanta-cristina-aunque-podria-resolver-antes/

http://politica.elpais.com/politica/2012/05/28/actualidad/1338164481_281692.html

Sempre la mateixa història

Filed under: Uncategorized — pfroda @ 23:37
Tags: , ,

Són temps difícils. Dir-ho ja cansa i sentir-ho deprimeix. Hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats, ens hem d’estrènyer el cinturó, l’austeritat és un valor de per si, la situació és pitjor del que ens pensàvem, etc. Són frases dites una i una altra vegada, però no per això falses. Qui més qui menys, tothom pateix aquesta crisi i s’ha vist obligat a fer un esforç extra. A encarar la dura realitat i a tirar endavant. No hi ha solucions màgiques ni les coses són tan simples com alguns les volen veure: no són temps per a la demagògia o el populisme.

Per això sorprèn la promesa del candidat a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Pere Solà. Aquest s’ha compromès avui a buscar la manera per “retornar a l’alumnat l’equivalent a l’augment de preu de les matrícules”, pagant directament als estudiants o mitjançant un sistema de beques generalitzat. És a dir, que l’any que ve el preu de les carreres de la UAB seguirà essent, a la pràctica i si Pere Solà n’és el rector, el mateix que aquest any.

O segurament no. Veient com estan les coses no seria d’estranyar que Solà guanyés les eleccions: és el que tenen les propostes populistes, que mouen les masses. Però les propostes populistes tenen una altra característica pròpia: normalment són falses, impossibles, o una pura il·lusió. Perquè d’on pensa treure els diners el senyor Solà no ho ha explicat. De moment s’ha limitat a criticar la negativa del ministeri i de la Generalitat a negociar la seva proposta. Doncs quina sorpresa.

Image

Però que els candidats a rector de les universitats adoptin els pitjors vicis de la política no és el més preocupant. El més preocupant és l’obstinació que té tothom en el preu de les matrícules, deixant de banda la qualitat dels centres. Arribarà un dia en què sortirem de la crisi econòmica, i quan aquest dia arribi descobrirem que alguna cosa continua fallant, i les universitats catalanes seguiran sense ser competitives, paguin el que paguin els seus estudiants. Necessitem una universitat no on hi pugui entrar tothom, sinó on hi pugui entrar tothom que mereixi entrar-hi: els alumnes hauríem de ser millors, els professors haurien també de ser millors, i el nivells d’exigència i de selecció molt més alts.

No sé què busca exactament Solà amb la seva proposta. Més enllà de guanyar les eleccions del rectorat, vull dir. Segons ha dit, la mesura és un atractiu perquè els estudiants escullin la UAB. Faria millor en proposar mesures que busquin augmentar-ne la qualitat, ja que el que hauria d’atraure d’una universitat no és el seu baix preu, sinó el seu nivell. Per poder competir amb les altres, una universitat no ha de ser necessàriament més barata, sinó més bona. I qui no sàpiga això no hauria de presentar-se per ser rector. Són temps difícils i ens sobren populistes i demagogs.

http://www.ara.cat/societat/candidat-rector-UAB-Pere-Sola-promet-retorn-augment-preu-matricules_0_708529258.html

http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-noticia-1184220109896.html?noticiaid=1337927787348

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-candidato-rector-uab-pere-sola-compromete-devolver-aumento-precio-matriculas-20120528164014.html

Pau Fàbrega Rodríguez-Roda

¿Volver al redil?

Filed under: Uncategorized — veronicahg @ 13:21
Tags: , ,

El mundo se hunde. El cambio climático, la crisis mundial, guerras, hambre, epidemias, y una larga lista de catastróficos etcéteras más. Pero, tranquilos, no veo porque hay que preocuparse por estos asuntos sin importancia, en lo que sí debemos pensar, lo que realmente ha de tener relevancia en nuestras mentes, es en el cierre comercial del séptimo día de la semana, el día del señor, el domingo.

Esta es la propuesta del cardenal y arzobispo de Barcelona, Lluís María Martínez i Sistach. Frente a la falta de puestos de empleo, el eclesiástico, hace un llamamiento para «vivir el día del Señor con la celebración de la fe y el descanso», y pide ayuda para salvar su preciado domingo. Alguien debería decirle a este señor, que por descansar, descansaríamos todos, pero que las hipotecas no se pagan solas, que comer, aunque pueda parecer una costumbre, es vital para nuestro organismo y que, aunque sea un dicho muy usado, cuando el dinero sale por la puerta, el amor salta por la ventana.

El derecho a hablar y ha expresarnos es un bien común (bueno era), pero me parece una absoluta falta de tiempo dedicarle energías a este tipo de peticiones, resultantes de una institución obsoleta como es la Iglesia. Deberían poner más atención en lo que hacen sus ovejas descarriadas, esas que han cometido abusos y han atentado contra los derechos humanos, deberían leer un poco más de historia y hacerse cargo de la carrera delictiva de sus iguales antepasados. Esos que cometieron grandes crímenes contra la humanidad y que todavía nadie ha juzgado. Si tanto creen en el bien, en ayudar al prójimo, en poner la otra mejilla, en vivir sin bienes materiales porque su fe es lo bastante fuerte como para abastecerles, que abran de par en par la puertas de sus iglesias y acojan a los miles de fieles que cada día van a pedirles misericordia.

Parece una gran broma, pero a día de hoy todavía hay personas que les dan poder, que les toman en serio, personas como jueces que son capaces de juzgar a ciudadanos por crear y mostrar un video sobre “como cocinar a un cristo”. Un montaje audiovisual, casero, a lo Arguiñano, que tiene su gracia, y carece de imágenes violentas ni palabras obscenas y por el cual, el cantautor Javier Krahe, junto con Canal+, están respondiendo estos días en los juzgados madrileños, acusados de un delito contra los sentimientos religiosos. ¿Por qué no juzgan a Monseñor Reig Pla, obispo de Alcalá de Henares?, ese que aseguró que ser homosexual es una enfermedad, ese que acogió a un compañero, cura, acusado de violar a una pequeña.

Basta ya de seguir financiando a una institución que hace más mal que bien, que solo hace peticiones absurdas y anticuadas, una comunidad que va contra la libertad de las personas, que no avanza, que se niegan a replantearse sus creencias, que se creen en posesión de la verdad absoluta. Basta.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/sistach-llama-abrir-los-comercios-dias-festivos-1843342

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/27/barcelona/1338112207.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/javier-krahe-juzgado-por-atentar-contra-los-sentimientos-religiosos-1844201

http://www.lavanguardia.com/vida/20120409/54283765181/obispo-carga-gays-acoge-pedrasta.html

Verónica Haro

27 Mai 2012

Hipocresia al cub

Filed under: Uncategorized — alballucia @ 23:43
Tags: , , , , , ,

La marató de la pobresa de TV3 ha tornat a ser mostra avui de la solidaritat que caracteritza els catalans. Llàstima que la data elegida per l’esdeveniment, el 27 de març, coincideixi amb el primer aniversari del violent desallotjament que es va produir a plaça Catalunya amb l’excusa d’una neteja –extremadament exhaustiva– de la ciutat. Tot i que potser la coincidència no ha estat fruit de la casualitat.

La mateixa Generalitat que l’any passat recolzava les cargues violentes de la policia envers una ciutadania que manifestava pacíficament la seva posició, és ara la principal col·laboradora amb l’esdeveniment solidari d’avui. On queda la solidaritat amb els 56 querellants la demanda dels quals ha quedat arxivada? Està clar, sempre serà més bonic observar com el conseller Boi Ruiz atén trucades al telèfon de la Marató que rememorar les declaracions de Puig defensant la violenta càrrega que molt bé recordaran. Però que millor que un acte com una Marató extraordinària (per la data i la causa, no per les xifres) per ocultar el més mínim ressò de l’opressió que es va viure el darrer 27M? Una data en què els catalans, malgrat la concepció tan elevada que tenim de nosaltres mateixos, ens hauríem d’avergonyir de la imatge que la nostra policia va donar al món, ha estat convertida en gala de la nostra solidaritat. Meravellós!

Sort en té el departament d’Interior de no ser cara més amarga d’aquesta Marató. Els deixo una mostra d’algunes de les hipocresies dels seus col·laboradors: El departament de Benestar, principal impulsor de la recaptació caritativa, ha estat el mateix que fa pocs mesos va retallar el PIRMI, l’ajuda mínima d’inserció, a milers de persones; La Caixa està al darrere de part dels desnonaments que han deixat al carrer les persones que ara recolzen; Gallina Blanca i cerveses Damm han protagonitzat coneguts casos de frau fiscal; i d’altres com Telefonica o Abertis segueixen acomiadant personal malgrat obtenir beneficis milionaris. I parlem de xifres ja que hi som: si s’arribés a assolir la xifra prevista de recaptació, d’uns 9 milions d’euros (a hores d’ara no s’ha arribat encara als 2 milions) no suposaria ni el 0,1% dels guanys nets obtinguts per les empreses que avui llueixen “compromís contra la pobresa”, una suma de 25 milions d’euros diaris, i casi 10.000 milions anuals.

Avui al twitter es podien llegir vàries piulades sota el hashstag #sobrencadires, en referència al contraspot que denuncia la Marató. D’una banda, per que planteja la qüestió eterna que envolta la marató: participar un cop l’any i anar a dormir tranquil és un acte de solidaritat o d’hipocresia? Els deixo amb la reflexió. El que m’ocupa ara mateix és una altra qüestió que planteja el vídeo: les mateixes empreses i govern que han promogut aquesta recaptació solidària han contribuït en la pobresa contra la que lluiten, i acabar amb ella està en les seves mans. Com molt bé representa el curtmetratge, no es tracta de compartir les poques cadires que tenim, sinó de recuperar les cadires que ens han tret.  Perquè es facin una idea: controlant l’evasió fiscal obtindríem 9.000 vegades els ingressos recaptats en una marató de TV3, recuperant l’impost de successions recaptaríem 10 vegades més, la despesa militar diària suposa 5 vegades més que la recaptació, i per no ser redundant, evitaré parlar de Bankia.

Així, aquesta nit milers de catalans aniran a dormir ben tranquils, sabent que han contribuït a l’eradicació de la pobresa. I mentrestant, unes quantes empreses lluiran demà el mèrit d’haver col·laborat amb una campanya solidària contra una realitat que elles mateixes han creat; i més enllà, el nostre govern seguirà presumint de la bondat dels seus ciutadans, mentre segueix retallant benestar, vulnerant drets i amagant l’escarni al que hauria de ser sotmès per l’actuació del 27M.

Però prou de veure la palla en els ulls dels altres. Empreses i govern són dos costats del cub hipòcrita que ha protagonitzat el dia d’avui. Demano també un aplaudiment per tots aquells ciutadans que denuncien l’espoli fiscal i com ens roben des d’Extremadura, però es creuen prou solidaris com per fer un esforç i ajudar als pobres, sempre que siguin catalans. Em diràn que la diferència és que els diners van a organitzacions benèfiques, em diran que la diferència és que han contribuït voluntàriament.

Respondré que la única diferència és que la marató l’ha organitzat TV3.

 

Alba Llucià

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.