Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta. Anònim
Segurament les seguidores de Maznah Taufik i el seu Club de les Dones Obedients de Malàisia no han llegit mai aquest vers (i dubto que ho facin). Pertanyen a un club que promou que la causant de molts problemes familiars a Malàisia és la desobediència de la dona vers el marit. Fruit d’això, la finalitat del “club” és “ensenyar” a les dones a comportar-se bé, no contestar al marit i fer tot el que calgui per no trencar el matrimoni. Les dones de Malàisia diuen que és per evitar més divorcis del compte i rebaixar la violència domèstica. Segur! Abans prefereixo la iniciativa d’oferir llunes de mel on s’assessorin les parelles.
Però, exactament, què defensa aquest club? Doncs, per exemple, que si un home pega la seva dona és perquè aquesta s’ho mereixia, perquè no escoltava el seu marit. També, que la única funció de la dona és estar guapa per quan el seu espòs arribi de treballar. A què em sona tot això? A sí, ja me’n recordo. Franco deia el mateix. Si fa no fa, una cosa semblant: “La mujer debe estar guapa para su esposo, que llega cansado de trabajar y no tiene por que aguantar quejas superfluas”.
El més greu del cas no és que hi hagi aquesta mentalitat, que també, sinó els seguidors que pugui arrastrar. En el franquisme eren moltes les dones que creien que la seva única funció era cuidar el marit i els fills. Anys després, quan se suposa que la societat ha evolucionat, ens trobem amb declaracions com aquestes, retrògrades i velles.
No s’hauria d’actuar per aturar aquesta mena de pensament que atempta contra la integritat de la dona? No es parla sempre que hi ha d’haver igualtat entre homes i dones? Sembla que només són paraules buides perquè quan veus la teoria portada a la pràctica és un fracàs. No cal anar molt lluny per veure actuacions que segueixen les directrius de Maznah Taufik. Ni tan sols cal anar a països àrabs. A casa nostra mateix segur que encara hi ha gent que pensa d’aquesta manera i és molt trist.
Segur que si Olympe de Gouges, Montserrat Roig o Maria Mercè Marçal s’aixequessin de la tomba i veiessin com està el panorama en ple segle XXI no s’ho creurien. Elles que van lluitar perquè la dona no estés menystinguda per l’home, veure com les mateixes afectades creuen en quatre deplorables directrius és llastimós. De què va servir tot el que van fer i per tot el que van lluitar si encara hi ha reminiscències d’un passat masclista que encaixona les dones i les estigmatitza?
Potser estaria bé que totes aquestes seguidores de Taufik llegissin uns versos de Maria Mercè Marçal que diuen així: Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament.
Helena Xirgu
