“Público,ca: adj. Perteneciente o relativo a todo el pueblo. m. Común del pueblo o ciudad” Real Academia Española
Perdoneu que rigui, ho faig per no plorar. I és que al final una ha d’arribar al punt de buscar la definició de la paraula públic/a al diccionari perquè, davant les incongruències que veig a la realitat que m’envolta, arribo a tenir certs dubtes sobre el significat real d’un terme tan bàsic com aquest. Els meus dubtes i reflexions paradoxalment venen d’aquell lloc que considero una de les principals font de coneixement de la societat: la universitat. Alguns exemples com UB, UPF, UPC… són organismes catalogats públics, i per tant d’accés a tothom. Ja, clar. Cal tenir en compte que aquesta és la pura teoria. Què us sembla si passem a la pràctica?
Avui mateix hi ha hagut una concentració a Palau Reial contra de les retallades a la Universitat de Barcelona. Demanen que no es faci cap acomiadament, la congelació de les taxes 2011-2012, disminució dels sous dels membres de l’equip de direcció… i es que la famosa crisi afecta també aquí i –cosa rara- ens toca en gran part pagar-la a nosaltres.
Recordem el passat per acabar d’entendre la situació actual. Als últims anys diversos plans han estat instaurats a les universitats començant pel Pla Bolonya i ara arribarà l’Estratègia 2015. Són mesures que, entre altre coses, tenen la finalitat d’internacionalitzar-nos i que Espanya no vagi tant a la seva bola. Fins aquí, ni mig problema. El que no és tolerable és que aquestes mesures perjudiquin als estudiants i fomentin la privatització. M’intentaré explicar breument.
Com el seu nom indica, el que es vol fer ara no és més que una estratègia. La proposta de reforma no és més que la continuació del procés engegat amb el Pla Bolonya. Dit d’una altra forma, Bolonya ha creat el sostrat necessari per poder desenvolupar tot un conjunt de reformes neoliberals en l’àmbit econòmic (en el marc de la universitat) i regressives pel que fa als drets estudiantils. L’Estratègia 2015 són aquestes reformes.
I em pregunto jo, si la universitat necessita remodelar-se per als estudiants, perquè ha de ser perjudicant-los? Se’ls puja les taxes considerablement, s’elimina la segona convocatòria, es canvien els plans d’estudis cada dos per tres… Pel que interpreto, per molt que diguin que busquen l’excel·lència, aquesta no és més que un eufemisme d’elitisme, la internacionalització no es més que una excusa per una competència salvatge i la universitat està vista com un gran motor econòmic.
Em sap greu però així ho sembla, i el més trist de tot és que prioritzin els interessos d’uns pocs sobre una cosa tan bàsica i alhora important com és l’educació. Aquest és un dels terrenys per on la política no hauria de moure’s ja que, no està bé que hi hagi cap tipus d’interès en l’educació més enllà de l’aprenentatge i la formació personal. I no s’ha d’oblidar mai que, com es deia al manifest de la PUDUP, l’Educació Pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Dit això, i perdonin-me la redundància, no em queda més remei que animar a fer pública aquesta realitat i així lluitar per aconseguir una universitat verdaderament pública i de qualitat. Se m’entén? Pensem-hi i fem-ho públic. I en els dos sentits, si us plau.
Altres links d’interès:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/govern-reduce-144-millones-aportacion-las-universidades-1031029
http://www.nodo50.org/briega/?q=node/1112
Carla Zendrera Payeras
